INTERCULTURAL COMMUNICATION DE VERITAT

29.09.11
SHANGAI. Els dimecres al migdia tenim una assignatura que es diu intercultural communication. Sona interessant, pero les classes son un pal.

Ahir va ser l'aniversari del Jere, i vam organitzar una festa a ultima hora convidant a gent de tot el mon. El que semblava a priori un desastre es va acabar convertint amb una trobada amb gent de Espanya, Fransa, Italia, Austria, Alemanya, Mexic, Xina, EUA, Taiwan i Suissa. I aixo que els africans i les tailandeses es van tirar enrere a l'ultim moment.

I despres la festa novament va ser brutal. Aixo si que va ser intercultural communication! I no podia faltar la foto amb el rei de la festa, que feia 22 anys. Els dos amb corbata de "fuckers" eh Jere!

INCREIBLE!!

26.09.11
SHANGAI. El que va passar ahir es l'ultim que m'hagues imaginat que em passaria a Shanghai. Un amic xino, el Huang, fa bici de ctra, i m'ha prestat la seva bici les proximes 3 setmanes!! I a mes m'ha ensenyat una ctra a 15 min de la uni sense semafors i amb pocs cotxes, on es poden fer voltes a un circuit de 4 km.

A vegades m'enrecordo del Ribo i penso: quina enveja, segur que esta anant cada dia de La Seu a Puigcerda i pujant la Collada, la Creueta, l'Envalira, etc. Pero se que quan torni i recuperi la forma deixare de veure com la seva roda se'n va lentament a les rampes dures de la Tres Nacions. Enlloc d'aixo, em girare i veure com es ell qui es retorsa sobre la bici! Aqui teniu una foto d'una cursa pujant la Bonaigua aquest any passat, quedaven pocs metres perque se m'escapes... 

FINS AVIAT SHIFU!

25.09.11
SHANGAI. Ahir va tornar cap a Barcelona el Santi, que en aquestes primeres setmanes ha estat el nostre mestre (en xines "Shifu") de l'enorme ciutat on vivim. Ens ha portat a les millors discos (el Manhattan no conta eh Shifu jaja), a veure el Barsa en un pub irlandes menjant una bona hamburguesa,...i sobretot a saber recalibrar els nostres gustos. Gracies per tot i que sapigues que quan tornis al gener ja hauran caigut uns quants 88 jaja tu ja m'entens!

Sabeu qui hi ha a East Nanjing Road, el Passeig de Gracia de Shanghai? Si, el Mourinho. Deixant clar a priori que el Guardiola es el millor entrenador del mon actualment, la gent que em coneix sap que li tinc un apreci especial al portugues.

 

16 EURUUUUS!!

23.09.11
SHANGAI. Us presento el professor d'Elasticity and Plasticity, us recorda a algu?

Es identic al professor Castanya de l'Arare! Jo mai l'he mirat, pero quan el Jere ho va dir i ho vam buscar a internet, es clavat!

Aqui teniu la foto del bitllet de tren de Shanghai a Pequin, que ens ha costat 158 RMB, es a dir, 16 euruus! Hi anirem diumenge de la setmana que ve a passar-hi uns dies, aprofitant que es la Setmana Nacional i no hi ha classe. El millor de tot es que arribarem el dilluns a les 9 del mati, i dilluns es el 3 d'Octubre. Espero poder dir que els 21 anys els vaig fer el dia que vaig estar a Beijing per primera vegada!

NYAM!

20.09.11
SHANGAI. Quan tornavem de festa divendres passat, l'Olau va tenir una conversa surrealista amb el taxista per tal que ens digues un bon lloc per tastar la carn de gos. I dit i fet, dos dies despres, i no sense perdre'ns durant dues hores pels carrers mes autentics de Shanghai, va arribar el moment.

Sincerament, no va ser res de l'altre mon, es molt mes bona la vedella! Aixo si, estar menjant gos rodejats de xinos, perduts per Shanghai i tenint un debat sobre la independencia de Catalunya es quelcom que no oblidare mai! L'anecdota va ser al sortir, quan vam veure aquest gosset. Aqui teniu l'Olau, que sembla que no en va tenir prou.

EXPO DE SHANGHAI

17.09.11
SHANGAI. Escric despres d'una altra nit de festa a Shangai, aquest cop acompanyats sobretot d'occidentals. Realment es un orgull ser de Barcelona, la imatge que te tot el mon de la nostra ciutat es molt bona! Fa uns dies vam anar a la Expo de Shangai, que vindria a ser com el Forum de les Cultures de Barcelona. No vam veure gaire cosa, perque hi vam anar quan ja tancaven. A mes, nomes tenien pavellons paisos com Paquistan, Qatar o Iemen. Aixo si, l'espai destinat a aquesta Expo es enorme!

Aquesta lletra A va ser la mascota de la Expo. Cada dia la veiem mes d'una vegada, i es que esta a tot arreu!





