Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

lunes, 24 de octubre de 2011

HI HA ELECCIONS? PER MI, NO

25.10.11
SHANGHAI. Aixi es, Espanya no nomes funciona malament dins el seu territori, tambe a l'estranger. Es bastant trist que 5 estudiants de Camins ens quedem sense poder votar a les eleccions generals perque el Consulat Espanyol a Shanghai sigui tan ineficient com la majoria de politics del "pais vei".


De forma molt resumida, la cosa va anar aixi: fa 2 dies l'Alejandro va trucar al Consulat per informar-se sobre el tema, ja que ens havien dit que ens avisarien pero no teniem noticies seves. La resposta va ser que s'havia acabat el termini per enviar els papers a Espanya. Malgrat tot, ell i l'Olau van voler insistir i van anar en persona al Consulat. El resultat final va ser el mateix: no podrem votar.

Pel poc que m'entero, pero, no sembla que hi hagi ningu capas de canviar la dificil situacio d'Espanya. I es que, com be diu un amic meu, si acabes una carrera a Espanya tens tres sortides: per terra, mar o aire.

domingo, 23 de octubre de 2011

JO SOC MES DE PROXY QUE DE SOFTWARE

24.10.11
SHANGHAI. Avui he passat el mati fent un treball en grup amb xinos en que s'ha d'utilitzar l'ordinador, i el fan anar com volen. Com que jo no m'hi porto gaire be amb les maquines, paraules com Software, Hardware, Proxy, Router, etc., em sonen a xino (com diria el Montilla: "chist"). I es per aixo que sempre fem broma d'utilitzar aquestes paraules tan frikis en converses de qualsevol tipus.

Esta clar que en matematiques pures i programacio no puc competir amb la majoria de xinos. Pero ens complementem molt be, perque els hi puc aportar la logica i creativitat que els hi falta a vegades.


Mireu que feien aquest mati a la tele! Es el Tour de Hainan, una Volta de 7 dies per l'interior de Xina. M'ha recordat a les tardes d'estiu mirant les etapes del Tour a Teledeporte, per despres sortir motivadissim a menjar-me les carreteres del Valles. Quina nostalgia!



sábado, 22 de octubre de 2011

PORT DE SHANGHAI?

22.10.11
SHANGHAI. Avui hi ha hagut excursio al port de Shanghai, o aixo es el que ens havien dit. De port hem vist poca cosa: nomes des de lluny i unes quantes grues. Qui sap, potser eren falses i estaven fetes pels turistes...


M'ha recordat a la visita de la muralla xina: pujar i baixar moltes escales per veure vistes del mar, que pel seu aspecte no convidava a banyar-s'hi. En qualsevol cas, quant costaria tenir una caseta amb aquesta cala a Mallorca o Menorca?


El mes impressionant del dia d'avui, pero, han estat els 32 km de pont per sobre el mar per arribar a aquest lloc. A la foto se'n pot apreciar l'inici, que es perd a l'horitzo. A banda i banda del pont estava ple d'aerogeneradors, era molt espectacular. En algunes coses ens porten anys d'avantatge...


I aquesta es la foto graciosa del dia. La veritat es que aquestes traduccions "xinglish" comensen a ser habituals, aviat podre fer un album.


viernes, 21 de octubre de 2011

ON ESTAN AQUI ELS IDEALS COMUNISTES?

21.10.11
SHANGHAI. Ja m'ha arribat el que ha passat amb la nena atropellada a Xina i que ningu l'anava a ajudar. Ahir vaig viure en primera persona una situacio semblant. Sera casualitat? Anava a creuar un pas de peatons i des de lluny vaig veure com un home molt gran queia de la bici. Els xinos passaven de llarg, com a molt paraven i se'l quedaven mirant.


No em vaig poder estar de fer la foto d'aquesta situacio tan esperpentica, pero just despres vaig anar a ajudar-lo. No el vaig entendre, pero crec que estava agrait. Mentrestant, la gent seguia passant impassible. Fins i tot els cotxes passaven a pocs metres nostre! On esta aqui el comunisme que diu que tots som un?

Aquest mati hem anat a una conferencia d'un angles sobre l'efecte de les grans tempestes en els immensos ponts xinesos. Com s'agraiex escoltar de tant en tant un angles tan perfecte!


Aquesta es la nova moda entre els Businessman xinesos: mitjons PLAYBOY!

miércoles, 19 de octubre de 2011

TAN I TAN POC A LA VEGADA

20.10.11
SHANGHAI. Com que a l'habitacio no tenim internet, anem a l'edifici d'arquitectura i ens assentem a aquestes cadires a l'entrada del Cafe per agafar la Wifi del campus.


