COKE, 23 ANYS

30.06.12

SHANGHAI. Ahir, 29 de juny, 10 mesos despres del dia que vaig marxar de Barcelona, va ser l'aniversari del Coke, que va fer 23 anys. El Coke va venir a Xina al Febrer, per recomanacio de l'Olau. Segurament algu podria dir que no es un bon exemple a seguir, per la vida que ha portat fins ara, pero no tothom te la sort que he tingut jo de neixer on he nascut i rebre l'educacio que he rebut. I el Coke, tot i que segurament de matematiques o de fisica en sap poc, m'ha demostrat que te molta experiencia de vida, que, en el fons, es el que mes importa. I avui, el considero un amic, dels de veritat.

Per celebrar-ho, vam reunir-nos al pis de Changping els catalans, els italians de l'African Guetto, el frances (Manu), tres noies i dos nois xinos, i uns quants mes que ja no recordo. Cadascu va portar un plat, i tots junts vam difrutar d'un sopar familiar.

 I, despres del sopar...

El regal del Coke! Si...un orinal amb Mojito a dins. L'orinal no va ser un regal gratuit, esta mes que justificat. I es que el Coke, amb els pocs mesos que porta a Xina, ja te la seva propia filosofia cokeriana, amb una gran varietat de versions: des del Cokenbauer fins al Cokecurry, passant pel Wake&Coke o el Coke Deluxe. Pels qui encara no sapigueu de que parlo, afegire que l'expressio "fer un Coke" a Shanghai ha substituit la de "plantar un pi".

Alejandro, quines pintes amb la gorra. Llastima que aqui encara no portaves la bandera americana al cap. La que es va liar amb la bandera despres eh!!

I aquesta es la Cherry, amb la gorra de l'Oriol(es). Quines converses mes profundes que tenim sempre...i en xino! Pero perque les xines us poseu noms tan estranys que ni sabeu pronunciar???? "rrrrrr"!

BAMBU I KTV

27.06.12

SHANGHAI. Com que avui no se que explicar, parlare de dues coses que tenen un pes rellevant a Xina.

D'una banda, el bambu. La majoria dels andamis en totes les obres xineses estan fets en gran part de bambu. Aixo seria impensable a qualsevol lloc d'Europa, pel risc d'accidents que comporta. La veritat es que mes d'un andami a vegades m'ha fet por de passar-lo per sota, i des de que estic a Shanghai en dues ocasions he sentit dir que un xino s'ha matat en la construccio d'un edifici. I es que no escatimen gaire amb la seguretat, "van a sac" (Avia Dolors, quina es l'expressio correcta en catala?).

A mes, bambu es del que s'alimenten els ossos panda. Jo encara no n'he vist mai cap. Tampoc espero trobar-me'l al mig de People's Square, pero se que es un animal emblematic de Xina. Qui no recorda l'escena de Torrente en que pregunta a la cambrera xinesa si es pensa que es un os panda per haver-li portat bambu?

D'altra banda, el KTV, mes conegut per nosaltres com Karaoke, es un punt de reunio molt utilitzat pels xinos en el seu temps d'oci. Sempre que he tingut un sopar amb xinos, en comptes d'anar a ballar, solen preferir anar a cantar. El dia que vaig flipar mes va ser quan, a les 6 del mati, quan ja nomes pensava en anar a dormir, un grup de xinos em va convencer per anar al KTV fins les 9...De bojos!

Per cert, en aquesta foto d'un dels KTV de Shanghai, s'oberven en primer pla dos policies en bicicleta. A veure quan prenem exemple a d'altres ciutats del mon!

10 ANYS D'HISTORIA

25.06.12

SHANGHAI. Avui ha estat la tercera vegada que he baixat a l'estacio de metro de Shanghai Science and Technology Museum, despres d'anar a Tongji a recollir uns papers necessaris per renovar el visat. M'agrada molt el parc enorme que hi ha nomes sortir-ne.

