VERD, MOLT VERD

30.05.13

SHANGHAI. 

Avui, per primer cop, he tret a passejar la Mery. Us preguntareu, a on? A un dels pocs llocs que conec de Shanghai sense gaire transit i semafors i on es pot rodar força tranquil. Aixo es la zona de la Expo del 2010, rodejat dels pavellons i estadis que es van utilitzar aleshores.

Arribar-hi no ha estat gens facil. Shanghai es divideix en dues grans arees: Pudong, a l'est del riu Huangpu, i Puxi, a l'oest. Puxi es la zona de mes activitat, negocis, universitats, oci, etc.; mentre que Pudong es mes residencial i de parcs. Com a estudiant, jo visc a Puxi. Donat que la Expo es troba a Pudong, m'he vist obligat a creuar el riu, i com que esta prohibit tant entrar la bici al metro com creuar qualsevol dels ponts de la ciutat, no m'ha quedat altra alternativa que utilitzar un ferry. 

No costa gens imaginar-se que el proces d'anar des de casa fins a la vora del riu, esperar el ferry, travessar el Huangpu, i pedalejar fins a la zona de desti, fa una mandra brutal. Pero aixo no ha estat el pitjor...

El pitjor han estat les sensacions sobre la bici. Si be es veritat que la Mery ha funcionat be i muscularment no m'he notat malament, psicologicament no he estat a l'altura. La grisor del paisatge, l'altissima humitat, la fortissima contaminacio i la sensacio de cansament sense amb prou feines recorrer quilometres, m'ha anat consumint mica en mica. De la intencio inicial de pedalejar com a minim 60 km, m'he hagut de conformar amb 35, i gracies!

Amic! Com ho portes aixo? Tambe estas molt liat eh, tu!

A punt d'agafar el ferry de tornada a Puxi, la meva cara era de decepcio total. No nomes he rendit molt per sota del nivell que esperava, sino que a mes la meva preocupacio ha incrementat notablement en començar a visualitzar el llarg cami de patiment que m'espera d'aqui nomes 6 setmanes...

Me'n vaig a dormir amb molt mal de cap i amb molesties al quadriceps de la cama dreta...Estic verd, molt verd!

DINAMISME

29.05.13


SHANGHAI. Si hi ha una cosa de la qual tothom que ve a Xina de visita se sorpren i em comenta es el dinamisme economic de Xina en general i de Shanghai en particular. Aqui no hi ha, ni de bon tros, el pessimisme i la manca d'activitat que percebo que em trobare a Espanya. Ans al contrari. Xina es una maquina de produir, comprar, vendre, construir, moure, o qualsevol altre verb que comporti activitat.


L'economia mai s'atura: moltes botigues obren 24 hores, la gent es desplaça amunt i avall sense parar, hi ha publicitat fins i tot als ascensors de casa, tot arreu esta ple de centres comercials, de petits comerços, fins i tot de venedors ambulants que es desplacen per la ciutat en funcio de la demanda!

Fins i tot dins l'estacio de metro hi ha botigues de roba tan "orteres" com aquesta! I la gent hi compra!!

Un exemple practic: dos xinesos venent a peu de carrer bambes Adidas i Nike per 10 euros! Son imitacions barates de les marques reals, pero posa de manifest l'economia a l'alça del pais. La gent gasta!! Els diners estan en constant moviment. Es respira optimisme. Si a aixo se li suma l'altissima publicitat que hi ha, Xina es un pais que convida al consumisme. Si no es vigila, es poden gastar molts diners en poc temps, malgrat que tot sigui tan barat.

Fa molt que no trepitjo Barcelona, pero tinc por de comprovar en primera persona que alla el pessimisme i la manca d'activitat son el pa de cada dia. No se quina es la solucio, pero esta clar que si volem competir amb aquesta gent, ho tenim dificil...Estan disposats a tot per ser millors que el seu vei. No saben disfrutar de la vida, pero son capaços d'aguantar llarguissimes jornades laborals, fins i tot en cap de setmana, nomes per ascendir posicions a l'empresa. La seva preparacio i productivitat es un tema a tractar a part, pero esta clar que en termes de competitivitat, estan un esglao per sobre.  