L'edifici esta obert fins les 12 de la nit, pero el Cafe tanca a les 22. Mai havia tingut cap problema, pero ahir el vigilant a les 22 va fer-me fora. A priori no sembla res fora de lloc, el que passa es que l'edifici va seguir obert 2 hores mes i jo estava assentat al terra a fora amb 4 xinos mes!




Obviament vaig intentar fer-li entendre que estar assegut a la porta (que seguia oberta!) era el mateix que estar a les cadires, pero nomes parlava en xino. Vaig intentar utilitzar el poc que se de l'idioma en explicar-li, pero va ser impossible. Tan intel.ligents i admirables que son a vegades i que poc que ho semblen altres...

martes, 18 de octubre de 2011

POC A POC

19.10.11
SHANGHAI. Mica en mica ja vaig tenint una rutina i un horari marcat. El temps lliure m'agrada dedicar-lo a estudiar xino, sobretot vocabulari. Es realment motivador el fet de despres sortir al carrer i cada dia poder dir una frase mes! Tot i aixi, aprendre xino es una cosa que requereix temps.


Per l'assignatura de Probabilitat necessitem dos llibres. La setmana passada dos xinos que van amb nosaltres a classe es van oferir a portar-nos-els fotocopiats. Dit i fet, ahir van arribar carregats amb 10 llibres, que quasi deuen pesar mes que ells. Mira que el dia abans els hi vam dir d'anar amb ells, pero s'hi van negar!

Canviant de tema, no deixen de sorprendre'm les formes de diversio dels xinos. Aquests d'aqui son els futurs arquitectes xinesos en el seu temps lliure, saltant a la corda i disfrutant com nens.

domingo, 16 de octubre de 2011

WO DE PENG YOU!!

17.10.11
SHANGHAI. Fins ara he conegut a molta gent de tot el mon, pero n'hi ha uns amb els quals tinc una relacio especial. Son d'Afganistan, i son els tius mes enrotllats que hi ha a l'edifici, amb permis dels africans. Sovint em conviden a la seva habitacio, on sempre hi ha festa i bon rotllo. No tenen cap problema en parlar de Bin Laden, el terrorisme, la relacio amb les dones en la seva religio, etc.

M'han explicat que es el que passa exactament al seu pais, i mica en mica ho vaig entenent. Estan cansats que sempre se'ls relacioni amb el terrorisme, i jo els veig realment convensuts que la pau a Afganistan es possible si els paisos del seu voltant (Iran, Paquistan,...) els ho permeten.

Ells son el Muhammad, el Mohammed, l'Ahmed i l'Ahmadi. Quins noms mes topics no?


Em va fer molta rabia no poder aconseguir una bandera d'Afganistan de l'ambaixada afganesa a Beijing. El Muhammad hi te un amic i ho va intentar, pero al final no va poder ser possible. En qualsevol cas, va ser tot un gest. Fa pensar en la mala imatge que es te de certs paisos per culpa de la premsa que se'n fa, imatge que es trenca totalment quan el coneixes de la ma d'un dels seus habitants.

P.D. Pels curiosos, "Wo de peng you" significa "Els meus amics" en xines.

sábado, 15 de octubre de 2011

DIA DEPRESSIU

15.10.11
SHANGHAI. Avui es d'aquells dies que es diuen de gossos. Ahir vam sortir i va ser un gran "fail", ja que vam provar un lloc nou i va acabar sent un fracas (mala musica, massa gent i massa occidentals).

Avui hi havia una sortida pels estudiants d'intercanvi a un poble proper a Shanghai. A nosaltres ningu ens havia informat de res, ens vam enterar ahir a la nit gracies a un alemany. Ens va dir que era gratis. Per aixo, aquest mati, despres de dormir nomes 2 hores, he anat al punt de trobada per veure si m'hi podia afegir. I novament ha estat un altre "fail": ningu ens havia informat perque l'escola de Camins no havia contractat aquesta sortida pels seus estudiants.

Total, que he tornat a l'habitacio a dormir fins les 14 h. I ara, despres de fer els meus exercicis diaris, he anat a un dels restaurants occidentals d'aqui aprop a menjar com ho acostumava a fer a BCN.


El dia es gris i ja s'esta fent de nit (el Sol marxa a les 17.30 h). S'haura d'aprofitar la tarda d'alguna forma. A estudiar xino!

miércoles, 12 de octubre de 2011

NOMES PER SER OCCIDENTALS

13.10.11
SHANGHAI. Aquest es l'edifici i l'habitacio on he estat vivint l'ultim mes i mig, i on viure com a minim fins al gener. No em puc queixar: te lavabo, nevera, taula per treballar, tele, aire condicionat i una gran finestra. Aixo si, tot i estar pensada per dues persones, no ens van deixar compartir-la. De fet, el primer dia vam pagar 4 mesos per avansat sense poder veure abans com era.