Es un parc sense personalitat, fet en un despatx sense cuidar-ne els detalls, a base de posar-hi fonts, arbres, grans passejos, columnes, etc. En definitiva, fet sobre una gran extensio de terreny a base de talonari, igual que la majoria de noves construccions shanghaineses, que per cert no s'aturen. Nomes en el trajecte des de l'aeroport fins al centre de la ciutat, a banda i banda de l'autopista esta ple de grues aixecant edificis, pavellons, parcs, etc. 

S'enten que molta gent pugui criticar Shanghai per la poca personalitat de la seva arquitectura, pero per una persona practica com jo, ja m'esta be. D'altra banda, aquesta caracteristica propia de la capital economica xinesa es molt comprensible quan un s'adona que Shanghai no te historia, i es que tot el seu creixement va comencar fa tot just 10 anys, quan encara no hi havia cap dels rascacels que te actualment. Acabo de buscar la data de construccio de tots els edificis mes emblematics i alts de Shanghai, i el mes antic es del 2002...

Bastant caotic l'edifici on he anat amb l'Olau a fer els tramits per renovar el visat: molta gent, mes desordre, xinos pensant-se que ets tonto i intentant colar-se sense cap mena d'escrupols, necessitat de fotos carnet d'una mida especial que ens han fet perdre el nostre torn a la cua, etc. En definitiva, el que sol passar sempre en aquests casos. Per sort, ara tinc temps i no m'he agobiat gens.

LA MEVA SELECCIO NO JUGA L'EUROCOPA

24.06.12

SHANGHAI. Ahir, despres de la victoria d'Espanya sobre Franca als quarts de final de l'Eurocopa, Shanghai semblava ocupada per espanyols euforics, tots amb banderes del seu pais -moltes d'elles amb el toro - i corejant cantics nacionals...

Hores abans, vaig estar sopant amb uns espanyols, i havia sorgit el tema de la politica. No se que passa sempre que sorgeixen converses d'aquestes amb madrilenys que em poso tens. I no perque em caiguin malament, al contrari, ens portem de conya. Per tant, opto per no intervenir gaire per no exaltar-me. Aixo si, quan algu te els collons de dir-me que a Catalunya no ens podem queixar tant perque hem estat el fill "mimat" d'Espanya, es per plantejar-se moltes coses...Se'ns pixen a sobre i diuen que plou.

En qualsevol cas, ara estic a Xina, massa lluny de tot aixo. I quan en una ciutat tan cosmopolita coneixes gent de tot el mon, t'adones que a vegades no val la pena discutir per aquestes coses, que el mon es cada cop mes global i que tothom t'aporta. Aixo si, la meva seleccio no juga l'Eurocopa, malgrat que molta gent no ho pugui comprendre.

...

Per cert, 6 dies i comenca el Tour de Franca!! Sense Contador i Schleck, sembla que torna a ser l'any d'Evans. Des de Shanghai el seguire amb la mateixa intensitat que els ultims anys. Impressionant aquesta foto del pilot pujant un dels ports de la ronda francesa! Algu endevina on es?

REGISTRAT AL BARRI

22.06.12

SHANGHAI.

Que rapid passa el temps! El contracte de lloguer del pis, que vaig firmar un dia com avui fa exactament 5 mesos, esta arribant a l'equador. Pero fins aquest mati encara no m'havia anat a registrar al barri. Degut a la renovacio imminent del visat que em veig obligat a fer, m'he presentat a la comissaria mes propera amb tot el necessari per fer la gestio administrativa.

Al ser dia festiu a Xina, no hi havia ningu fent cua i ha estat tot molt agil, contrariament al que sol ser habitual. Malgrat el dia plujos que tornem a viure a Shanghai, he disfrutat amb el trajecte pel mig del guetto fins la comissaria. Shanghai es una ciutat de contrastos, i es que segons cap a on ens dirigim al sortir de casa, podem estar en un carrer modern i amb botigues de marca, o en una zona de casetes i mercats a peu de carrer.