MAO ZEDONG

27.05.13


SHANGHAI. L'altre dia la meva cosina Helena em va enviar un escrit sobre la vida de l'ex-lider comunista xines Mao Zedong. El podeu trobar aqui: http://www.revistadelibros.com/articulos/el-ultimo-emperador. Pot costar de creure, pero mai abans havia llegit res sobre Mao. Be, potser a l'escola, no m'enrecordo. I no per manca d'interes, sino perque sempre he preferit saber les coses de primera ma abans que explicades per algu altre. I despres de llegir aquest excel·lent document, sembla que durant aquests dos anys no m'he informat pas malament. Mes o menys la visio que tenia sobre Mao i la seva vida s'ajusta al text.

I gran part del que se sobre Mao es gracies a la Seraphine. Ella es qui mes me'n va parlar, tot i ser mes partidaria de la seva condemna que de la seva idolatracio. Reconeixia que, com be diu l'escrit, Mao va portar esperança al poble i va tornar a col·locar Xina al centre del mon, pero tambe va ser un dictador sanguinari i cruel.


La Seraphine sobretot m'havia parlat dels origens de Mao, explicant-me que va ser un simple estudiant de poble a qui la gent va començar a escoltar mes i mes, amb dots de lider. La sort, com postula l'article, el va acompanyar. Conec força el tema de la guerra entre Japo i Xina perque m'he documentat, i es cert que durant aquest conflicte bel·lic, Mao va ordenar als xinesos que tinguessin molts fills. Com que Japo tecnologicament donava mil voltes a Xina, l'unica opcio d'aquesta per combatre'ls era amb quantitat. I per aixo tambe va prohibir l'educacio i va obligar a tothom a centrar-se en la collita d'aliments i en formar un exercit. A mes, aixi aconseguia augmentar la ignorancia del poble, de forma que hi havia menys probabilitats d'una rebel·lio.

Suposo que com tota persona que te tant de poder i tantes responsabilitats, no pot deixar satisfet a tothom. En la meva opinio, Mao va ser un gran lider per Xina, pero no pels xinesos. El seu objectiu no es va assolir completament, pero va obrir les portes a la Xina actual, que si no es la nova primera potencia del mon, aviat ho sera, i de forma indiscutible. En el seu cas es pot fer servir l'expressio "El fin justifica los medios", amb la qual cada cop estic menys d'acord. 

Vull acabar aquesta entrada fent una reivindicacio sobre l'educacio espanyola en particular i l'europea en general. Es una llastima que al nostre continent no s'estudii res o gairebe res de la historia asiatica. La Seraphine se sabia tota la historia d'Europa!!! I jo no sabia res de Xina...imagineu-vos d'Asia! Crec que aixo hauria de canviar, perque tots aquests paisos asiatics tenen histories fascinants, de les quals podriem aprendre molt. 

El retrat de Mao dona la benvinguda a la Ciutat Prohibida, al costat de la plaça de Tiananmen, a Beijing. 

WORK HARD PLAY HARD

26.05.13


SHANGHAI. Ja ho diu el David Guetta, treballa dur i disfruta al maxim. Aixo es el que intento aplicar-me dia a dia a mi mateix. Despres d'un ultim mes en que he estat mes deprimit que animat, centrat unicament en la tesina, les tutories i l'esport, ahir per fi vaig sortir de festa. I quina festa!!! Va ser una nit de les que mai oblidare, amb moltes anecdotes, grans moments i sorpreses. Tambe amb alguna que altra discussio pujada de to amb madrilenys sobre politica.

Quin estil, Oriol! Pocs minuts despres d'aquesta foto, jo tambe ho estava donant tot al podium! Ahir mes que mai, play hard!

PREGUNTES DE RESPOSTES

25.05.13


SHANGHAI.

