Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

lunes, 23 de abril de 2012

OPERACIO PATTAYA

24.04.12

SHANGHAI. Fa poc anunciava la intencio aquest estiu d'anar des de Chengdu fins al Tibet en una ruta durissima de gairebe un mes en bici. Doncs be, hi ha hagut canvi de plans. De fet, canvi drastic de plans...A dia d'avui es gairebe segur que anire amb el Santi i l'Adria tot el mes de Juliol a un lloc completament diferent: Tailandia!


La decisio d'aquest canvi de plans no va ser facil, pero al posar en una balanca els pros i els contres sortia guanyant l'opcio del sud-est asiatic. Tot i que creuar mitja Xina en bici amb 4 companys xinesos es una experiencia dificil de superar, tinc tota la informacio sobre la ruta i molts anys per endavant per trobar algun altre boig de l'esport per fer-la. A mes a mes, tot i anar sovint al gimnas, el meu estat de forma no es el que era, i no les tinc totes de si podria acabar-la en condicions.

D'altra banda, aquest mes a Tailandia pot ser unic. El cas es que la novia del Santi es tailandesa. Al no poder venir ella a Shanghai, ell hi vol anar per forca, i ens ha convencut primer a l'Adria i despres a mi per acompanyar-lo. La intencio es passar uns dies a Bangkok i despres fer ruta pel pais, sobretot de Sol, platja, selva, etc. En definitiva, el que no hi ha a Shanghai: natura. I tot aixo amb ella i mes gent tailandesa, per coneixer el pais i la seva gent des de dins.


Semblava que l'experiencia de Vietnam no era superable...Pero aquest mes a Tailandia, tot i anar en un plan completament diferent a aquell, tambe te numeros de ser una gran experiencia. Tripode de Renmin, l'operacio Pattaya ja esta en marxa!

miércoles, 18 de abril de 2012

ANIMS CULES!!

19.04.12

SHANGHAI. La matinada passada he demostrat ser un mal cule. D'altra banda, es una cosa que mai he negat. Es veritat que si el Barca guanya estic content, pero si perd tampoc en faig un drama. M'agrada veure els partits i disfruto animant i celebrant les victories amb amics, pero no es una prioritat en la meva vida. Aixi, mentre aquesta matinada tots s'han reunit a Linping per veure el Chelsea-Barca, jo m'he quedat al pis dormint perque aquest mati tenia examen de xines. Tot i posar-me l'alarma a l'hora del partit (2.45 am), la son ha pesat mes que les semis de Champions i he tornat a tancar els ulls.


Al despertar-me he vist el resultat i m'he endut una decepcio. Pero al llegir-me de dalt a baix el diari Sport online ho he vist clar: estarem a Munich el 19 de Maig. S'ha de confiar en el Pepteam, probablement estem davant del millor equip de la historia! I dissabte Barca-Madrid...aquest segurissim que no me'l perdo!

Per animar una mica la culerada, penjo un parell de fotos sobre les normes de conducta al metro de Shanghai. La primera esta feta dins d'un vago. Les prohibicions tant de llencar brossa com d'escupir no son per casualitat. Despres d'uns quants mesos d'experiencia puc confirmar el que se sol comentar sobre la conducta dels xinos: quan vas pel carrer es molt normal veure escupir homes, dones i nens, produint un soroll forca desagradable al fer-ho. Al principi feia una mica d'engunia, ara ja ni m'immuto. Jo ni volent puc fer el soroll que fan...deu ser el resultat d'anys d'entrenament.


Si la foto anterior es, si mes no, il.lustrativa, aquesta no deixara indiferent a ningu. Aquest cartell informatiu estava a un lavabo a una de les parades de la linia 2. Crec que sobren els comentaris. Davant d'aixo nomes se m'ocorre una pregunta: ho fan en serio, o nomes volen que et descollonis mentre vas a treballar o quan tornes a casa despres d'un dia dur?


Per seguir parlant de coses que no em deixen indiferent, poso una foto mes que demostra que Shanghai es una ciutat estrambotica. L'altre dia, a quatre carrers de casa, vaig veure aquests dos xinets fent un foc al mateix asfalt. Encara no n'entenc el motiu, ja que de fred ben poc en fa ja...Mentrestant, a pocs metres, uns policies feien veure que posaven ordre al transit. De bojos!

lunes, 16 de abril de 2012

I PER QUE NO A L'AFRICA A CACAR ORANGUTANS?

