SPANISH AND ITALIAN...AFRICAN GHETTO!

01.12.11
SHANGHAI. Esta comprovat que amb qui ens avenim mes es amb els italians, i es que som molt iguals en moltes coses. Ultimament sempre quedem per sortir amb l'Alberto, l'Aldo i el Fabio, tres italians de Turin amb qui no parem de fer broma sobre qualsevol tema. M'ho passo de conya!! I no em puc deixar el Basti (alemany) i el Manu (frances), que tot i ser de paisos "freds" actuen com si fossin mediterranis. Les fotos son d'ahir al Bricco Cafe, el lloc de menjar italia. Nomes van venir l'Alberto i l'Aldo, la resta van ser uns "francesos".

El nostre lema es clar, en comparacio amb els paisos del nord d'Europa (Alemanya, Suecia, Belgica, etc.) el nostre euro es mes petit, tenim un accent angles lamentable, som baixos, menys forts i tenim pel al pit. Per tots aquests motius ens hem declarat el ghetto africa a Shanghai.

POBLE DE DONGSHAN

27.11.11
SHANGHAI. Ahir va tornar a haver-hi sortida amb l'assignatura "Shape and Growth of Towns and Villages of China" (nom molt curt per cert), aquest cop a Dongshan, un poble a 100 km de Shanghai.

El poble en si era maco, pero com l'altra vegada hi van haver diversos "fails" que al dia seguent es converteixen en anecdotes.

Primer, a l'anada l'autocar es va espatllar a 10 km d'arribar i vam haver de caminar fins que al cap de una mitja hora ens va recollir un altre autocar.

Despres, vam dinar en un restaurant tipic del poble i com que la carta estava en xino i ningu l'entenia del tot, vam demanar plats de forma aleatoria. El resultat va ser que tots eren de verdures estranyes i molt dolentes, aixi que gairebe ens vam haver de conformar amb menjar arros blanc...

Finalment, l'hora que ens havia de recollir l'autocar per tornar a Shanghai era les 14.30. Doncs be, no vam sortir fins les 17.15 h, ja que per segona vegada l'autocar que havia de venir es va espatllar a mig cami.

En qualsevol cas, va ser un bon dia en companyia d'amics i en un entorn diferent de l'habitual, respirant una mica d'aire net, que a vegades tambe va be.

COM EM CUIDEN. MIL GRACIES!

24.11.11
SHANGHAI. Siiiiiiii!! Tornant de classe de xino, la porta de l'habitacio no m'obria, he baixat a la recepcio de la residencia per veure que passava i m'han dit que era perque m'havia arribat un paquet. Ja l'esperava un dia d'aquests, pero aixo no treu que m'hagi fet moltissima il.lusio. Buff!! Ara perque tinc la panxa plena, pero dema "l'atracon" de pernil, Muesli i galetes promet ser epic!

Com es troben a faltar aquestes coses que quan les tens cada dia ni penses en elles pero quan fa 3 mesos que no les pots tastar ni veure es converteixen en platoniques. Perdoneu, pero algu ho havia de dir!

THIS IS CHINA

22.11.11
SHANGHAI. Aquesta entrada es per penjar algunes fotos de frikades habituals que et pots trobar si surts al carrer a Shanghai. Per exemple, aquesta es la cinquena persona que he vist que te tantes ganes de posar-se la roba nova que ni es treu l'etiqueta despres de comprar-la.

Aqui va un altre cas d'una persona que necessitava ajuda i ningu l'atenia, ni tan sols la policia (mirant-la impassibles). La foto no es meva, pero pel que m'han dit la noia estava tremolant al terra i ningu no feia res...

L'altre dia de visita a la seccio de llits de l'IKEA, ens vam trobar amb aquesta sorpresa: una xina dormint tranquilament com si estigues a casa seva. Zzz...

I, per ultim, la meva preferida. Es un exemple mes de les moltes incongruencies que et pots trobar a qualsevol lloc. El mateix tipus d'ampolla d'aigua que en la mateixa botiga en una estanteria val 2 RMB i en una altra a menys de 2 m val 1,6 RMB. Per fer la prova vaig comprar-ne una, i com que em van cobrar 1,6 RMB no vaig fer cap comentari de queixa.

Proximament, capitol 2 de "This is China"...

DIA DE REFLEXIO

20.11.11
SHANGHAI.

Que rapid passa el temps! Aviat fara 3 mesos que vaig arribar a aquesta ciutat tan gran i que tan be m'ha acollit. Abans de venir, molta gent em va dir que al cap d'un cert temps tindria una mena de crisi existencial i voldria tornar. Potser es massa d'hora, pero a mi m'esta passant el contrari: tot i estar en un mon completament diferent del que estava acostumat, em sento extranyament comode...

Aixo no implica, pero, que cada dia no m'entri una mica de nostalgia i trobi a faltar moltissimes coses i persones de Barcelona, sobretot en dies com avui. Trobo a faltar, per exemple, els diumenges de "machacades" amb bici al mati i sofa, tele i Barsa al vespre. Pero em consola saber que aixo segueix alla i podre tornar-ho a fer quan vulgui. Com em va dir l'Avi Antoni abans de marxar, "Ens tens aqui".

Canviant de tema, ja se que el dia de reflexio era ahir i no avui. Pero...hi ha gaire a reflexionar? No segueixo gaire l'actualitat del mon occidental en general i d'Espanya en particular, pero pel que m'han dit la cosa pinta molt malament. Jo des d'aqui nomes puc desitjar que els que tothom dona per guanyadors de les eleccions no acabin d'ensorrar el pais, tot i que sera dificil. Com diu una persona a qui li tinc molt apreci, "Catalans i catalanes, diumenge comensa el calvari".