Cada vegada veig mes coses que em fan pensar que els xinos son molt classistes. En aquest edifici, a mesura que puges de pis, el PIB del pais de l'estudiant baixa. Es a dir, als pisos 5 i 6 (els primers on hi ha estudiants) estem els europeus, del 7 al 9 els asiatics i del 10 al 12 els africans.

D'altra banda, les condicions en que vivim els internacionals no tenen res a veure amb les dels xinos. No es veu gaire be a les fotos de sota, pero a la residencia dels xinos dormen 6 per habitacio, sense aire condicionat, tenen un lavabo per planta sense aigua calenta i han de compartir la taula d'estudi! Sovint em pregunto: quan els 5 xinos del conveni amb la UPC vinguin a Barcelona, els tractaran amb la deferencia que aqui ens tracten a nosaltres?





lunes, 10 de octubre de 2011

LACTICS? NOMES ELS MINIMS

11.10.11
SHANGHAI. Aquest mati he passat de les pitjors hores que recordo en una classe. Des de que he tornat de Beijing que estic bastant fet pols: dormo 8 hores i em moro de son, mal de coll, mocs, etc. A base de Couldines he anat sobrevivint, i de fet avui crec que ja em trobo be, pero tot i aixi a la classe d'aquest mati ha arribat un company inesperat: molt mal de panxa. La causa: probablement els iogurts Activia d'imitacio amb data de caducitat indefinida que he pres per esmorzar...

Mentre jo suava i mirava com passaven lentament els minuts, altres somiaven amb els angels. I es que els xinos tambe son humans!

domingo, 9 de octubre de 2011

"MAMA, DE GRAN SERE COM EL FERRERO?"

09.10.11
SHANGHAI. Quan era petit, i al Tennis Sant Feliu destacava per sobre dels altres nens, vaig comensar a fer campionats a Vic. Alla el nivell no era gaire alt, i molts cops tornava amb una copa a casa. Aquella epoca va coincidir amb la primera Copa Davis d'Espanya, liderada per Ferrero, aleshores numero 1 del mon (any 2000).

M'enrecordo que amb la innocencia d'un nen pero amb molta ilusio, em veia sent el successor del Ferrero, i vaig utilitzar mes d'una vegada la frase del titol d'aquesta entrada.

Us estareu preguntant a que ve tot aixo. Doncs be, ahir vam sortir i vam acabar a la festa d'inauguracio del Masters 1000 de Shanghai aquesta proxima setmana. Qui li hagues dit a aquell nen del Club Tennis Sant Feliu que acabaria parlant distesament amb el tennista que sempre havia somiat ser en un atic de Shanghai?


Per cert, el de l'esquerra es Nico Almagro, numero 15 del mon i un tiu super cachondo: - "Sabeis contra quien os toca?" - "A mi contra el petardo de Robredo, lo voy a machacar!" jajaja quin crack!

sábado, 8 de octubre de 2011

ES DISSABTE, HI HA CLASSE

08.10.11
SHANGHAI. Com avansava ahir, la tornada a Shanghai ha estat mes "normal": ja no hi havia gent estirada al passadis, tampoc 10 xinos mirante fixament les 12 hores del viatge i al lavabo es podia respirar! 

Tot i ser encara dels trens mes barats per fer Beijing-Shanghai, exteriorment te bona pinta. Podria colar per un AVE a Espanya i tot.


I com que estem a Xina, i aqui treballar forma part del plaer personal, el dissabte hi ha classe per recuperar les hores perdudes aquesta setmana, que ha estat Festa Nacional. Que passaria si a Espanya el dissabte despres de la Festa de la Constitucio es declares dia laboral?







viernes, 7 de octubre de 2011

UNA GANGA

07.10.11
BEIJING. Escric des de l'hostal Leo Courtyard a punt de marxar cap a l'estacio a agafar el tren de tornada. Aquest cop "nomes"seran 12 hores de viatge...ja estem curtits!

Avui hem fet comptes i aquests 6 dies a Beijing ens han sortit molt molt barats. Gran culpa d'aixo es deu a haver dormit per 3 euros la nit. En teoria ens hauria d'haver costat 6 euros la nit, pero com no tenien habitacions hem dormit al terra del restaurant.


