UN ANY

30.08.12


SHANGHAI.

Si en l'anterior post parlava de la meva ultima ascensio en bicicleta feia un any exacte, avui em veig obligat a informar que fa un any exacte vaig aterrar a Shanghai per primer cop a la meva vida. Un any ja!!

Han estat moltes afeitades en un any, noves experiencies i nous camins per recorrer. Un any que calificaria, sens dubte, com un dels millors de la meva vida, almenys de la que recordo fins ara.


El primer dia del meu segon i, qui sap si ultim, any a la Xina, ha comencat de la millor manera possible: sembla que ja tinc nous companys de pis. Mes ben dit, companyes. Pero aquest tema ja el parlare mes endavant, quan tot sigui definitiu. Amb el post d'avui nomes vull deixar clara una cosa. Viure lluny de casa durant un temps relativament llarg te moments durs i moments molt bons, pero ho recomano a tothom. Es mes, obligaria a tothom que tingues l'oportunitat a fer-ho, i no a conformar-se amb el que ja te a casa.

S'APROPEN CANVIS

28.08.12


SHANGHAI.

Fa exactament un any a aquesta hora, estava pedalant pujant el Coll de la Creueta, la meva muntanya preferida del Pirineu Catala. Era el dia abans d'emprendre el vol en aquesta aventura a Xina. Han passat moltes coses durant aquests 364 dies que ja porto a Asia. Anecdotes, vivencies, i gent nova que de ben segur mai oblidare. Com porto dient des de ja fa mesos, en aquest temps aqui he viscut tan intensament que m'atreviria a equiparar-ho als ultims 5 o 6 anys a Barcelona, on portava una vida, per dir-ho d'alguna manera, forca monotona. 

Jo he canviat, aixo es irrefutable. Pero segueixo portant dins meu aquell Nil, i se que quan torni una part d'aquell Nil seguira ben viva. 

Nostalgia a part, torno a ser a Shanghai, amb els pares ja aterrats a Barcelona, i preparant-me pels canvis que s'apropen. En les proximes setmanes haure comencat el segon curs d'Universitat a Xina, haure canviat de companys de pis i ja veurem si seguire amb les classes de xines, fent classes particulars a expatriats, etc. 

A dia d'avui tot es forca confus, i aixo em fa estar un pel nervios pensant en el meu futur. En tot cas, estic content i amb ganes d'afrontar-lo. Acabo el post refllexiu d'avui amb unes quantes fotos dels darrers dies a Beijing.

AIXO JA S'ACABA...

26.08.12

BEIJING. Despres de tres dies a Shanghai i cinc a Beijing, avui es l'ultim dia amb la familia abans que dema al mati emprenguin el seu vol de retorn a Barcelona. Ahir, en el dia posterior a la visita a la Gran Muralla, vam anar al Temple del Cel al mati i al Mercat del Te a la tarda.

Tot i que la calor a Pequin no castiga tan com a Shanghai, les llargues caminates fan que acabem el dia bastant cansats. Per recuperar energies, els porto a diversos restaurants tipics xinesos. Tot i aixi, sembla que els espaguetis bolonyesa que fan a l'hotel siguin el plat predilecte de tots cinc. La frase del dia que ho resumeix tot, la del meu germa Jan: "Mai havia estimat tant Occident". Quin crack!

Foto del dia abans d'agafar el tren Shanghai - Beijing, amb els pares, els germans, els meus companys de pis i el Coque al Restaurant Da Marco. 

LA GRAN MURALLA

24.08.12


BEIJING.

La Gran Muralla Xinesa es l'estructura mes llarga del mon construida pels humans pel que fa a superficie i massa. Va comencar a construir-se al segle III aC, i s'estima que van morir entre 2 i 3 milions de persones durant la seva construccio. 

Des de petit, sempre havia considerat la Muralla Xina molt llunyana, tant en la distancia com el temps, com si fos d'un altre mon. Degut a alguns dibuixos animats, com la peli de "Mulan", a vegades fins i tot em semblava que no era real. Tot aixo va canviar, pero, el dia que vaig venir a Beijing per primer cop i li vaig fer una visita. Avui, en la segona ocasio que he tingut de disfrutar-la, m'he adonat que es meravellosa. La immensitat d'aquesta construccio de la forma que es va fer i en el moment que es va fer es brutal. Fins i tot m'atreviria a dir que les piramides egipcies al seu costat son anecdotiques...

Encara enlluernat per la immensitat de la Muralla, hem continuat la jornada amb la visita de les instal.lacions olimpiques de Beijing 2008. El "Niu d'Ocell" i el "Cub" son de les coses imprescindibles a veure quan un ve a Pequin.

Ha estat un dia complet, ja que tambe hem estat forca estona a les tombes dels emperadors de la dinastia Ming, a una fabrica de seda i a un mercat de pedres de Jade. Tot, amb una furgoneta privada i amb un guia que parlava un espanyol forca limitat. De nit, he portat a la familia a un lloc que segur que no els ha deixat indiferents...

A la foto no es pot apreciar, pero eren escorpins vius! I estaven aixi per comprar-los i menjar-te'ls a l'instant.  Coses de xinos...

