NANJING.
Durant la passada nit vaig estar a punt de proposar-li a la Seraphine de cancelar el nostre petit viage a Nanjing. Primer, perque gairebe no vaig poder dormir degut al mal de coll i la febre. Segon, perque la previsio meteorologica a Nanjing durant tota la setmana es de pluja i boira. I tercer, perque per segona vegada l'aire condicionat del pis s'ha trencat, i soc jo qui ha de fer totes les gestions per tal que l'arreglin el mes aviat possible. Pero cap d'aquests tres motius ha estat suficient per no matinar i agafar el tren d'alta velocitat que en poc mes d'una hora ens ha traslladat a Nanjing. No ens queda gaire temps junts, i no vull penedir-me en el futur de no haver fet un viatge amb ella per motius efimers.
Nanjing, com a ciutat, no m'ha causat una gran primera impressio. Al no estar gaire lluny de Shanghai, el taranna dels seus habitants es molt semblant, el clima igual de trist i contaminat i els carrers tambe plens de contrastos.
Despres d'instal.larnos al International Youth Hostel, hem anat a visitar el museu dedicat a la massacre de Nanjing de 1937, quan els japonesos van assassinar de forma brutal i maquiavelica a 300,000 xinesos. Fa uns dies, despres de veure amb la Seraphine la pel.licula de Pearl Harbour, en que els japonesos ataquen i destrueixen premeditadament la flota dels Estats Units a Hawaii, vam tenir una conversa molt profunda sobre els conflictes asiatics, i sobre la mentalitat que tenim els europeus. No podia contrarrestar els seus arguments en res, i es que admeto que no tinc ni idea de la historia de Xina, i menys d'Asia. En part es deu a la falta d'interes que fins fa poc tenia per tot aixo, pero tambe es veritat que a l'escola mai ningu me'n va parlar. Crec que hauria de canviar. La Seraphine sap tota la historia d'Europa!
Despres de la visita d'avui, de les expressions de la Seraphine com a noia xinesa en visitar aquest museu i del que he pogut llegir sobre el que els japonesos van fer als xinesos fa nomes 75 anys, no m'estranya la desafeccio del poble xines cap al japones. Es veritat que en les guerres tothom fa coses dolentes, pero aixo no va ser una guerra, va ser una massacre.
Aquesta tarda i vespre teniem previst anar al palau presidencial, al temple de Chaotian i al Kongfuzi - un temple amb jardins dedicats a Confuci - pero la pluja, el fred i el meu estat malaltis han fet que tornessim a l'hostal a relaxar-nos, jugar al futbolin i sopar un caldo ben calent.
Descansa en pau, estimada camara que tants moments has retingut per la posteritat durant l'ultim any i mig. Mentre amb la Seraphine intentavem realitzar una instantania d'aquelles automatiques al cap de 10 segons, al posar-la sobre la barana ha caigut a terra de la forma mes tonta i s'ha trencat l'objectiu. Nil burro!
Aquesta es l'ultima foto que ha enregistrat. Sera que estava gelosa i volia fer un acte de protesta?