Per fi ja el tinc a casa! El certificat oficial de l'HSK 5, l'examen de xines que vaig realitzar el passat mes de març, i que al coneixer la nota em va fer pujar a un nuvol, ja descansa a la meva habitacio. Recordo que durant el desembre, gener i febrer somniava amb aquest instant. Semblava que no arribaria mai, pero ja ha passat, igual que tot a la vida.

Sembla que poc a poc tots els camins que he anat iniciant des del 2011 a Xina es van acabant. Es clar que alhora se n'obren de nous, de ben diferents i amb objectius encara mes ambiciosos. Pero, que es la vida sino anar responent a unes quantes preguntes i anar plantejant-ne moltes mes de noves?

Per cert, avui es juga la final de la Champions. Al centre comercial del meu gimnas se n'esta muntant una de grossa. Tot i que, observant el noi amb la samarreta de Messi, no crec que tinguin massa clar els equips que hi competeixen...

Cal recordar que a Xina anem 6 hores endavant en el rellotge. No tinc la mes minima intencio d'esperar-me a les 3 de la matinada per veure la final. Aixo si, despres d'un mes fent bondat i molt centrat en els objectius que s'apropen, avui desconectare de tot al Rubys, una discoteca totalment xinesa que en el passat acostumavem a frequentar. Ja toca sortir una mica!!!

HOLA, GUAPA!

23.05.13


SHANGHAI.

Hola, guapa! Encantat de coneixe't. No saps en quin merder t'has ficat, i tampoc pots imaginar-te la parella de ball que t'ha tocat, la mes lletja! T'ho fare passar malament, t'exprimire, a vegades et maleire, t'insultare, i desitjare no haver-te conegut mai. Pero aixo nostre es amor a primera vista. Estem fets l'un per l'altre. Ens necessitem mutuament. Prometo deixar-me la pell per tu en cada pedalada, seguir donant la meva energia malgrat el meu cos digui prou. Et cuidare, et netejare cada dia i dormire al teu costat. A canvi, nomes et demano una cosa: no em traicionis en els moments mes dificils. Perque nomes si estem units podrem aconseguir la gloria eterna.

Us presento la MERY, la meva nova companya de viatge. Es una bici Merida Wolf 3, comprada a Shanghai, que pesa 12 kg i fa poc mes d'un metre d'alçada. Amb ella haure de pedalejar des d'Iran fins a Barcelona en menys de 60 dies.

M'ENCANTA

21.05.13

SHANGHAI. M'encanta anar a passar el vespre a casa del Coque i de la Cindy. Fa un any no ho faria tant de gust. Probablement abans optaria per anar al gimnas, estudiar xines o centrar-me en qualsevol de les meves altres ambicions personals. Pero...que collons! Que millor que compartir unes hores amb unes persones encantadores i que a mes et fan veure mes clar d'on vens, on ets i cap a on vas.

Pasta amb salsa roquefort, fuet, pernil, sindria, crepes de Nutella i crispetes. Prou be no?

A mes d'un sopar bonissim, de gaudir amb la pel·licula Iron Man 3 i de devorar xocolata fins acabar KO al sofa, amb el Coque hem tingut una conversa molt interessant sobre l'experiencia d'haver estat visquent a Xina tot aquest temps. Despres de gairebe any i mig, ell va tornar a Barcelona uns dies durant el mes passat, i va tenir unes sensacions i uns sentiments molt curiosos. 

Es cert que en part som uns privilegiats per tenir aquesta oportunitat de viure a Shanghai, pero tambe es veritat que hi ha moments durs que la gent des de fora passa per alt molt facilment. A Shanghai es pot gaudir de la vida, pero...qui et dona aqui unes muntanyes on caminar o fer bicicleta? Qui et dona un cel blau que et faci despertar amb optimisme? Qui et dona un bon dinar familiar i un partit del Barça els diumenges? Qui et dona el poder interactuar amb persones que tenen els mateixos valors, tradicions i cultura que tu? L'experiencia xinesa esta sent una inversio, m'ho he passat molt be i he apres moltissim a buscar solucions i prendre decisions, pero a vegades es dur. I vull deixar-ho clar perque sovint tinc la sensacio que des de fora nomes es considera la part bonica de l'aventura.