QUE CAPRITXOS ES EL 白酒

21.06.12

SHANGHAI. Aixo es una ampolla de 白酒 ("Baijiu"), que en catala significa "Alcohol blanc". Tot aquell que vingui a Xina, tard o d'hora el prova, i quan ho fa mor per reneixer l'endema. Fins i tot jo, que soc una persona que em considero sana, tot i aguantar gairebe un any sense provar-lo fent us de la meva forca de voluntat i personalitat, he acabat caient. I es que el 白酒 es molt capritxos...

Amb aixo no vull dir que m'hagi passat a la mala vida, pero m'he adonat que sortir de festa sense beure ni gota d'alcohol no es el mateix que fer-ho agafant el punt. Et desinhibeixes, t'ho passes molt millor i, si ho saps controlar, no necessariament ha de portar males consequencies. A mes, i tot i el mal sabor i la dubtosa qualitat del 白酒, el seu preu no arriba a 1 euro. De bojos!

Amb aixo tampoc vull dir que ara em dediqui a sortir de festa i emborratxar-me cada dia, pero es quelcom que mai havia fet i, com tot en aquesta vida, s'ha de provar. La vida va per etapes, i jo ara sento que quan toca estudiar i treballar, se esser responsable, pero quan toca divertir-se i sortir amb els amics, tambe se obeir la rauxa. Perque, si no ho faig ara, quan ho fare? La vida nomes es viu una vegada, i malgrat que ningu mai et regali res, s'ha d'intentar disfrutar-la al maxim. Suposo que l'efecte Shanghai tambe influeix en tot aixo; nomes qui hi ha viscut pot fer-se una idea de les coses que passen aqui i enlloc mes. El Santi ahir em va fer un comentari que el trobo molt encertat: "el Nil de Barcelona era un noi que vivia en un mon tancat: estudis, esport i familia. Pero el Nil que ha vingut a Shanghai esta creixent i s'esta obrint al mon. I aixo es molt bo pel Nil".

Segurament algu es preguntara per que confesso tot aixo al blog, sabent que el llegeix molta gent que em coneix i sap com soc. Mes ben dit, com era. Pero, com sempre he defensat, aquest blog es per explicar la MEVA historia, i tot i haver-me d'autocensurar sovint, intento ser el maxim transparent possible.

ESTA TANCADA, PERO HI ES

20.06.12

SHANGHAI. Mai em cansare d'aquestes vistes de cami al metro. L'edifici il.luminat de color blau a la part dreta del skyline es el "World Finantial Center", el 4t edifici mes alt del mon. Pero...veieu com esta creixent el que esta immediatament a la seva dreta? Es preveu que estigui acabat en un parell d'anys, i passara a ser el 3r del ranquing. Quan vaig arribar fa 10 mesos, ni es veia...Avui, ja arriba als 400 m d'alcada!

Ja estem arribant a final de Juny. Gairebe 10 mesos despres de la meva arribada a Shanghai, estic en un altre moment de presa de decisions. Be, en el fons ja han estat preses: no torno a Barcelona fins l'any que ve.

Ho dic ara perque, tot i tenir clara la decisio des de fa temps, en els darrers dies m'estic adonant que gran part dels amics que he fet en aquests mesos estan tornant tots al seu pais d'origen. En les ultimes setmanes, els sopars i festes de despedida s'han anat repetint una darrere l'altre, i a l'obrir el Facebook i anar al grup SHANGHAI, no deixo de veure estats de fer maletes o de retrobades a Alemanya, Anglaterra, Italia, etc. I penso: Collons! Es que si volgues, jo tambe podria fer com ells i estar a Barcelona dema mateix!!

Pero com dic, la decisio esta presa. I no perque no vulgui tornar, perque es obvi que no hi ha dia en que no pensi en tot el que tinc alla, sino per una rao ben senzilla que es resumeix en la frase del meu avi Antoni el dia abans de volar a Xina: "Ens tens aqui". Barcelona no desapareixera en dos anys, i aqui es poden fer moltes coses en un estiu.

En definitiva, com va dir-me literalment el meu pare per telefon l'altre dia, la finestra hi es. Esta tancada, pero hi es.

