28.08.11
BARCELONA.
Per fi demà comença l'aventura. Les sensacions que tinc aquests últims dies són les mateixes que les hores abans d'un examen important o d'una cursa de ciclisme. L'únic que vull és que comenci ja, m'és igual el que em trobi, però que comenci ja! La darrera setmana he anat bastant estressat. Per exemple, havia de comprar tot el necessari per marxar tranquil, tallar-me el cabell (no m'arriscaré a que me'l talli un xino a la seva moda) o fer que la maleta tanqués (cal dir que gràcies a l'ajuda de la meva mare, sinó encara estaria saltant-hi a sobre).
Però sobretot, el més important era despedir-me de la gent que estimo i que encara que no els hi digui directament els trobaré molt a faltar. Però com solen dir, això no és un "adéu", sinó un "fins després", i 11 mesos passen molt ràpid.
L'últim matí al nostre petit país l'he passat a un dels meus llocs preferits, al Coll de la Creueta, on hi he arribat amb bici per la Collada. Com trobaré a faltar aquesta sensació de llibertat i silenci pedalant enmig de boscos i muntanyes, encara que els polígons de Cerdanyola i Rubí sempre m'han agradat jeje