En fi, que m'encanta discutir aquests temes amb ells i amb tothom, i mes en aquesta recta final. Sincerament, crec que per primera vegada a la meva vida valoro mes el dedicar temps als meus amics que el dedicar-lo a mi. 

Us presento el Mao, un gat igual de mandros que el seu amo. Qui ho diria que acabaria aixi de gran quan l'estiu passat va passar un mes tancat al lavabo del meu pis amb fongs i cridant com un boig!

INCOMPETENCIA PERSONIFICADA

20.05.13

SHANGHAI. Avui tenia pensat dedicar el dia a diverses gestions pel viatge de l'estiu. La primera era comprar la bici. Ja l'he pagat i dema passat l'anire a recollir. La segona era anar amb l'Olau a assegurar-nos que podrem transportar-les amb avio des de Shanghai fins a Tehran, ara que ja tenim el vol. I aixo ha estat l'ultim que hem fet...La incompetenia personificada existeix, i son els responsables de l'oficina shanghainesa de CHINA SOUTHERN AIRLINES.

Hem passat ni mes ni menys que cinc hores alla, on ens han ates un total de cinc treballadors a temps complet. Trucades a aeroports, a d'altres oficines repartides per Xina de la mateixa companyia, contradiccions entre ells mateixos, contradiccions amb la seva propia pagina web, equivocacions amb gestions que fins i tot una persona com jo que desconeix com funciona aquest mon podia identificar, etc. Tot plegat, lamentable!

No escriuria aixi d'enfadat si no tingues rao. La majoria de xinesos nomes actuen per repeticio, no saben pensar, i a la minima que els desvies del cami marcat, es col·lapsen i l'unic que fan es somriure. Al final, gracies a Deu, hem aconseguit un paper oficial indicant el que haurem de pagar extra el dia del vol, que per cert havien canviat d'aeroport i ningu ens havia avisat!!


El 9 de juliol ens plantarem amb hores d'antel·lacio a les guixetes de China Southern Airlines i muntarem un pollastre fins que ens deixin volar amb les bicis pel preu real. 

Hem hagut de recorrer a dibuixos tan basics com aquest per fer-nos entendre...

US PRESENTO EL MINGRONG

19.05.13

SHANGHAI. 

Aquest es el Mingrong, un alumne a qui estic preparant per un examen de fisica el proper 5 de juny. Es un noi de pares xinesos nascut i crescut a Holanda. Es molt especial perque te problemes de sociabilitat i no va a l'escola. Aixo fa que tota la fisica que hagi pogut aprendre durant el darrer any, sigui la que li he ensenyat jo un parell de dies per setmana. Es molt intel·ligent i sempre vol saber el per que de tot, pero es un mandros i constantment intenta excusar-se per treballar el minim possible.

I no nomes apren ell amb mi, jo tambe aprenc moltissim amb ell. Per exemple, algu sabia que si menges Mentos o algun altre caramel fet de menta, MAI de la vida pots prendre a la vegada una beguda amb gas? Si ho fas, pots sortir greument ferit, i es que es produeix una reaccio quimica que fa que els caramels surtin disparats amb una força brutal. 

Els ultims dies estic donant classe gairebe cada dia. De fet, en aquests primers 19 dies de maig ja he donat 28 hores de classe, gairebe les mateixes que durant tot el mes passat, que va ser el que mes vaig treballar des de que estic a Tutors in China. Soc conscient que hi estic dedicant moltes hores, pero ho faig perque aviat tots ells començaran les vacances d'estiu i aleshores no podre seguir guanyant diners. He de fer bossa pel gran viatge d'aquest estiu! Dema vaig amb l'Olau a comprar la bici!!!

