MORDOR

31.03.13


SHANGHAI.

Avui toca parlar de la tesina. Despres d'haver apres a fer servir el software Code_Bright, fa unes setmanes vaig iniciar la simulacio del test de laboratori que s'esta duent a terme a Tongji. La geometria, les condicions i els intervals de temps sembla que ja els he definit be, pero aquesta es la part facil.


El que m'esta costant molt es trobar els parametres del model geotecnic emprat. A mes, es probable que aquest model no s'ajusti a les dades reals, i per tant haure de fer-ne una reparametritzacio o utiltzar un model alternatiu. Tot plegat em te força amoinat. Simultaniament a aquesta part mes practica, llegeixo teoria i selecciono la mes important, alhora que en faig el redactat pel treball final.

Aquest es un dels carrers del centre de Shanghai, amb el meu edifici preferit al fons: "Mordor", tal com l'he batejat. Entre les punxes del triangle de dalt del rascacels, hi ha una mena d'esfera il·luminada de blau. Es l'ull de Shanghai, que ho veu i ho controla tot. 

TORNARE ACOMPANYAT?

29.03.13

SHANGHAI. Fa mesos que amb la Seraphine, malgrat la distancia que actualment ens separa, va sorgir la idea que vingues a passar l'agost a Barcelona. Vam decidir deixar passar un temps per veure com evolucionava la nostra relacio, i en veure que seguim volent estar junts, hem repres aquest projecte de futur. Estem molt il·lusionats amb ell, pero sembla que tot vagi en contra nostre...

Ja sabia que per una persona xinesa fer-se el visat per venir a Europa era complicat, pero ni molt menys m'esperava que ho fos tant! L'altre dia vaig anar al Consulat espanyol, i em van explicar que a Shanghai nomes fan visats als xinesos amb residencia a alguna de les cinc provincies mes riques de Xina, que son Shanghai, Zhejiang, Jiangsu, Jiangxi o Anhui. La Seraphine, tot i haver viscut a Shanghai i Kunming, te la residencia a Henan, una de les provincies mes pobres del pais. Per tant, l'unica opcio que te si vol aconseguir el permis per venir a Europa, es anar a Beijing. 

Aixo li suposaria uns 400 euros nomes pel vol d'anada i tornada Kunming - Beijing (el tren es inviable tenint en compte que el trajecte es de 3,000 km), 100 euros pel visat en si i una setmana d'estada a la capital xinesa, i tot aixo corrent el risc que la documentacio presentada no fos la requerida. Es una llastima, perque en el cas que pogues fer els tramits a Shanghai, almenys podriem estar junts. 

No nomes aixo, sino que al Consulat tambe em van dir que es probable que a Beijing siguin mes estrictes amb l'obtencio del visat, en tractar-se de xinesos de provincies amb menor renta per capita.  Ho trobo lamentable, pero comprensible en el sentit que la sobrepoblacio d'aquest pais porta a politiques restrictives en tots els ambits. 

Tot plegat fa que la il·lusio que tant ella com jo tenim perque tiri endavant estigui congelada per moments. Com que ara esta ocupada amb examens i fent la mudança a un nou pis a Kunming, hem decidit aparcar-ho per mes endavant. Avui soc pessimista, pero no hi ha dia que no somni en tornar a Barcelona amb ella, amb la tesina acabada i amb l'HSK5 a la butxaca. 

Per si a algu l'interessa, tot aixo es el que es demana a un xino per un visat de turista d'un mes a Europa. 

ELS IMPULSOS PROVOQUEN ERRORS

28.03.13


SHANGHAI. Vull fer uns aclariments respecte l'entrada anterior. He rebut comentaris de gent propera a mi que no considera les meves paraules apropiades. M'he rellegit detingudament el que vaig publicar, i he de reconeixer que m'he equivocat, sobretot en la forma d'expressar-me. A vegades la meva personalitat tan directa i la mena de diari personal en que s'ha convertit aquest bloc fa que sigui polemic i massa transparent.

En altres paraules, el meu estat d'anim en el moment de redactar el post influeix molt en el seu resultat final. L'Olau fa uns dies va preguntar-me amb quin adjectiu em definiria a mi mateix. Li vaig respondre rapid: impulsiu. A vegades ser-ho es molt bo, pero d'altres es molt dolent. 