17.04.12

SHANGHAI. Aquesta setmana tinc examens parcials, pero aixo no m'esta impedint seguir anant al gimnas. Ultimament sempre hi faig el mateix: despres d'una hora d'el.liptica, faig estiraments, algunes maquines i, per acabar, una serie d'abdominals. Aquesta serie d'abdominals la va crear i batejar com a GUARRA el Jaume, que va ser el meu preparador fisic al Laieta durant els molts anys que vaig jugar a tennis. Ara ja fa 4 anys que vaig penjar la raqueta, pero des de llavors sempre he seguit fent la guarra, a epoques mes sovint i a epoques mig abandonant-la, pero mai sense oblidar-la.

La guarra es nomes un dels molts records que conservo del Jaume, a qui de tant en tant anava a veure al Laieta abans de venir cap a Xina i a qui segur que tornare a visitar quan torni a Barcelona. Avui ho tinc clar: ell ha estat una de les persones que han fet que des de ja fa anys sigui un boig adicte de l'esport. Aquest es ell parlant amb el meu pare.


Recordo que de petit tots odiavem el fisic. Es facil d'entendre: anavem al Laieta perque voliem jugar a tennis; no voliem posar-nos a fer Scalectrix (qui els hagi patit sap de que parlo). Pero amb els anys la situacio es va invertir, i el fisic es va convertir en la motivacio d'anar al Laieta. I segur que el Jaume hi va tenir gran part de la culpa.

Perque tot i la seva exigencia i ma dura, que d'altra banda es molt necessaria en nens de 10 a 15 anys, a mi personalment em motivava i mica en mica va fer creixer la meva il.lusio pels esports de resistencia: primer l'atletisme i despres el ciclisme. Com sempre he pensat, el Laieta te molta sort de tenir-lo entre la plantilla d'entrenadors. Vindria a ser com si el Rayo Vallecano fitxes el Guardiola d'entrenador.


Aqui es on acostumavem a fer les guarres. Veig els nens i no puc evitar veure'm a mi fa ja gairebe una decada...com passa el temps!

Jaume, no se si t'enrecordes pero un dia vas pronosticar que acabaria a l'Africa cacant orangutans. Venir a Xina a estudiar i haver creuat Vietnam en moto sense cap preparacio es un primer pas no?

domingo, 15 de abril de 2012

GRAN PREMI DE F1 DE SHANGHAI

15.04.12

SHANGHAI.


Despres de dormir poc mes de 4 hores, avui ha tocat matinar per anar a veure la Formula 1 a Shanghai. Mai he estat seguidor d'aquest esport, de fet m'importa molt poc, pero la oportunitat de veure-la en directe per un preu molt baix i de fer-ho a Shanghai no la podia deixar escapar, tenint en compte que el mes probable es que no hi torni mai mes.

Hem arribat als voltants del circuit ben be 4 h abans de la cursa, per gaudir de l'ambient previ a la competicio. Aquest ambient el podria resumir en molts xinos amb banderes del pais del pilot del qual eren seguidor.





Aquestes ultimes dues fotos ja son a les nostres localitats. Com s'observa, estavem rodejats de seguidors de Michael Schumacher (Alemanya) i de Kimi Raikkonen (Finlandia). Sobretot d'aquest segon. Ha estat divertit, ja que constantment enmig de la cridoria d'anims cap al pilot finlandes, tots ens posavem a animar a l'Alonso. Llavors tots els xinos fixaven la mirada en nosaltres i encara cridaven mes, pero sempre rient i de bon rotllo.


Volta previa a la cursa on els pilots saludaven al public. Reconeixeu l'Alonso?




He flipat amb la velocitat a la que van. Es impressionant! Puc assegurar que a la tele no sembla que vagin ni la meitat de rapid. El que no entenc es, com es que no hi ha mes morts en curses aixi? De fet, en la Formula 1 des de que jo tinc consciencia no en recordo cap...Condueixen com animals! I el soroll del cotxes al passar es tan fort que amb les entrades ja venen de serie taps per les orelles, que han estat imprescindibles en tot moment.

I, com a bon ambaixador de Barcelona i Catalunya que soc, una vegada mes he lluit l'estelada durant tot el dia. Per desgracia no n'he vist cap altra, i el que si que he vist han estat diversos grupets d'espanyols i xinos amb banderes d'Espanya i el Toro...



Davant la meva grata sorpresa, aquest grup de xines fans de l'Alonso amb banderes, samarretes i gorres d'Espanya han reconegut l'estelada cridant: Catalonia! Catalonia! 


Shanghai CIRCUT? Una altra de les traduccions a l'angles Made in China...

viernes, 13 de abril de 2012

PER RENMIN!