Foto de fa uns mesos, mentre tornavem cap a casa a les 5 de la matinada despres d'un partit del Barca. El Jere, com un xino mes, es va quedar clapat. Ell ha estat el primer dels catalans a marxar, tot just fa un parell de dies. Em sap greu no haver anat al seu sopar de despedida degut a l'examen del dia seguent...Jere, felicitats per la 4a posicio al Global Marketing Competition!!

CANVI DE PLANS, UN ALTRE COP

18.06.12

SHANGHAI. Per segona vegada, em veig obligat a informar que els meus plans per l'estiu han canviat. Primer la intencio era fer una ruta ciclista durissima des de Chengdu fins a les entranyes del Tibet; despres va canviar per tres setmanes a Tailandia amb el Santi, l'Adria i un grup de gent autoctona; pero finalment no sera ni una cosa ni l'altra.

Al Juliol em quedare a Shanghai fent un curs intensiu de xines a la universitat de Jiaotong. Aquest cop sera un intensiu de veritat: 4h al dia en una classe reduida de 3 o 4 alumnes. A l'Agost, al venir la familia la segona quinzena, nomes em queden 15 dies lliures, en els quals encara no se que fare: potser allargar el curs de xines, potser viatjar amb l'Adria fent ruta fins a Taiwan, o potser aventurar-me, com ja vaig deixar clar que m'agradaria fer, en un viatge jo sol per Xina.

El viatge a Tailandia l'hem desestimat jo i l'Adria degut a l'alt cost del vol fins a Bangkok i al plan de ruta un cop alla - mes d'hotels i restaurants que d'hostals i menjar al carrer -. Tot i que anul.lar l'operacio Pattaya - viatge a Tailandia - no ha estat una decisio gens facil per tot el que ens perdrem, crec que de cara al futur em servira molt mes quedar-me a Xina. En qualsevol cas, Renmin es dividira durant el proxim mes...

Santi!! Que te'n vas el divendres a Tailandia! Qui posara ordre al pis? Si quan vas marxar 5 dies aixo ja va ser un descontrol, que passara ara que ens abandones un mes!??

DIA AGREDOLC

17.06.12

SHANGHAI. Fins i tot un dissabte a les 18h el Campus de Tongji University esta ple de gent!! Shanghai es una ciutat que mai s'atura ni dorm.

Si vaig anar un dissabte a les sis de la tarda a Tongji es perque tenia l'examen a aquesta hora. Una hora estranya, pero que a mi m'agrada. Sempre m'ha agradat fer horaris completament diferents a la resta de mortals. De fet, m'encanta estar fent quelcom sabent que no es l'hora estipulada com a "normal" per fer-la.

Sobre l'examen, poca cosa a dir. El professor no va ser dolent, i tot i no ser extremadament facil, era molt factible havent estudiat un minim. Parlant clar, i amb perdo per l'expressio, no hi havia les "cabronades" o problemes amb trampa i mala intencio que son una constant al llarg de la carrera de Camins. Sent l'ultim a abandonar la classe, vaig entregar-lo mes que satisfet despres de poc mes de dues hores. Espero treure bona nota i tot!

Hores abans de presentar-me a l'examen, repassant. Ni per estudiar em deixes tranquil Crispy?? Aqui com el veieu, se'm va quedar adormit amb el meu brac de coixi mentre jo resolia problemes d'hidrologia subterrania.

I aquests son els meus companys de classe, igual de nerviosos que jo just abans d'entrar a fer l'examen. La seva cultura es totalment diferent, pero el comportament abans d'examinar-se va ser el mateix que sempre he observat, tant al Betania-Patmos primer com a la UPC despres. Sembla que es una conducta internacional.

I us preguntareu, si l'examen em va anar prou be i ja he acabat el curs de Camins, per que el titol del post "Dia agredolc"? Doncs molt senzill, el que havia de ser una gran nit de festa va acabar malament...