En qualsevol cas, vull matisar la publicacio d'ahir. Primer, m'agradaria retirar les paraules en que anuncio que a cap dels cinc de Camins que vam venir al 2011 ens agradi aquesta carrera. Es veritat que de les nostres converses es el que n'extrec, pero no vull posar en boca meva tal acusacio. Segon, m'agradaria esborrar l'expressió "Camins fa fastic en molts aspectes". Esta totalment fora de lloc, i evidentment esta relacionada amb el meu estat d'anim en aquell moment. Finalment, i tot i que es veritat que Camins no es la passio de la meva vida, no estic en absolut penedit d'haver-la cursat, i no canviaria per res del mon tot el que m'ha aportat. La formacio, disciplina i rigor que he adquirit durant els ultims cinc anys les valoro moltissim.

En definitiva, vull demanar perdo per la forma amb que vaig expressar-me ahir. La meva impulsivitat a vegades provoca situacions que poden generar polemiques que en cap moment son intencionades. 

Canviant de tema, aquests dies Shanghai ha rebut la visita d'una delegacio de la UPC i la UPM, amb motiu de la celebracio del primer any del Campus Sino-Spanish a Tongji University. Ahir hi va haver sopar de germanor, i aquest mati hi ha hagut una serie de seminaris duts a terme pels representants de cada Universitat, sobre temes molt diversos. Hem sigut nomes tres qui hem vençut la mandra de llevar-nos a les 7 per assistir-hi!

Aquests son els tres representants de la UPM, entre els quals hi ha el vice-rector i dos catedratics d'alt nivell en Enginyeria estructural. 

I aquests, els representants de la UPC, encapçalats pel vice-rector Pedro Diez, a qui ja conec molt be de les seves anteriors visites a Shanghai, i amb qui vaig mantenir una conversa molt interessant sobre el meu futur.

El que mes m'ha sorpres dels seminaris d'avui ha estat la conversa final en que des d'ambdues bandes s'intentaven obrir fronts de col·laboracio. Be, millor hauria de dir per part espanyola. M'he quedat atonit davant la baixada de pantalons dels representants d'UPC i UPM, oferint i exhibint, m'atreviria a dir, amb certa desesperacio, tot el potencial de les seves Universitats i empreses d'Enginyeria civil i oferint-lo als xinesos.

Despres he passat per l'oficina a saludar alguns companys xinesos i...sorpresa!! Alguns d'ells avui s'han graduat! Sere jo qui algun dia vesteixi aquesta tunica blava???

SENSE ALTERNATIVA

26.03.13

SHANGHAI. 

Havent superat el repte de l'HSK5, avui comença una nova etapa de la meva vida a Shanghai, probablement l'ultima. A partir d'ara tots els meus esforços academics aniran dirigits a la tesina. Una tesina que avui esta al fons d'un pou, a nivells molt inferiors als que desitjaria. 

Fins ara el repte de l'examen de xines m'havia mantingut motivat, i em permetia desviar l'atencio de la meva obligacio principal a Xina, estudiar Camins. Pero tot aixo ja s'ha acabat, i ara no tinc alternativa: m'he d'enfrontar a la realitat d'una vegada per totes. 

Una tesina en que no m'agrada gens el tema que tracto. Es horrible! No ens enganyem, jo no vull dedicar-me a la geotecnia. Si vaig triar aquesta especialitzacio es perque de les opcions que ens van donar era la que menys em desagradava. Es curios, pero dels cinc que vam venir junts a Shanghai, a cap de nosaltres ens agrada Camins, almenys la part tecnica de Camins. Pero es que, a algu li agrada estudiar aquesta carrera? Es una carrera que fa fastic en molts aspectes.

Se'm fara molt pesat i dificil finalitzar aquesta tesina, pero no hi ha excuses que valguin. Ara mateix la meva unica prioritat es enllestir-la per tornar a Barcelona amb la feina feta. Comença una etapa dura, cara a cara amb la realitat. 

SATISFET

25.03.13


SHANGHAI. Vaig arribar amb molt temps d'antel.lacio a la Mandarin House, al bell mig de Shanghai. Durant les hores previes els nervis havien incrementat exponencialment, assolint el seu maxim en veure la classe on m'havia d'examinar: l'habitacio del panic. Feia molt temps que no estava tan nervios. Gairebe no recordava com era aquest pessigolleig tant incomode a la panxa!