Encara m'estic preguntant com han posat totes aquestes cadires aixi?!?!

SI PICASSO AIXEQUES EL CAP...

17.05.13

SHANGHAI. Moltes coses m'han sorpres de Xina en els darrers dos anys: la manca d'espai vital dels xinos; la bogeria de pujar al metro en hora punta, en que si no empenys mes del que t'empenyen et quedes atrapat al vago; veure cinc persones en una moto sense casc i en contra direccio; xinos que es deixen la ungla d'un dit de la ma mes llarga per rascar-se l'orella i/o el nas; la forma de sortir de festa tan peculiar que tenen; l'escupir on sigui i quan sigui fent un soroll molt desagradable i traient tot el que porten dins, tant homes com dones; la rudimentarietat amb que arreglen els problemes - per exemple, un cop vaig veure com arreglaven un parquet amb "celo" -;  les constants discussions i baralles absurdes que tenen;...

Tambe es veritat, pero, que la majoria d'elles ja no em sorprenen, o almenys cada cop menys. No obstant, durant la inauguracio d'una nova discoteca al centre de Shanghai, a l'anar al lavabo...

Em sembla lamentable. Mira que hi ha quadres i quadres com per posar el Gernica de Picasso en un pixadero. Si no truco al consulat espanyol perque el retirin avui mateix es perque ara no vull mes preocupacions, pero ho trobo una falta de respecte brutal. Per que en comptes del Guernica no hi posen la seva estimada bandera xinesa?

PLOUEN LLAGRIMES DEL CEL

16.05.13

SHANGHAI.

No para de ploure a Shanghai. I segons la previsio, no parara fins diumenge. El cel es mes gris de l'habitual i els carrers semblen mes tristos i solitaris. Segurament condicionat per la climatologia, jo torno a estar deprimit. Suposo que la injeccio d'adrenalina al llençar-me a la travessa amb bicicleta amb l'Olau comença a deixar de fer l'efecte extra motivacional del principi. Tornen a invair-me els records del passat i els nervis del present de la tesina. Potser sera que plouen llagrimes del cel...

Que hi fas tu aqui? Es el primer i unic cop que he vist un cargol a la Xina!

Un cop mes s'ha demostrat que a la gent li agrada el drama. Les entrades en que parlava de la ruptura amb la Seraphine van ser les mes visitades de la historia del bloc, i amb diferencia. Aixo, sumat a la bogeria del viatge d'aquest estiu, fa que hagi arribat a mes de 3,600 visites en l'ultim mes. De mitjana 120 al dia!


Sere sincer, hi ha hagut dos moments durant aquests dos anys en que he estat a punt de tancar el bloc, i fa uns dies va ser un d'ells. De fet, tenia l'escrit preparat i tot. Pero a l'ultim moment no vaig poder...I es que aquesta mena de diari personal s'ha convertit en quelcom mes. Ja forma part de mi.  

DE SHANGHAI A TEHRAN EL 9 DE JULIOL

14.05.13

SHANGHAI.

Ja es oficial, el 9 de juliol abandonare definitivament Shanghai per no tornar-hi durant molt temps. El desti del vol, pero, no sera Barcelona, sino Tehran, a Iran, previa escala a Urumqi, al nord-oest de Xina. Fins llavors encara em queden moltes coses a fer, tant de la tesina com de la preparacio del que l'Olau qualifica com el mes gran que haurem fet a la vida fins ara. Si algu m'arriba a dir fa un temps que el 10 de juliol em plantaria a la capital d'Iran, el titllaria de boig. Increible les voltes que dona la vida...

TINDRA EL MEU COS MEMORIA?

13.05.13


SHANGHAI. Visc intranquil i amb moltes preocupacions al cap, pero il·lusionat amb el repte d'aquest estiu. Els dies van passant, i la tesina, malgrat que avança, ho fa lentament. Com ja vaig dir en el seu moment, no m'agrada el tema que hi tracto, pero es el que toca, i nomes penso en acabar-la el mes decentment possible.