BEIJING, SEGONA PART

23.08.12

BEIJING. Si a Hong Kong hi vaig anar primer amb els pares al Febrer i hi vaig tornar aquest mes amb amics, a Pequin ha estat tot el contrari: hi vaig venir per primer cop a l'Octubre amb els companys de Camins i hi he tornat ara amb la familia.

Viatjar amb la familia es molt diferent a viatjar amb amics, en molts aspectes. Tant una com altra forma de viatjar tenen avantatges i inconvenients. Ara no em posare a discutir-los. El que esta clar es que venir a Beijing amb el tren d'alta velocitat en poc menys de 5 hores es una enorme avantatge comparat en venir amb un tren de 21 hores i seients durs...

Sigui com sigui, en el dia d'avui hem visitat la placa de Tiananmen i la Ciutat Prohibida. Ho recordava tot molt diferent! Ho atribueixo sobretot al grau de cansament de l'altra vegada i a l'immillorable dia que ens ha brindat avui la capital xinesa. Ara aprofito el petit descans a l'hotel per actualitzar el blog abans d'anar al mercat d'insectes a sopar. 

Aquest ha estat el nostre guia. Un personatge, si mes no, peculiar...

I aquest es, suposadament, el nebot de l'ultim emperador xines. Suposadament es catedratic de la Universitat de Beijing, i es un dels 200 xinesos entre l'1,4 bilions que hi ha a tot el mon que coneix a la perfeccio la caligrafia dels 80.000 caracters xinesos. Tambe suposadament aquest senyor un dia a la setmana es convidat a la Ciutat Prohibida per rebre els turistes i dedicar-los una pintura. 

No he parat de dir suposadament perque, curiosament, avui era un d'aquests dies. I, curiosament, nosaltres hem estat un dels afortunats de coneixe'l en persona en una sala de la Ciutat Prohibida on, tambe curiosament, nomes hi havia guies amb turistes estrangers. El preu d'una pintura, per sobre els 150 euros...Potser si que era el nebot de l'ultim emperador i un personatge famos a tot Xina, pero a mi nomes m'olora a un altre dels "timos" propis d'aquest pais...

Tiananmen, una placa amb molta historia i que m'agrada molt.

Que be que estic menjant aquests dies en comparacio al meu dia a dia a Shanghai. Salmo, pasta amb mozzarella i parmesa, carn, etc. No em puc queixar de res!

ELS CABUTI BORRELL A LA XINA

21.08.12

SHANGHAI. Ja fa un parell de dies que els meus pares i germans van aterrar a Shanghai per passar una setmana amb mi. De moment ja hem pujat junts al 5e edifici mes alt del mon, hem fet un tour en bus per la ciutat, menjat al Cococurry i al Moro, regatejat durant hores els preus del "Fake Market", caminat per tot el carrer peatonal de East Nanjing, visitat la meva universitat, etc. No se si soc un bon guia, pero malgrat que a vegades no els hi demostri gaire, el mes important es que estiguem tots junts i passem uns bons dies plegats. Que al Jan i al Pol ja fa un any que no els veia!

Foto de grup a l'entrada de Tongji, i tot seguit...

Al Moro! Tot i que l'han fet gairebe nou, el tamany dels plats, el seu bon gust i els preus segueixen sent inigualables. Per menys de 7 euros hem menjat tots!!

I dema...cap a Beijing en el famos tren d'alta velocitat!

10 DIES PEL RECORD

18.08.12


SHANGHAI. L'ultim dia a Xiamen va ser tot el contrari que el penultim: gris, plujos, desaprofitat i cansat. En poques paraules, de reventat. Amb la ressaca de la nit anterior molt present, l'unic que vam fer va ser anar al centre de Xiamen a menjar i passejar pel port. El que no ens esperavem es que cauria el diluvi que va caure...

Amb les 9 hores de tren d'avui, l'Adria i jo hem posat punt i final a un viatge curt pero intens: 10 dies, 2 paisos, 6 llocs diferents on hem dormit - incloent la platja i un autocar -, molts moments divertits, noves amistats, un parell de nits de farra, banys al mar, Sol i un "fail" de paella, tempestes inesperades que et deixen tirat al mig del no res, desplacaments per aire, terra i mar, personatges inoblidables - Samuel L. Jackson, Nicole Kidman, el naufrag moros, el Yoshi Goda, el monstre de la tos, el Juanjo i molts mes que segur que em deixo -, noies guapes, d'altres no tant, una camara perduda i recuperada de forma inverosimil tres dies despres, reventats per tot arreu, apats decepcionants que et deixen fet pols, d'altres molt bons davant del mar, etc. En definitiva, uns molt bons dies que quedaran pel record.

Igual que va passar al Febrer, ara tinc unes hores per readaptar-me a la gran ciutat de Shanghai. Dema arriben els pares amb el Pol i el Jan a passar uns dies amb mi a Xina. El mes d'Agost continua!

PLATJA, SIESTA I FESTA

16.08.12


XIAMEN.