Mica en mica van anar arribant els que serien els meus companys de patiment, tots asiatics excepte un home america d'edat força avançada. "Good luck, man!", em va dir amb un somriure d'orella a orella. A diferencia de mi, ell semblava molt tranquil. Segurament porta molt anys vivint en aquest pais. No ho se, tampoc li vaig preguntar. En aquell moment no estava per conversar amb desconeguts.

Tot va anar molt rapid. En un tres i no res va començar el "Listening", seguit del "Reading" i finalment el "Writing". No me'n vaig adonar i ja estava tornant a casa, on tenia programats un parell de Skype's amb Europa. 

Les sensacions que m'han quedat no son del tot dolentes. Considero que em va anar pitjor del que esperava, pero tot i aixi estic molt confiat en que aprovare l'HSK5. Ara toca esperar un mes fins al 24 d'abril per saber la nota. Es fara llarga l'espera...

Ahir el dia era gris i plujos, avui el dia s'ha despertat blau i alegre. A primera hora he anat a Lujiazui, el centre de negocis de Shanghai, a fer-li una visita al Consulat espanyol a Shanghai. 

El motiu de la visita, fer-li unes preguntes sobre un tema que estic començant a moure, i que encara no se si acabara amb exit. Un altre dia ja parlare d'ell.

LA FEINA ESTA FETA

23.03.13

SHANGHAI. Foto de la platja de Boracay (Filipines) el passat novembre:

Per fi, dema es el dia. Tot plegat em recorda a la cursa "Tres Nacions" que vaig fer pocs mesos abans de venir a Shanghai. Era el gran objectiu de la temporada ciclista, pero aquell dia tot va ser molt facil. El que va ser complicat va ser el sacrifici diari fins el 19 de juny del 2011. Doncs amb l'examen de xines de dema passa el mateix. Sento que ho he donat tot, fins i tot crec que mai havia estudiat tant per un examen, i per tant vaig amb la consciencia tranquila.

El problema es que, degut a la meva personalitat, m'hi jugo moltissim. No pel titol oficial, que en el fons tampoc es indispensable, sino pel meu estat emocional. Depenent del resultat que obtingui, la situacio pot ser radicalment diferent. En aquest sentit, amb una simple frase el Coque m'ha animat molt: "Tu mai falles, Nil. Tot el que t'has proposat ho has aconseguit, almenys des de que et conec". 

Som-hi! Estic preparat.

COQUE I CINDY

22.03.13

SHANGHAI. Ahir a la nit vaig anar a sopar a casa el Coque i la Cindy. Fa poc que van anar a viure junts al barri de Yangpu, en un pis de lloguer. El Coque va cuinar uns espaguetis carbonara bonissims! Feia força dies que no els veia, i ens vam posar al dia de tot.

Van ser unes hores en que em vaig sentir molt comode, com a casa. Nomes hi faltava una persona: la Seraphine. El Coque i la Cindy es van coneixer poc abans que nosaltres, i rapidament els quatre ens vam fer molt amics. De fet, el Coque es el meu millor amic a Shanghai. Aquella epoca en que quedavem els quatre dia rere dia va ser, sens dubte, la millor des de que estic en aquesta ciutat...En tinc molt bons records.

Amb la panxa plena vam gaudir de la pel.licula "La xarxa social", que explica els inicis del Facebook. Feia molt temps que la volia veure, i l'espera va valdre la pena, perque em va agradar molt. La recomano!

EM TORNARE BOIG!

20.03.13


SHANGHAI. Visc en un 18e pis, en una zona privilegiada al centre de Shanghai, ben comunicada, amb unes vistes espectaculars, un entorn envejable i tot per un preu molt baix gracies a ser la ma dreta de la propietaria i subllogar les altres dues habitacions a estrangers acabats d'aterrar a la ciutat.

Pero no tot es perfecte. Deixant de banda els innombrables problemes que he tingut amb electrodomestics i instal.lacions, de novembre a febrer van restaurar un apartament dos nivells mes amunt del meu, amb el soroll que aixo comporta. Soc una persona que per concentrar-me necessito unes condicions optimes de silenci, de forma que m'era impossible. Per sort, l'activitat que portava fora de casa em permetia esquivar aquesta incomoditat. 

Quan semblava que tornava la tranquilitat, pero, han començat obres al pis 21!!! No m'ho puc creure! Es pot tenir mes mala sort? I ara si que estic entre l'espasa i la paret, ja que passo molt temps a casa estudiant xines i redactant la tesina. Em tornare boig!!

Aixi m'agrada! Rebentant una paret (i tambe la meva oida) un diumenge a les 8 del mati!