El meu tutor es un personatge peculiar. Suposo que te molta feina i per ell nomes soc una minucia, pero em fa sentir molt incomode cada vegada que em reuneixo amb ell. No per la tesina en si, sino per la seva forma d'interactuar amb mi. No em deixa parlar! I cada dia em canvia les directrius sobre el que he de fer...Nomes espero que d'aqui menys de dos mesos em faciliti l'obtencio del Master que he vingut a cursar a Tongji...

Encara pendent de comprar la bici i l'equipacio necessaria per fer la travessa de l'estiu, de moment em limito a la bici estatica del gimnas. Fins ara sempre hi feia el·liptica, pero obviament la meva rutina esportiva ha canviat drasticament des de fa uns dies. Tindra el meu cos memoria dels kms i hores de bici que vaig pedalejar abans de venir a Xina???

PLORANT PER BESTIESES

11.05.13


SHANGHAI.

He fet algunes rutes, ja: el cami de Barcelona a França per la costa, a peu; el GR-11 (el sender de gran recorregut dels Pirineus, des del Cantabric fins al Mediterrani), tambe a peu; he anat de Barcelona a Xina en bici...Tot i que els paisatges canviin, sempre hi ha una constant: el patiment.

Pero quan acabes l'etapa, quan deixes de caminar o de pedalejar, ets feliç immediatament. Un cop tornes a casa, un cop t'integres de nou a la vida de la ciutat, deixes de preocupar-te per ximpleries. Els problemes quotidians semblen estupideses. Tinc menjar, tinc aigua, tinc un llit, tinc salut. Tota la resta es igual. Penso que nomes la gent a qui li manca alguna d'aquestes coses te dret a queixar-se. I quan et descobreixes plorant per bestieses, es hora de fer una altra ruta. Almenys aixo es el que penso, pero potser hi ha maneres mes senzilles de ser feliç, no ho descarto. Aquesta es la meva, simplement, i us ho explico. XAVIER NARRO, 2012.  

He copiat aquest paragraf del bloc de Xavier Narro (http://www.rodamon.tv/), guionista de l'APM i que porta gairebe 10 mesos fent la volta al mon en bicicleta. Ara esta a Peru, pero ja ha creuat Europa, Asia i Oceania. Jo no tinc tanta experiencia com ell, potser el mes semblant que he fet es creuar els Pirineus des del Cantabric fins al Mediterrani en bici quan tenia 19 anys, pedalejar del mar Tirre a l'Adriatic creuant Italia amb 20 anys, o recorrer 20,000 km amb bici durant els 10 mesos previs a venir a Shanghai (dormint sempre a casa, clar).

Dues grans fotos pel record. La transpirenaica de l'any 2009 va ser una gran experiencia vital. Recordo que nomes va deixar de ploure a l'etapa inicial i la final, i que hi havia dies que la boira no em deixava veure mes enlla de pocs metres!


D'aqui un parell de mesos iniciare una ruta de gairebe 6,000 km des de Tehran (Iran) fins a Barcelona. No se que em passara, no se que em trobare, nomes se que sera molt dur. Pero en Xavi te molta rao. Aquests dies m'he descobert plorant per una noia. Una noia a qui he estimat i a qui encara estimo, pero que s'ha acabat, vulgui o no. He de pensar en positiu, he de pensar que amb ella he viscut una experiencia magnifica, he apres molt de Xina i he apres molt sobre les relacions humanes. Quanta gent pot dir que amb 22 anys ha compartit pis i vida amb una noia d'una cultura tan diferent durant gairebe mig any? Pero, tot i aixi, a vegades la nostalgia m'envaiex i sento que mil trossets de vidre se'm claven al cor. Pero en el fons tot son bestieses. I, igual que diu el crack que ha escrit el paragraf de dalt, aixo nomes pot voler dir una cosa: es hora de fer una altra ruta. Estic preparat pel repte!