Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

viernes, 1 de junio de 2012

RECORDS DE VIETNAM

02.06.12

SHANGHAI.


Despres de mirar durant l'ultima hora les fotos del viatge a Vietnam el passat febrer, m'he vist obligat a fer un post recordant el que, de ben segur, va ser una experiencia inoblidable.

Poca gent pot presumir d'haver creuat aquest pais del sud-est asiatic amb moto, i menys amb una moto MINSK. Van ser 2.500 km, desenes d'avaries, fred i pluja al nord, sol i calor al sud, gent autoctona magnifica i molt oberta que ens convidava a sopar a peu de carrer despres de llargues jornades conduint, rialles, festes espontanies, un accident que per sort va acabar en no res, pallisses inesperades a altes hores de la matinada, mals de panxa que et destrossen per dins, llibertat, alegria, cansament fisic, natura, camps d'arros everywhere, ciutats caotiques, pobles hospitalaris, pobresa, nens que et saludaven sempre amb un somriure d'orella a orella,...I moltes, moltissimes altres coses que m'estic descuidant. I tot aixo rodejat de cinc grans companys de viatge: Olau, Oriol, Alejandro, Jere i Manu.

Quan hi penso, en aquestes 2 setmanes realment vam viure moltes coses i pel meu cap en van passar moltes altres mes. Si l'experiencia de Xina esta marcant un punt d'inflexio a la meva vida - que d'altra banda es molt normal que passi -, aquest viatge sens dubte va marcar un punt d'inflexio en aquest periode. Al Febrer de l'any que ve mes i millor!!



Oh yeah! Despres de molts intents, per fi sortim els 4 a la foto!



Platja!! L'unic dia que vam tenir oportunitat de tastar l'aigua del mar, tot i que plovia i feia fred, no ho podiem desaprofitar. Com no podia ser d'altra manera, mentre encara aparcavem les motos, el Manu ja estava dins l'aigua!



Sempre recordare aquesta nit. De bojos la festa que es va muntar del no res! I tot al mig de la carretera en un poble perdut per Vietnam que no surt ni als mapes.


Avaries i mes avaries. Pero no passa res, que som enginyers!!






Halong Bay, una de les 7 meravelles del mon. Com ens van timar amb el barco que ens hi portava eh?? Se les saben totes aquests vietnamites!


I tu, quin animal series si haguessis de tornar a la vida en el cos d'un d'ells??? Jo ho tinc clar, seria un elefant. Son uns animals extraordinaris en tots els sentits!

3 comentarios:

  1. Hola Nil!! jajaja en un elefant? doncs vigila amb el rei! :) espero que vagi bé per allà a la Xina! ^^

    Clara Canyís Cabutí

    ResponderEliminar
  2. Nil,
    nostàlgia apart, signo amb tu les croquetes de la M. Dolors, els galets nadalencs de la M.Rosa i la truita de patates dels dijous de la Lourdes.
    I tanbé signo amb tu la reencarnació amb elefant, malgrat ser víctima d'alguns furtius.
    JoC

    ResponderEliminar
  3. Elefant... no és una mala elecció, tanmateix hauries de precisar de quin génere: Loxodonta o Elephas??

    by Renminem, el Falco Peregrinus

    ResponderEliminar