PRIMAVERA!!

19.03.13


SHANGHAI.

Quina sorpresa quan aquest mati he posat els peus a la Universitat despres de cinc dies de no fer-ho i he vist tots els arbres florits. Sembla que la primavera ja ha arribat a Shanghai!

Se sol dir que la primavera, la sang altera. Doncs espero que amb mi no es compleixi la dita, i es que tinc massa feina a fer i vull fer-la be. D'entrada, nomes queden quatre dies per l'HSK5! Soc optimista, estrany en mi! Reconec que aquest es un dels aspectes que he de millorar, i es que sempre acostumo a veure el got mig buit. Estic intentant canviar aquesta mentalitat. Encarar el futur amb optimisme es fonamental per assolir l'exit. Tots hauriem d'aprendre d'aquesta nena del video:

Penjo tambe un parell de fotos del cap de setmana al Teppanyaki, celebrant que l'Aldo havia fet en els dies previs la defensa de la tesina. L'Aldo i l'Alberto son dos italians de Turi que tambe han vingut a Shanghai amb un programa d'intercanvi. 

LA LLEI DE LA SELVA

18.03.13


SHANGHAI.

No soc l'autor d'aquest video, pero en mes d'una ocasio he viscut aquesta situacio en primera persona. Si et poses a la pell del senyor que intenta baixar del vago, l'unica opcio que tens es empenyer mes del que t'empenyen. Clar que en aquest cas sembla que per molt que el pobre home s'esforci no te res a fer davant l'allau de xinos. 

De moment encara no m'ha passat de no poder baixar a la meva parada per culpa d'una multitud xina, pero algun cop si que he hagut d'obrir-me pas com podia! En hores punta al metro de Shanghai, i sobretot de Beijing, funciona la llei de la selva: "Maricon el ultimo"!!

LA DISTANCIA HO ESTA DESTRUINT

16.03.13

SHANGHAI. He canviat. Avui fa un mes que vaig tornar del poble de la Seraphine, i fent repas d'aquests ultims 30 dies me n'adono de la gran evolucio que he fet. En alguns aspectes positiva, en d'altres negativa.

Menjo mes sa, cuino gairebe cada dia a casa, vaig al gimnas un minim de cinc cops per setmana, dedico tots els matins a estudiar xines, i les tardes a "avançar" la tesina - que de moment segueix al fons del pou -. 

Pero, en contrapartida, he perdut la vida social que portava, em sento fora de lloc en el grup d'espanyols de Tongji, i sento que a ella tambe l'estic perdent. Fa uns dies que nomes discutim, i m'ha dit que no soc el mateix, que sempre la deixo en un segon pla perque anteposo tota la resta a ella. I en part, te rao. O canvia molt la situacio, o aviat experimentare el que per mi fins ara nomes era una hipotesi: les relacions a distancia NO funcionen. La distancia esta destruint tot el que vam construir durant 4 mesos vivint junts...

Aquesta foto, malgrat que no sembli mes que un cotxe ortera, em porta molts records. Soc una persona que sempre m'ha agradat mes fer les coses que dir-les. Avui, deixo per escrit al bloc que aquest estiu, abans d'agafar l'avio de tornada a Barcelona, anire a Kunming a veure la Seraphine i a visitar una de les zones mes espectaculars de Xina. No se com estara la nostra relacio a mitjans de juliol, i per aixo ho anire a comprovar viatjant a l'altra punta del pais. 

VINDRAN TEMPS MILLORS

13.03.13

SHANGHAI.

Excepte quedades puntuals amb amics el cap de setmana, ultimament estic bastant tancat en mi mateix. Practicament nomes surto de casa per anar a comprar, a donar classe o al gimnas. Tambe es veritat, per aixo, que en l'ultima setmana he tingut bastanta activitat i visites a casa, degut a la marxa de l'Emiliano. 

En qualsevol cas, els nervis derivats de la tesina i la proximitat de l'examen de xines fan que no visqui tranquil. Una vegada mes, l'esport esta sent la meva salvacio, i es que quan ho començo a veure tot negre, vaig a suar un parell d'hores i a l'acabar respiro mes optimista. En definitiva, aquesta vida mes rutinaria fa que no tingui res nou a explicar. Vindran temps millors...