CAMARA NOVA, MILLORS FOTOS

17.11.11.
SHANGHAI. Fa uns dies la camara amb la que havia vingut va dir prou. Ahir en vaig anar a comprar una altra al centre amb la Kao, una noia tailandesa que vaig coneixer a la festa de Halloween fara 1 mes. Sort d'ella i el seu xines! Pero eh, vaig entendre bastantes coses de la seva conversa amb el venedor, i fins i tot vaig intervenir. Fa gracia perque nomes que diguis un parell de frases en xino ja flipen i diuen que en saps molt, quan ni molt menys es aixi. Aquesta es la primera foto amb la nova camara, jo i la Kao.

A la nit els italians ens van portar a un restaurant italia on els dimecres per 100 RMB (11 euros) hi ha buffet lliure de pasta, pizza, carn, mozzarella, etc. Va ser tal la quantitat de menjar que ens vam fotre que vam necessitar 3 hores d'estar apalancats al sofa i despres anar a ballar una mica per baixar-ho. La setmana vinent repetim, prometo posar fotos!!

NIL, FORA DE CLASSE!

14.11.11
SHANGHAI. Aquestes imatges comencen a ser habituals a les classes que fem amb xinos. Jo em pensava que nomes a Espanya la gent dormia a classe, pero estava ben equivocat. Es un fet mes que posa en evidencia que als xinos els hi importen poc les formes: escupeixen pel carrer, no deixen sortir al metro abans d'entrar, criden a tot arreu, etc.

M'enrecordo perfectament del dia que la Mallafre em va fer fora de classe per badallar i no tapar-me la boca. Aleshores estava fent 2n de batxillerat, i em vaig sentir humiliat. Que pensaria si fos professora de filosofia en aquesta classe, on les imatges parlen per si soles? A vegades m'enrecordo d'ella i penso que no els hi aniria malament als xinos una mica de ma dura per espavilar-los amb certes coses.

En qualsevol cas, la Carme es una de les persones gracies a les quals estic aqui, ja que en gran part gracies a ella estic fent Camins. Jo dubtava si fer Camins o no, i recordo que ella va dir que amb 18 anys t'has de plantejar reptes i no optar pel cami facil, i que si dubtes entre fer o no fer una cosa, l'has de fer per no penedir-te despres. Des de llavors intento sempre tenir present aquest consell, i mai deixar per l'endema el que puc fer avui, perque mai se sap si l'endema l'oportunitat seguira existint. 

ENFADAT NO, TRIST

12.11.11.
SHANGHAI.

Aquesta foto la vaig fer moments abans de passar un dels pitjors moments que recordo aqui. La porta del final del passadis es la del despatx del que fins fa poc va ser el meu supervisor. A tots ens en han assignat un pels dos proxims anys, i es qui ens dirigira la tesi l'any vinent.

Per diverses raons no hi va haver "feeling" (com diria el mestre Guardiola) entre el professor Mingjing Jiang i jo, i el que al principi semblava una tonteria es va anar complicant fins que la situacio era insostenible. El dia de la foto vaig estar parlant amb ell mes d'una hora per explicar-li que canviava de supervisor. La conversa no va ser gens comode, i mes tenint en compte que era en angles i que tenia davant meu un xino ofes...

Quan ara passo pel seu edifici, la resta d'alumnes que dirigeix, que fins fa dos dies eren molt amables amb mi, ni em saluden. Se que hagues pogut posar mes de la meva part perque la cosa no acabes aixi,  i se que vaig dir coses que no hagues hagut de dir, pero no entenc com un professor pot menjar el cap als seus alumnes perque es posin en contra d'un altre...Suposo que es normal en el mon dels xinos.

MIAN BAO HEN HAO!

10.11.11
SHANGHAI. Aquest s'ha convertit en el nostre lema de vida a SH, i significa "El pa esta molt bo". El per que d'aquesta frase es troba en els "pinchitos" que sempre mengem abans de tornar cap a casa els dies que hem sortit de festa, i que van acompanyats de converses surrealistes amb xinos de tota classe.

Si aquestes paradetes es posessin a Barcelona al costat de qualsevol discoteca, segur que tindrien molt molt d'exit. Nomes costa 10 centims cadascun!!

I ja que aquesta entrada va dedicada al mon de la nit, que millor que recordar la nit de Halloween. Va ser amb diferencia la millor nit que he passat a Shanghai, i aixo que no teniem disfressa i la vam improvitzar a base de vestir-nos de forma ridicula. Aquella nit, a mes, va coincidir amb l'aniversari d'un crack italia, el Mauro...o hauria de dir Gaddafi? 

ESPEREM QUE LA COSA CANVII

4.11.11
SHANGHAI. No he pogut actualitzar el blog durant els ultims dies perque a Xina hi ha censura a certes pagines d'Internet, com Blogspot o el Facebook. Per esquivar aquesta censura s'utilitza un VPN, que el que fa es canviar-te la IP de l'ordinador, de forma que es com estar a Estats Units o qualsevol altre pais.

Nosaltres, com que som catalans, utilitzem un VPN gratuit, i aixo comporta que no vagi del tot be. Ara estic des de l'ordinador de la Nookao. Espero que la situacio canvii i aviat torni a funcionar el VPN. Si no n'haure de comprar un, pero la connexio a internet ja es prou lenta com per fer que vagi mes lenta degut al VPN.

En aquests dies han passat moltes coses que espero poder anar explicant. Com que aqui no tinc gaires fotos, poso un text que porta 1 setmana penjat a l'entrada de la residencia. Sembla que la cultura d'assenyalar i deixar en evidencia a algu que no ha actuat be es present a Xina...