Per un cumul de circumstancies que no explicare, al llarg de la nit van anar passant-me coses negatives una darrere l'altre. Aixo, sumat al cansament, va fer que acabes arribant a les mans en una baralla amb un xino. Jo en cap moment la vaig buscar, pero em va provocar i no em vaig saber controlar. Se me'n va anar de les mans, ho reconec, i avui me'n penedeixo. No valia la pena. Tot i ser bastant violenta la situacio, no va passar res greu, i es que els goril.les de discoteca no van trigar ni 2 minuts a apareixer i fer-me fora a empentes i insults...El curios de tot plegat, que el xino, que repeteixo va ser qui va comencar-ho tot, va quedar-se a dins com si res. En la meva opinio, l'odi que certs xinesos comencen a tenir cap a nosaltres, els estrangers, esta creixent...I, obviament, entre ells es protegeixen. Perque clar, si un xino i un no xino es barallen, la culpa sempre es del no xino.

MILLORO, PERO QUEDA EL PITJOR

15.06.12

SHANGHAI.

La millor foto del dia, sens dubte. Soc jo fa pocs minuts xequejant la pagina web de l'Sport, un cop vestit amb el pijama i les sabatilles del Barca, i abans de posar-me a empollar de valent. I qui ha vingut a dormir entre els meus peus??? El Crispy! Si els primers dies s'amagava de nosaltres, ara ens busca tota l'estona. Per exemple, quan algu es tanca a l'habitacio, es posa a miolar a la porta fins que l'obrim. Es una monada de gat!

Pel que fa a la meva situacio personal i academica, respecte ahir ha millorat lleugerament. Avui m'he tret dos pesos de sobre liquidant dues assignatures a l'entregar els respectius projectes finals, i despres he gaudit de 1'30h d'el.liptica per cremar els espaguetis a la bolonyesa del migdia...Aixo si, he destinat menys hores a l'estudi de les que m'hagues agradat. I l'examen es dema! Encara queda el pitjor.

Qui diu que els xinos son tots uns esquifits? En general es cert, pero com a tot arreu sempre pots trobar els "croissants ciclats" amb un brac que fa dues vegades el meu. El gimnas es diu California Fitness - el nom ho diu tot -, i les meves sospites inicials que era un gimnas per gays s'estan convertint en realitat. Es un escandol la d'homosexuals que hi ha! I amb orgull que ho expressen...

GENS BE

14.06.12

SHANGHAI. Des de que dimarts es va avancar a dissabte l'examen que en principi havia de ser per la setmana vinent, no estic gens be. De sobte m'han entrat els nervis, les presses, el voler-ho saber tot i veure que no hi ha temps suficient, etc. En definitiva, el que se sol anomenar el sindrome de l'estudiant - deixar-ho tot per ultima hora -.

El fet de ser l'unic examen de Camins d'aquest semestre, i que a mes el professor sigui el meu tutor, accentua encara mes aquesta mala sensacio, que jo anomenaria auto-pressio. D'altra banda, ja m'esta be que sigui aixi, perque jo sempre he dit que sota pressio es quan rendeixo millor.

A Barcelona, al desplacar-me sempre en bici, mai utilitzava el metro. A Shanghai es tot el contrari...quantes hores dec haver passat ja en aquests trens subterranis xinesos tan moderns? Normalment aprofito els trajectes per escriure caracters xinesos, pero avui tenia altres prioritats: repassar i repassar mes conceptes d'hidrologia...

Per rematar el dia, un dels meetings que tant m'agraden amb el meu tutor i altres alumnes. Per sort, avui ha estat mes distes de l'habitual, gracies a les presentacions de tres alumnes francesos, que dona la casualitat que estudien xines amb mi. Tot i que a la foto amagui un somriure, per dins no estic be...Que arribi dissabte ja!

BENVINGUT A CASA, CRISPAT

13.06.12

SHANGHAI.

Aquest es el Crispat, des de fa un parell de dies nou membre del pis de Renmin. El vam trobar abandonat en una caixa al carrer, juntament amb el que debien ser els seus cinc germans. Sense dubtar-ho ni un segon, vam decidir que n'haviem d'acollir un a casa, abans que vingues un xino i se l'emportes per cuinar-lo, o simplement es quedes alla tirat.

El mes gracios de tot es que fa temps vam estar pensant de comprar un gatet, pero per mandra a donar el pas l'opcio va quedar desestimada. El fet de trobar-nos-el abandonat al carrer davant de casa, ho va deixar en safata. Es del barri! Com se sol dir en aquests casos, si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma.

