Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 6 de abril de 2013

TOCA VIURE AL MAXIM!

06.04.13


SHANGHAI. Avui esta sent un dia complet. Despres d'ahir haver anat al llit molt d'hora i d'haver dormit mes de 10 hores (estrany en mi!), aquest mati l'he destinat a la tesina. Immediatament despres de dinar he agafat el metro fins a Jing An Temple a donar 3 hores seguides de classe al Mingrong. Que durs es fan els ultims minuts!




Ara em dirigeixo al gimnas a fer la meva rutina diaria de mes de 2 hores (sembla que mica en mica torno a estar en forma!), i aquesta nit tinc visita d'un possible nou company de pis, donat que l'indi marxa diumenge que ve. 


Aquesta setmana, en que a Xina hi ha quatre dies festius, la majoria dels espanyols de Tongji esta viatjant, ja sigui a Filipines (copiant la ruta que vam realitzar els veterans al novembre), o cap al sud buscant la calor.




Jo i la resta de camineros ens hem quedat a la ciutat. Com comentava amb l'Olau, els dos sentim que ja estem de tornada en aquesta aventura, especialment ell i jo que som qui no hem trepitjat Barcelona en dos anys. 


Estem cansats, nostalgics i tenim ganes de passar un temps a casa i veure persones que fa molt que no veiem. Alhora, pero, tenim un sentiment de tristesa molt gran en pensar que aviat abandonarem Shanghai. Toca viure al maxim aquests ultims tres mesos i mig de la primera etapa de la meva vida a Xina!!!


No hay comentarios:

Publicar un comentario