Foto dels ultims tres companys de pis que he tingut o que tinc: l'Aditya, qui en menys d'un mes tambe marxara de Renmin, la Ingrid, qui s'acaba de mudar, i l'Emiliano, qui va marxar fa un parell de dies. Li començo a agafar el gust a aixo de gestionar un pis i ser la ma dreta de la propietaria real!

NECESSITO PEDALAR

10.03.13


SHANGHAI. Avui es l'aniversari de l'Olau, i ahir ho vam celebrar amb un sopar al costat de la uni amb tot el grup d'espanyols que estudia a Tongji. L'any passat amb prou feines arribavem a 10, aquest any som mes de 30!

L'Olau em va explicar el seu projecte d'aquest estiu per tornar a Barcelona. Ni mes ni menys que 7.000 km en bici des d'Urumqi (nord-oest de Xina) fins a Viena (Austria), creuant Kazakhstan, Russia, Ucraina i Hongria. Esta sonat, pero em fa moltissima enveja. Tot i la seva insistencia, en principi no l'acompanyare, a no ser que a ultima hora tingui un impuls dels meus i em llenci a l'aventura. En qualsevol cas, ahir vam començar a gestar plegats projectes de futur, com el de creuar Africa pedalant. Tot arribara...

Abans d'anar a dormir, vaig rebre aquestes fotografies de la meva mare. Es la cursa "Rutes del Montseny" en el seu pas per Sant Feliu de Codines, que vaig fer durant els tres anys previs a l'aterratge a Shanghai. 

Tant per la llarga conversa amb l'Olau com per aquestes imatges, ara mateix tinc un sentiment de ganes de pedalar molt gran. Estic cansat de la ciutat, estic cansat del soroll de cotxes, estic cansat de veure sempre el cel gris, de ser una rata de gimnas, de tenir sempre gent en un radi de pocs metres, de l'estres de sortir al carrer i veure tanta activitat. Necessito pedalar, sentir-me lliure, estar en contacte amb la natura i desconnectar de l'activitat frenetica de Shanghai. 

CIAO, EMILIANO!

09.03.13


SHANGHAI. S'apropa un altre canvi al pis de Renmin. Dema marxa l'Emiliano, el meu company de pis italia, un personatge peculiar pero alhora de les persones mes eticament correctes que he conegut mai. Prova d'aixo es la gran quantitat d'amics que ha fet a Shanghai en nomes dos mesos.

Ahir vam fer-li una mena de despedida a casa amb la seva novia Eva, i dues companyes de feina de l'empresa on ha realitzat l'internship. Va ser molt divertit i entretingut passar unes hores amb tots ells menjant pizza, jugant a cartes i fent trucs de magia. Bon voyage, capo Emiliano!

9 de març i 31ºC a Shanghai. Estem bojos o que?

CLASSES DE XINES

08.03.13

SHANGHAI. 

Aquesta es la Yu Lu durant la classe d'avui. Ella es qui, des de fa dues setmanes i durant les proximes dues, m'esta fent un intensiu de cara a l'examen de xines que fare el dia 24 d'aquest mes. Ja va ser la meva mestra de març a juliol, quan realment vaig començar a aprendre la llengua d'aquest pais. No paro de repetir-ho, es una crack. Sens dubte, la millor ensenyant aquest idioma tant dificil. Si algun dia tinc una empresa i vull que els meus treballadors aprenguin xines, li demanaria a ella que ho fes possible.

Aquest es un dels escrits que em va demanar que prepares per avui, basat en el que pregunten a l'examen real. El seu consell, que escrigui frases curtes, gramaticalment senzilles pero amb un vocabulari complex i que no deixi els correctors indiferents. Te tota la rao, vaig a millor!

Esta be saber-ho, el proxim cop no deixare les molles de l'entrepa a la classe!

NERVIS

07.03.13


SHANGHAI.

Estic nervios perque estic jugant a moltes bandes alhora, i en cap d'elles ningu em posa pressio si no me l'autoimposo. En dues setmanes m'examinare de l'HSK5, pel qual de moment estic evolucionant positivament, en part gracies a les classes particulars de la Yu Lu. Estic molt confiat, pero encara queden 16 dies de treball dur.

Els nervis venen de la tesina, on dia rere dia em trobo amb dificultats que no se per on agafar-les, i sempre acabo per deixar-les de banda i anar al gimnas a alliberar la tensio. Els estudiants xinesos que m'ajuden son autentics especialistes en el tema, i no estic al seu nivell. En qualsevol cas, dema tinc reunio amb el tutor per exposar-li els progressos...Hi anire disposat a rebre bofetades una rere l'altre, com ja estic acostumat des de que faig Camins. 