Fins avui ha estat totalment acollonit: sota el sofa el 100% del temps, amagant-se de nosaltres, i gairebe sense menjar. Pero avui ha fet el canvi: va per casa com un rei, i no para de correr i miolar amunt i avall. Sera que per fi ha baixat de l'arbre?

El nom de Crispat? A l'hora de decidir el nom, tant el Santi i l'Adria com jo mateix ho teniem clar. No podia ser cap altre. I es que les paraules "crispat", "crispacio", "descrispeu-vos", etc., porten molt temps sent utilitzades a Shanghai per metaforitzar certs comportaments que solem tenir, especialment al sortir de farra.

Benvingut a Renmin, Crispat!

VULL PERO NO PUC

11.06.12

SHANGHAI. Per si algu vol aprendre algunes paraules en xines...

En el moment que menys ho desitjava, ha arribat la xafogor insuportable que ja fa dies que dura. D'aqui a unes setmanes segur que sera molt pitjor, pero ha estat el canvi tan brusc de temperatura sumat a l'altissima humitat el que ens esta deixant a tots morts. No exagero si dic que ahir, sense anar mes lluny, vaig passar-me mitja tarda tirat al sofa sense energia, mig despullat i suant sense parar, com si el simple moviment d'aixecar-me a beure aigua fos tan dur com anar a correr una marato.

Aixi, el que havia de ser un dia de treball i estudi va convertir-se en una lluita contra mi mateix per fer quelcom de profit. Al final, i no sense posar-hi pel mig tota la meva forca de voluntat i mes, vaig acabar prou content amb tot el que vaig avancar. Avui em trobo en la mateixa situacio, i es que el temps segueix igual d'apocaliptic...No m'agrada com ha comencat aixo...

De les poques coses utils del dia d'ahir: posar una rentadora. Pero ella tambe estava mandrosa degut a la xafogor i es va tornar boja!! Va comencar a moure's i a donar salts. Semblava que estigues enfadada per donar-li feina quan no volia...Al final, vaig haver de recorrer a una solucio molt "chapucera" per obligar-la a treballar sense que passes cap desgracia.

TEPPANYAKI

09.06.12

SHANGHAI. Com anunciava ahir, la nit passada vaig debutar al Teppanyaki, un restaurant que, tot i ser un pel car pel que estem acostumats a gastar en apats a Xina, et permet disfrutar d'un buffet lliure de carn i peix de qualitat, aixi com tambe de Sake, una beguda alcoholica japonesa que prove de l'arros, i que a mes d'un el va animar mes del normal. Be, de fet a tots...

Aqui l'Adria, jo i el Santi a punt d'agafar l'ascensor per dirigir-nos al Teppanyaki. Com no pot ser d'una altra manera, amb la primera equipacio de Renmin, es a dir, camisa de quadros!

Al restaurant ens vam ajuntar 28 persones, moltes de les quals no coneixia de res i eren bastant mes grans d'edat. A mes, a la mateixa sala hi havia un altre grup d'espanyols, que com a minim provenien de l'Espanya profunda. Un d'ells, amb un accent andalus que feia por, es va dirigir a mi amb un: "Donde arde la noche en Shanghai?!".

Al Teppanyaki, la forma de menjar es peculiar. Un cop asseguts i demanats desenes de plats, es posen dos cuiners del local a la mateixa taula i ho cuinen davant teu. Despres, amb la panxa plena i amb una copa de mes a sobre, tots vam voler una foto fent de cuiners.

Quan a les 12 ens van fer fora, vam anar al Phebes, una discoteca que es caracteritza per la barreja de personalitats que s'hi troben. Aixo si, abans vam passar forca estona al carrer fent vida social i alguna que altra tonteria, com la d'agafar un cartell mig abandonat i exhibir-lo sense cap motiu al mig del carrer.

Avui, despres de tota la nit d'ahir i amb una xafogor insoportable - tant que mentre escric aixo tirat al sofa em cau la gota de suor pel front - es un autentic dia de gossos. Pero tocara comencar a currar de veritat...