13.04.12

SHANGHAI. Fa temps que volia parlar del Santi i l'Adria, els companys de pis. I crec que ja va sent hora que ho faci. Be, del Santi ja vaig parlar-ne fa temps; ell es i sempre sera el "Shifu" ("mestre" en xino), ja que ens va ensenyar a moure'ns i sobreviure per Shanghai quan encara erem uns penjats acabats d'aterrar que no ens enteravem de res. Encara avui, sempre que tinc un dubte sobre Xina o qualsevol altre tema, acudeixo a ell sense dubtar-ho.

L'altre homenet, l'Adria, que el vaig coneixer un cop tornat de Vietnam, es un trempat. Es l'anima del pis: el dia que esta APLATANAT o CRISPAT es nota moltissim, el pis s'apaga. I quan esta amb ACTITUD, es capac de treure'ns de la cadira i portar-nos al M2 de pet. A mes, es el cule numero 1 de Shanghai, l'haurieu d'haver vist l'altre dia al partit Milan-Barca.


Aquests son, d'esquerra a dreta, el Santi i l'Adria. Com s'observa, tots tres som uns adictes al mobil, sobretot jo des de que tinc iPhone. Es un no parar! He de remarcar que cap d'ells porta ulleres; s'han comprat la mateixa montura que la meva pero sense vidres i per 1 euruuu a peu de carrer...Paradoxes de la vida: porto tota la vida maleint l'haver de portar ulleres i esperant impacient a operar-me, i resulta que ara les estic posant de moda entre el guetto catala a Shanghai.

Els tres formem 人民 (Renmin), que es el nom del carrer on vivim i que ja s'ha convertit en un lema de vida a Shanghai. La veritat es que ens complementem molt be i la convivencia esta sent molt bona. Tenim un munt de frases fetes, expressions i experiencies viscudes que dia rere dia ens acompanyen. I aixo no ha fet res mes que comencar. Que segueixi aixi!


Tot i que es la foto en que pitjor surto de tota la camara, es l'unica que tenim els tres junts. Per Renmin!

martes, 10 de abril de 2012

我们都在A2班 (TOTS SOM LA CLASSE A2)

10.04.12

SHANGHAI. A falta d'idees sobre que escriure, aprofito per penjar al blog la foto que divendres passat ens vam fer a classe i que la professora m'acaba d'enviar per mail. La veritat es que el grup es molt bo i variat: tinc companys d'Italia, Alemanya, Belgica, Canada, Estats Units, Japo, Corea del Sud, Tailandia, Kazakhstan, Mongolia i Arabia Saudita. I aixo que nomes som 18!


A classe vaig amb un altre barceloni, el Coke - a primera fila i amb una samarreta blanca -, que ha vingut a Shanghai a estudiar xino recomanat per l‘Olau, i que esta revolucionant la ciutat. Ens ho passem de conya als descansos, i fora de la universitat tambe. Tant es aixi, que ja s'esta fent famosa l'expressio "fer un Coke", la qual no considero oportuna explicar per aqui...eh Coke!

...

En l'aspecte personal, ja estic totalment recuperat de les angines, diagnosticades i pronosticades per l'Adria quan abans de caure en rodo tenia molt mal de coll i mal d'ossos. Ho vaig passar malament durant un parell de dies, en que gairebe no vaig sortir del llit, pero ara ja estic be. Prova d'aixo es el sopar de reis que ahir vam cuinar i engolir.



Gran aportacio de Santingo amb el pernil. Pero...es pernil "5 Jotas" o "5 Jota-estrellas"??

miércoles, 4 de abril de 2012

FET UNA MERDA

05.04.12

SHANGHAI.


Segurament m'ho mereixo, per no cuidar-me. Pero si jo mateix ja ho veia a venir i no he fet res per evitar-ho...Les ultimes setmanes he forcat massa la maquina portant una vida sense horari fix i dormint poc i a deshores, i ara ho estic pagant. Ja portava dies al limit, pero dimarts va ser el detonant quan, tot i veure que ja no anava fi, vaig sortir amb la resta de catalans i vam acabar a les 3 de la matinada veient el Barca a casa...


El resultat de tot plegat es que porto les ultimes 48h al llit, a vegades suant i a vegades congelat, sortint de l'habitacio nomes per menjar arros o sopa, dutxar-me, prendre medicaments i beure aigua, molta aigua.

No m'agrada gens la sensacio que el temps vagi passant i jo estigui al llit sense poder aprofitar-lo. Quina impotencia...Em vull trobar be ja!