Per fi puc dir que m'he banyat al mar a Xina! Ho vaig fer fa uns dies a Hong Kong, pero considero Hong Kong un pais diferent. Aquest cop ha estat a l'illa de Gu Lang Yu, a 20 minuts en ferry de la ciutat de Xiamen.

Juanjooooo! No ens la colis eh! Nomes arribar a l'illa vam pujar a un mini bus que feia un tour per aquesta. El que no sabiem es que s'havia de pagar. Quan ens vam enterar, vam apoquinar la part corresponent al trajecte que haviem fet i vam continuar caminant, a la recerca de la platja perfecte plena de xiringuitos per devorar una paella i uns xipirons. Que il.lusos...aixo a Xina no existeix!

La forma dels xinos d'anar a la platja, ben diferent a l'occidental: molts paraigues per evitar el Sol, la gent molt tapada, ningu amb el picnic i begudes fresques portades des de casa, etc. Si mes no, es curios. 

Abans d'acabar com gambes, vam completar la volta a la illa, passant per l'unic poble de la zona. Un poble petit, acollidor i ple de gent que ens saludava i amb qui vaig poder practicar forca el meu xines. Com per exemple en aquesta botiga de gelats, on vam regatejar tan el preu que al final per orgull no vam comprar res. Va ser molt divertit, i es va formar un cercle al voltant nostre com si estiguessim fent una performance. Be, de fet l'estavem fent continuament. Jo en particular em sentia com un animal de fira.

Amb la posta de Sol vam agafar el ferry de tornada a Xiamen, on, despres d'una merescuda siesta d'un parell d'hores, vam sortir de festa. L'objectiu: no acabar al mar. El resultat: una nit molt divertida en un local on erem els unics estrangers. La sorpresa: que per ser estrangers ens van donar una taula a la disco amb beguda i fruita gratis. De bojos!

UN DIA A GUANGZHOU AMB EL YUHAN

15.08.12


XIAMEN.

Despres d'un dia esgotador pero molt agradable per Guangzhou, ja estic a Xiamen, instal.lat a l'hostal i a punt per anar a la platja. Pero avui parlare del dia d'ahir a la capital cantonesa. 

Durant tot el dia vam ser uns privilegiats, ja que el Yuhan, un amic de l'Adria i el Lluis nascut a Guangzhou pero crescut a Barcelona i tambe enginyer, ens va fer de guia. Per comencar vam visitar una casa tradicional cantonesa, construida fa gairebe 1.000 anys.

Fixeu-vos be en aquest quadre, que estava a l'interior de la casa. Es o no es la Cerdanya??? Canviant els colors vermellosos pels verdosos i afegint-hi arbres a les muntanyes, estem davant de la Molina i la Collada!

A mig mati, el Yuhan ens va portar a la zona antiga de Guangzhou, on les paradetes a peu de carrer se succeeixen una darrere l'altra. Per cert, abans que me n'oblidi, la humitat de Guangzhou es horrible!! Fins i tot mes alta que a Shanghai. De fet, bastant mes alta. Ahir a primera hora del mati hi havia un 97% d'humitat, pel 60% que sol haver-hi a Shanghai...I es notava. Vam suar la gota grossa durant tot el dia.

Fins i tot hem pogut dinar tastant els plats tipics de Guangzhou. Tot i que no m'ha agradat gaire per les barreges de dolc i salat, el turisme gastronomic forma part del turisme. Un cop mes ha estat gracies al Yuhan, que ens ha portat en aquest restaurant tipic de la zona. Gracies per tot Yoshi!! I ens veiem aviat a Shanghai.

Despres de dinar ens hem dedicat a caminar pel centre de la ciutat, a la recerca de Beijing Road, el carrer comercial mes important i turistic de la ciutat. 

Renmin lu tambe existeix a Guangzhou!! Pero l'original es el nostre, a Shanghai. Visca Renmin!

La meva futura dona? Com deia ahir, tres reventats caminant pel carrer fan molta gracia, i mes en una ciutat on no hi ha gaire turistes ni estudiants, en comparacio a Shanghai. Aquest es un exemple de les moltes tonteries que vam fer durant les hores i hores que vam caminar. Tot i el cansament, va ser un dia molt divertit.

Aquest es Liu Xiang, l'atleta de Shanghai que va guanyar la medalla d'or als 110 m tanques a Atenes 2004. Pero sembla que ara no aixeca cap. Tant a Beijing 2008 com a Londres 2012 va caure. Clarament es l'idol esportiu a Xina, fins i tot mes que Yao Ming, o almenys aixo es el que em transmet la gent amb qui parlo. Sort a Rio 2016, Liu!

Per arrodonir un dia mes que complet, a les 22.20 h agafavem un autocar, deixant el Yuhan i el Lluis a Guangzhou. Per endavant, 9 h de viatge nocturn que ens han portat a Xiamen, l'ultima parada del viatge. 

Primer cop que agafo un autocar nocturn amb lliteres. I no ha estat gens malament: mes barat que el tren, menys hores de trajecte i estalviant-nos una nit d'hostal. Aixo si, tot i que no soc excessivament alt (1'81 m), he hagut de doblegar les cames tota la nit perque no hi cabia. Un llit de tamany xino!