FORSA BARSA!!

14.09.11
SHANGAI. Escric el titol sense "c trencada" i "titol" sense accent perque el meu nou ordinador comprat aqui no te accents! A mes, tot i que teoricament havia d'estar en angles, hi ha bastantes coses en xino.

L'altre dia vam anar a un pub irlandes a veure el Barsa, a on ens va portar el Santi, amic del Jere que viu a Shangai. Erem els unics cules i catalans que hi havia. La resta eren anglesos borratxos que jugaven al billar i al sortir ja us podeu imaginar a on anaven...El partit va estar forsa be, i el menjar millor (com trobava a faltar una bona hamburguesa!!). Tot i aixi, el 2-2 final ens va deixar un gust amarg a la boca.

INICI DE CLASSES

12.09.11

SHANGAI. Primera setmana de classes superada! Tot i que tampoc ha sigut massa difícil, ja que han estat poques hores pel desordre que encara tenim. Això sí, sempre podré dir que la primera classe de totes va ser 1 hora d’estructures metàl·liques en XINÈS, a la que vam anar per simple curiositat.

I ahir ens vam registrar al cònsol d’Espanya a Shangai, així que en un parell de setmanes tindrem el permís de residència i podrem votar a les eleccions generals. No sé com va la cosa per allà perquè estem mig aïllats de les notícies d’Europa, però suposo que segueix igual que sempre...El pitjor del cònsol, haver de tragar amb la foto d’aquest personatge tota l’estona.

LA UNI

09.09.11

SHANGAI. Ja portem 10 dies aquí i mica en mica anem coneixent el nostre campus. La veritat és que és enorme, ja que a dins hi ha més de 10 facultats diferents, des de la de Camins fins la de Disseny o Economia. A més, hi ha piscina, gimnàs, restaurants, cafeteries, residències d’estudiants, etc. Durant tot el dia, a qualsevol hora el moviment de gent per dins del campus és impressionant. Aquesta és l’entrada principal, que dóna a Siping Road...

També hi ha els típics parcs que sempre es veuen a les fotos de Xina...

Però el que més m’ha sorprès és que tots els xinos es desplacen per dins del Campus en bici. I quan dic tots és absolutament tots! És més, hi deu haver unes 5 o 6 paradetes distribuïdes per la uni on venen bicis per 20 euros. I ho trobo molt lògic, perquè caminant es triga 20 min a creuar-lo de punta a punta.

L’altre dia un xino que hem conegut ens va acompanyar a fer uns tràmits i em va deixar portar la seva bici una estona. Com trobo a faltar sortir a pedalar cada dia...i això que no fa ni 2 setmanes que no ho faig...

PASSANT-HO BÉ

05.09.11

SHANGHAI. L’arribada a Shanghai dimarts passat va ser accidentada, i mai millor dit. De camí a la universitat amb taxi un camió li va reventar el retrovisor al taxista mentre ens intentava avançar en una caravana. I no va ser casualitat, perquè aquí es tracta de veure qui és el que aguanta més sense cedir. Quan creues un carrer caminant el que mai s’ha de fer és mirar als ulls el conductor, sinó mirar al terra perquè frenin ells! Així és com va quedar el retrovisor del taxista…

Per tenir l’energia per aguantar tot el dia, ens alimentem bé a base de fideus i arròs…

Tothom qui em coneix sap que no m’agrada gaire la festa. Doncs he d’admetre que mai m’ho havia passat tan bé sortint de farra com el dissabte passat en una disco pija del centre de Shanghai. Hi havia poca gent internacional, però l’ambient i la música van estar a l’alçada! I és que amb aquestes fotos no cal afegir cap més comentari…

PRIMERA SETMANA

04.09.11

SHANGAI. Massa coses han passat aquesta última setmana com per explicar-les totes en un paràgraf. Els dos primers dies van ser una mica estressants perquè havíem de fer moltes coses i portàvem un jet lag bastant important. Ara ja estem instal·lats, tot i que sense internet a l'habitació (avui és el 2n dia que em puc conectar).

Demà teòricament comencem classes, però aquí els professors gairebé no saben ni què hem vingut a fer, així que tot és bastant confús. Això sí, no ens podem queixar gens del tracte que rebem dels xinos, tal com diem aquí som VIPs. A cadascun ens han posat dos "sherpas" (estudiants del mateix màster) que estan a la nostra disposició perquè ens sentim a gust al seu país!

D'esport l'únic que he fet és caminar i caminar, que combinat amb menjar poca cosa més que fideus, cuixes de colom, bocates de porra i pan de lemba pel carrer, fan que acabi el dia esgotat. Tot i així, estic content perquè ja tinc el gimnàs localitzat a la uni. I per si de cas, també hem trobat bastants gyms de carrer on s'hi veuen tot tipus de personatges.