Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 7 de marzo de 2013

NERVIS

07.03.13


SHANGHAI.




Estic nervios perque estic jugant a moltes bandes alhora, i en cap d'elles ningu em posa pressio si no me l'autoimposo. En dues setmanes m'examinare de l'HSK5, pel qual de moment estic evolucionant positivament, en part gracies a les classes particulars de la Yu Lu. Estic molt confiat, pero encara queden 16 dies de treball dur.


Els nervis venen de la tesina, on dia rere dia em trobo amb dificultats que no se per on agafar-les, i sempre acabo per deixar-les de banda i anar al gimnas a alliberar la tensio. Els estudiants xinesos que m'ajuden son autentics especialistes en el tema, i no estic al seu nivell. En qualsevol cas, dema tinc reunio amb el tutor per exposar-li els progressos...Hi anire disposat a rebre bofetades una rere l'altre, com ja estic acostumat des de que faig Camins. 





Almenys el temps acompanya. Darrerament estem disfrutant d'un clima suau i assolellat, i amb unes postes de sol a People's Square dignes de postal. 


No hay comentarios:

Publicar un comentario