A MENYS DE DUES SETMANES!

08.06.12

SHANGHAI. Avui he definit el meu calendari per les properes dues setmanes, on donare per finalitzat aquest segon quatrimestre del primer curs a Tongji.

Per una banda, l'unic examen quatrimestral que tindre de Camins sera el dia 19 de Juny. El prevec no facil, pero factible d'aprovar a la que m'hi posi en serio. D'altra banda, els treballs i projectes diversos que he anat fent d'altres assignatures de les que no hi ha classe presencial, els entregare la setmana vinent. Finalment, els examens de xines (general, de caracters, oral i de comprensio oral) seran entre el 18 i el 20.

Per tant, em trobo a 12 DIES de comencar les vacances d'estiu!! Molt abans del que m'esperava en un principi...Igual que en el quatri anterior, tot i que amb bastant menys estres gracies al reduit nombre d'examens d'aquesta ocasio, venen uns dies de currar mes del que he vingut fent fins ara...

Aquesta nit, pero, toca sopar amb l'Alex, ja que dema torna a Barcelona. El sopar es al mitic Teppanyaki, un japones on mai he anat pero del qual n'he sentit molt a parlar. Mentre era a Hong Kong amb els pares, el grup de catalans ja hi van fer presencia, i la nit va acabar com va acabar. I es que buffet lliure de menjar i alcohol, es perillos...Sera l'ultima gran nit abans del sprint final academic.

11.45, hora punta al campus de Tongji. S'acaben les classes del mati i estudiants i professors van a menjar. A Xina l'horari de dinar es de 11.30 a 13.30, i el de sopar es de 16.30 a 18.30. Sincerament, jo ho prefereixo aixi.

UN RECORD QUE SERA FUTUR

06.06.12

SHANGHAI. El passat diumenge 3 de Juny es va disputar la Cursa Ciclista de la Bonaigua, una de les meves preferides del calendari catala. I els pares m'han comunicat que he rebut una carta a Barcelona amb la informacio de la Cursa de les Tres Nacions, el proper 17 de Juny, amb sortida i arribada a Puigcerda.

Se que constantment al blog parlo de coses que no tenen res a veure amb Shanghai, pero si ho faig es perque sovint penso en tot el que acostumava a fer en el passat i que ara ja no faig. Es com si, malgrat tenint clar el que estic fent aqui, a vegades m'entrin els records de tota una vida passada. Venir a Shanghai ha suposat un canvi enorme en la meva vida. Es tracta d'un canvi que, malgrat que algu pugui opinar que cap a malament en certs aspectes - m'incloc jo mateix en aquest grup -, en molts d'altres esta sent molt positiu. Es podria dir que es el cop d'efecte que necessitava per aprendre de la vida, i no nomes de matematiques i marques de bici.

Tornant al tema de la bici, nomes espero que quan torni res hagi canviat tant com perque segueixin havent-hi aquestes curses que cap de setmana rere cap de setmana feia per tot Catalunya durant la primavera i l'estiu. I es que durant els anys previs a aquesta aventura a la Xina, gran part de la meva vida era sobre dues rodes.

Citant paraules textuals del meu pare - alias JoC -, "que les llagrimes nostalgiques que em cauen avui siguin el combustible per aconseguir aquestes fites dema, quan torni a visitar el meu preuat Pirineu".

Remenant fotos antigues he trobat aquesta i no m'he pogut estar de penjar-la. Correspon al 28 d'Agost de l'any passat, es a dir, el dia abans d'agafar el vol a Shanghai. En aquest moment tot just acabava de fer l'ultim bany a la piscina de Sant Feliu, posterior a la tambe ultima pedalada. De bojos el moreno paleta que tenia!! Als bracos ja no, pero a les cames encara el conservo forca visible...mes de 9 mesos despres. Van ser moltes hores sota el Sol!!