La conclusio despres d'aquests dies es que Beijing es la ciutat per fer turisme i Shanghai la ciutat per viure-hi. Han quedat pendents algunes coses, pero espero tornar-hi en el futur proxim. Zai jian, Beijing! 


jueves, 6 de octubre de 2011

BEIJING OLYMPIC GAMES 2008

06.10.11
BEIJING. Avui he estat a un dels llocs on tenia mes ganes d'anar de tot Xina: a la seu dels Jocs Olimpics de Beijing 2008. Se'm posava la pell de gallina quan a les pantalles de dins el "Niu d'ocell" repetien les millors imatges dels Jocs. I pensar que aqui van estar els millors atletes del mon, que tot el mon va estar pendent d'aquest estadi durant 3 setmanes, que Bolt va correr els 100 m mes rapids de la historia!




M'ha impactat molt que des de l'avinguda olimpica es veu al fons la Ciutat Prohibida, i es que aquesta avinguda va de Sud a Nord de forma perfecta. Segur que per construir-la van tirar a terra tot el que hi havia...prioritat 1 pels Jocs Olimpics!!

Tornara a fer Phelps a Londres l'any que ve la bestialitat que va aconseguir en aquesta piscina?


Dema ja es l'ultim dia. No se si m'hi cabra tot a la maleta perque acabem de tornar del Silk market, on esta ple de coses falses i on regatejar es un art, i per 18 euros he tornat amb un polo Gant, unes bambes Nike i un moneder Dolce&Gabbana!


miércoles, 5 de octubre de 2011

TEMPLE DEL CEL, CIUTAT PROHIBIDA I MURALLA XINA...BUFF!!

05.10.11
BEIJING. Massa coses a dir i poc temps i espai per dir-les. Si una cosa esta clara es que aqui tot es enorme, l'escala de les coses no te res a veure. Pels xinos el numero 3 es el del cel, per aixo el Temple del Cel te tres pisos. Es curios, perque el 4 es el numero de la mort. De fet, el numero 4 es pronuncia exactament igual que el verb morir.


Del Temple del Cel a la Ciutat Prohibida...



Despres de la pallissa, a l'hotel quan estavem tots fets caldo, ens vam jugar a zig-zag-zug qui havia de baixar de l'habitacio a la recepcio a preguntar com anar a la muralla avui. El resultat va ser que avui ens hem despertat a les 6.30 h despres de dormir nomes 5 hores...Pero ha valgut la pena! El que m'ha agradat mes fins ara amb diferencia.





Sera que he disfrutat com un nen perque fa mes d'un mes que no veig muntanyes? Aixo si, no se si era per l'altura o per la meva pessima forma fisica actual, pero he acabat esgotat!! Les rampes aquestes no les pugen ni al Tour!





lunes, 3 de octubre de 2011

TOT ES EFIMER, MENYS MAO

04.10.11
BEIJING. Despres del llarg viatge en tren i una siesta massa curta, Tiananmen ens esperava. Es la plasa mes gran del mon, i la segona es la del Forum de Barcelona. Estava plenissim de gent, pero tots eren guiris xinos!


Passi el que et passi a Xina, ja sigui bo o dolent, es gracies o per culpa de Mao. Esta a tot arreu la seva foto, sempre vigilant que tot funcioni correctament en aquest pais comunista. A sota, com veieu ja estem immiscuits a la poblacio, amb banderetes que costaven 1 centim d'euru.




I abans d'anar cap a dormir, que millor que anar al mercat d'insectes a tastar escorpi, centpeus, escarabats o...penis d'ovella?




HE SOBREVISCUT!

03.10.11
BEIJING. Despres de 21 hores i 14 minuts hem arribat per fi a Beijing.


El viatge ha acabat resultant mes comode del que ens pensavem, sobretot si ho comparem amb la gent que s'ha passat les 21 h al passadis assentada com podia o dreta. Durant les hores de Sol erem l'atraccio dels xinos: estaven embobats mirant com parlavem, jugavem a cartes, etc. De nit hem intentat descansar, pero ha estat impossible. Nomes dec haver dormit 20 minuts...Ara escric aixo despres d'una siesta de 2 hores. Toca anar a descobrir aquesta ciutat. Estem a Beijing!!! Ho penso i dic: quants Cabuti han estat aqui abans???








sábado, 1 de octubre de 2011

1 MES A XINA!

01.10.11
SHANGAI. Ja fa un mes que estic aqui, i la veritat es que em sento extranyament comode. Es la primera ciutat de totes les que he anat en que estaria disposat a viure-hi, almenys per ara. Obviament hi ha coses millors i coses pitjors, i trobo a faltar moltes coses de Barcelona, pero de moment en general estic molt be.


I dema iniciem l'aventura de Beijing. Ens esperen 21 hores de tren que es preveuen intenses i imprevisibles. Ah, aixo es el que vam menjar ahir, gracies al Jere que ho havia portat de BCN i el tenia guardat tots aquests dies. Com es troben a faltar aquestes petites coses...