Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 17 de marzo de 2013

LA LLEI DE LA SELVA

18.03.13


SHANGHAI.




No soc l'autor d'aquest video, pero en mes d'una ocasio he viscut aquesta situacio en primera persona. Si et poses a la pell del senyor que intenta baixar del vago, l'unica opcio que tens es empenyer mes del que t'empenyen. Clar que en aquest cas sembla que per molt que el pobre home s'esforci no te res a fer davant l'allau de xinos. 


De moment encara no m'ha passat de no poder baixar a la meva parada per culpa d'una multitud xina, pero algun cop si que he hagut d'obrir-me pas com podia! En hores punta al metro de Shanghai, i sobretot de Beijing, funciona la llei de la selva: "Maricon el ultimo"!!


No hay comentarios:

Publicar un comentario