Almenys el temps acompanya. Darrerament estem disfrutant d'un clima suau i assolellat, i amb unes postes de sol a People's Square dignes de postal. 

300

05.03.13


SHANGHAI. L'altre dia vaig llegir aquesta frase, la qual em va agradar molt: When I was fourteen my father was so ignorant I could hardly stand to have the old man around. But when I got to be twenty-one, I was astonished at how much he had learned in seven years. Mark Twain.


Els pares no sempre tenen la rao absoluta, pero per mi els seus consells son fonamentals i m'ajuden a veure mes clar el cami a seguir. Escoltant-los, gairebe sempre m'han anat be les coses, i es que si soc on soc es en gran part gracies a ells.

Actualitzo despres d'una conversa de dues hores amb els meus companys de pis, on practicament nomes he parlat jo. Els he explicat histories, anecdotes, problemes i entrebancs de tota mena que he tingut a Shanghai durant el darrer any i mig, i la forma amb que els he solucionat. Ambdos m'han manifestat admiracio de que amb nomes 22 anys hagi fet tot aixo, i que ho hagi fet a Xina. 

Personalment, en trec dues conclusions. Primer, tot i que per mi el que estic fent no es tant extraordinari, tinc la sensacio que per gran part del meu entorn si que ho es. Segon, m'estic adonant que d'aquesta etapa a Shanghai cada cop parlo mes del passat, i no del futur. En una aventura de dos anys com aquesta, durant molt temps cada dia que passa es un dia mes, pero a partir d'un cert punt cada dia que passa es converteix en un dia menys. Frase del meu pare en la darrera conversa telefonica. Jo ja he creuat aquest cert punt i cada dia que passa el veig com un menys que em queda a Shanghai. 

Aquest es el post numero 300 del bloc. Es probable que no arribi al quart centenar, i es que al bloc li esta passant el mateix que a mi: cada entrada ja no es una mes, sino una menys. 

D'HIVERN A ESTIU

04.03.13

SHANGHAI.

Quan el Sol començava a caure, el termometre a Shanghai avui marcava la calorosa xifra de 18 graus. I dic calorosa perque nomes he necessitat un quart d'hora caminant a ritme rapid per començar a patir els efectes de la humitat d'aquesta ciutat...

Fa res estavem a 0 graus, i en un parell de dies la meteorologia ha fet un tomb espectacular. I no es quelcom anecdotic, sembla que durant tota la setmana hi haura maximes de 22-23 graus. Ja ho vaig experimentar l'any passat i es el que tothom comenta: a Shanghai la primavera es inexistent.

M'encanta el complex residencial on viu la Priyanka, una de les meves alumnes. Edificis altissims, just davant del riu, amb unes vistes espectaculars, i molt luxosos. I tant si son luxosos! Segons m'ha comentat l'Aditya, que ja esta buscant pis per quan vingui la seva dona i el seu fill, el lloguer mensual d'un pis aqui es de l'ordre de 5.000 euros. Quasi res!

Feia molt que no trepitjava la residencia universitaria de Tongji. Quants records que hi tinc! El cap de setmana passat hi vaig anar amb motiu d'una festa que organitzaven els "novatos camineros", i nomes entrar a l'edifici em vaig trobar amb aquesta nota. Sembla que els estudiants internacionals d'Africa no paren de liar-la. Aquest cop, fins i tot amb ganivets!

FESTA, CLASSE I FUTBOL

02.03.13


SHANGHAI. Ahir va ser la festa d'aniversari de la Rachel, una noia holandesa que vaig coneixer fa moltissim temps i amb qui a vegades parlem sobre la vida a Shanghai, ja que ella hi porta el mateix temps pero hi ha d'estar tres anys mes. Va celebrar-ho al Mook, una disco de Shanghai oberta fa poc. Va ser una bona nit per evadir-me de l'estres dels ultims dies. Feia gairebe 3 mesos que no anava a cap discoteca!

Avui, cansat i havent dormit mes aviat poc, he anat a donar tres hores seguides de classe al Mingrong, tambe holandes. Que llargues s'han fet!! 

Ara, aprofitant que en aquesta ocasio el classic de la lliga es disputa a les 16.00 hora espanyola (23.00 hora shanghainesa), em reunire amb el ghetto catala per disfrutar de Messi, Iniesta i companyia. Avui comença la remontada!