Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 9 de marzo de 2013

CIAO, EMILIANO!

09.03.13


SHANGHAI. S'apropa un altre canvi al pis de Renmin. Dema marxa l'Emiliano, el meu company de pis italia, un personatge peculiar pero alhora de les persones mes eticament correctes que he conegut mai. Prova d'aixo es la gran quantitat d'amics que ha fet a Shanghai en nomes dos mesos.




Ahir vam fer-li una mena de despedida a casa amb la seva novia Eva, i dues companyes de feina de l'empresa on ha realitzat l'internship. Va ser molt divertit i entretingut passar unes hores amb tots ells menjant pizza, jugant a cartes i fent trucs de magia. Bon voyage, capo Emiliano!




9 de març i 31ºC a Shanghai. Estem bojos o que?


Publicado por en

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)