Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

lunes, 1 de abril de 2013

ESTUDIANTS XINESOS

01.04.13


SHANGHAI.




Aquesta es l'oficina on ultimament vaig sovint per avançar la tesina. Tot i que no hi tinc taula, sempre hi ha algun estudiant que no ha vingut i utilitzo la seva. Tots ells son estudiants de Master, Doctorat o Postdoctorat, i en els temes que fan recerca son l'elit de Xina, en el sentit que son investigadors de l'escola de Camins mes prestigiosa del pais. Em va molt be passar hores amb ells perque sempre que tinc algun dubte m'ajuden, tot i que gairebe no parlin angles...




Aquest es el Jun Yi, qui mes m'esta ajudant amb la tesina. L'altre dia vaig anar a dinar amb ell i em va explicar el seu horari entre setmana. De 8 a 14h, a la Biblioteca estudiant; de 15 a 22h, a l'oficina programant i fent recerca. I els caps de setmana? Doncs a vegades fa el mateix que entre setmana, i sino queda amb la seva dona. Encara que no ho sembli, te 31 anys.




Tambe li vaig preguntar si acostumava a anar al centre i si es movia per altres zones de Shanghai. La seva resposta va ser un no rotund, com si ho tingues prohibit. Amb prou feines surt del Campus de la Universitat, i si ho fa es per anar a menjar al restaurant de davant. El seu cas no es unic, ans al contrari. Gran part dels estudiants xinesos de Tongji fa com ell. 


L'admiro perque la seva intel·ligencia i el seu coneixement d'informatica i geotecnia es enorme, pero alhora em fa llastima que en la resta d'aspectes de la vida ni tan sols hi prengui part. Quan li vaig explicar algunes de les coses que havia fet en l'ultim any i mig (creuar Vietnam en moto, Filipines en vaixell, travessar Shanghai en metro per donar classes particulars, dormir en una platja desertica de Hong Kong, aprendre a parlar xines, llogar un pis i subllogar-ne les habitacions, etc. etc. etc.), ho veia com quelcom que ell mai seria capaç de fer.


2 comentarios:

  1. Hola Nil des de Vilanova!!!
    L´altra dia et parlava d´una biblioteca com espai per poder estudiar i avui ens poses aquesta foto!! quin espai més reduit i claustrofovic!!! comparat amb les biblioteques que tenim a Catalunya!!espaioses, amb claror i més espai individual.Sort que pel que expliques t´esta servint per poder consultar dubtes que et surgeixen perque esta ple de "cocus". Jo també soc del parer que no tot és intel.ligència a la vida que saber riure, sortir , veure i compartir altres experiències ens ajuden a ser més grans i més bons.
    Respecte al visat per la Seraphine caldrà que us poseu les piles!!! és una bona idea i una bona oportunitat, no se si els "contactes" per tramitar aquest tipus de documentació funcionen o tots són molt legals jo que a vegades soc una mica transgressora si tingués l´oportunitat de coneixer algú vinculat al sistema l´utilitzaria.
    Avui dilluns de pasqua hem anat a menjar la mona a casa els avis Cabutí ( segur que l´Helena deu haver penjat alguna foto al facebook) a diferència d´uns anys enrera ara les hem de comprar!! jaja!! abans ens serviem nosaltres mateixos.
    Una abraçada i fins la propera!!!
    Eva Cabutí

    ResponderEliminar
  2. Tomales foto cuando estan dormidos, literalmente se mueren por 30 minutos. saludos desde Texas mi buen Nil!

    ResponderEliminar