LA RUTA DEL BACALAO

04.06.12

SHANGHAI. Es dissabte o diumenge, al voltant de les dues del migdia. Despres d'una intensa nit de festa o d'interessants converses al sofa fins a altes hores de la matinada, els gorrions del pis de Renmin es disposen a alcar el volt. Uns mes rapid que altres, tot s'ha de dir. Jo sempre soc el que em desperto primer, pero ja em va be perque aixi puc passar revista al mail, Facebook, diaris esportius, etc.

Un cop dutxats i pentinats, el Santi, l'Adria i jo iniciem l'anomenada "Ruta del Bacalao". Simplement es tracta d'un recorregut que hem dissenyat pel barri en que depenent dels anims amb que ens llevem parem a un lloc o un altre per menjar. Aixo si, les opcions d'on acabar a omplir la panxa SEMPRE son sobre la ruta, mai fora d'ella.

A continuacio ve un petit reportatge fotografic d'aquesta ruta, des de que sortim de l'edifici fins que arribem al desti final. Tot s'inicia a les portes del complex de 7 edificis on vivim...

Que passa Clint!!! Aquest home que veieu aqui es un dels grans. Es el guardia que es troba a l'entrada del complex, i es un tiu entranyable. Encara que no ho sembli, te 60 anys, i sempre que em veu se'm posa a parlar pels descosits. A vegades diu coses molt estranyes, com per exemple que li tradueixi frases del xines a l'angles tals com "Puc venir a la festa universitaria?" o "Estudies o treballes?". Com deia, un crack!! Ah, l'hem batejat com a Clint Eastwood per la seva semblanca amb l'actor i director de cine quan posa els ulls axinats - mes del que ja els te -, com quan mires el Sol.

Un cop a Renmin, comenca l'aventura pels carrers de Shanghai...

L'Adria animant les motos i cotxes que continuament passen en totes direccions i sense cap mena d'ordre. El barri es el barri!! I s'ha de potenciar i cuidar!

El Manolo, el Pedro i el Nacho arreglant el mon a peu de carrer. No escatimeu eh!

Superada la primera part de la ruta, aqui passem pels camps de basquet del guetto, on Yao Ming va formar-se com a jugador. La veritat es que s'hi veuen jugadors amb talent de tant en tant.

Una mica mes endavant, arriba l'hora de creuar l'autopista. Sense cap mena de pudor, avancem com podem, com uns xinos mes, com si no hi hagues semafor.

Una de les nostres parades preferides sobre la ruta: el Da Vinci. Aqui hi fan uns espaguetis amb una salsa de marisc increibles. Per 3 euruuuus!! La nota negativa: la rata enorme que un dia vam veure-hi darrere la maquina d'aire condicionat, a l'interior del local.

Finalment, a l'interior de Raffles City, punt clau de la ruta. A la planta 6 d'aquest centre comercial hi ha una gran quantitat de llocs per menjar. Aquesta foto pujant amb l'ascensor es la meva preferida. M'agrada posar-me aixi mentre pujo per veure tota l'activitat que es mou al meu voltant.

Cococurry!! Una ruta del bacalao no es completa si no finalitza al Cococurry, una cadena de restaurants on hi fan una gran varietat d'arrossos amb curry.

Les vistes a People's Square amb el menu del lloc. Al fons, Mordor, el meu edifici preferit de tot Shanghai. Al mig de les punxes del triangle que s'hi forma a dalt, hi ha una especie de lluna que de nit s'il.lumina: es l'ull de Sauron, que ho controla tot.

Com sempre, tot i demanar-me d'entrada el plat gran d'arros, l'Adria sempre m'acaba cedint part del seu. Ai el dia que deixi de fer esport! Espero que mai arribi a passar.

Ja de tornada, habitualment fem parada a la pastisseria de la galeta - batejada aixi pel ninot en forma de galeta que hi ha a l'entrada -. Sempre quedara per la historia la primera vegada que vam anar-hi, on vaig dirigir-me a una dependenta amb la safata en comptes d'anar a la zona de pagar. Ella es va quedar atrapada pensant-se que li estava oferint el Donut a ella, en comptes de voler-lo per mi.

PD. Al Montsia hi ha una olivera de 627 anys.