QUI HA DIT VACANCES???

08.01.13


SHANGHAI.

Havent complert amb els dos examens d'aquest mati, sense brillar gaire pero alhora sense desentonar, es pot dir que oficialment estic de vacances fins al 25 de febrer. Pero...realment ho estic?

La resposta es no. Primer, perque tot i que el semestre seguent comenci a finals de febrer, ja no tinc cap assignatura mes a cursar, i per tant no influeix en el meu calendari. L'unica data que val ara es la de finals de juny, quan haure de presentar la tesina i defensar-la davant d'un tribunal, a mes de publicar-ne un resum en alguna revista internacional. Intentar avancar en la seva redaccio sera una de les tasques a fer durant el proxim mes. 

Segon, perque no nomes continuare donant classes particulars als quatre alumnes que ja tinc, sino que a partir d'avui n'afegeixo un de nou. Quan aquesta tarda li he fet una visita al meu "Boss", el gran John Woodberry, m'ha demanat que els dissabtes ensenyi matematiques a un noi una mica especial. El cas es que te un transtorn de deficit d'atencio i de fobia a les aglomeracions de persones, i per aixo no va a l'escola i tot ho realitza a base de professors particulars. Un repte mes i una magnifica oportunitat per aprendre, que ja tinc ganes d'iniciar.

Tercer, perque no deixare ni un sol dia d'escriure, repassar, llegir, observar, estudiar i memoritzar caracters xinesos. El repte de l'HSK5 es gran, i requereix molta constancia. Qui hagi estudiat xines o qui ho estigui fent, entendra de que parlo. Es necessiten moltes hores per assolir un cert nivell d'escriptura i lectura en xines, i amb molt poc temps de desconnexio, ho perds tot. El repte de l'HSK5 es un dels motius pels quals no he anat 40 dies a Tailandia, Laos i Cambodia, com fan alguns dels meus amics. Em fan molta enveja, pero sento que el que faig es el que he de fer. 

Finalment, intentare cremar la brutal quantitat de calories que he ingerit en les ultimes setmanes. Des del dia de Nadal, entre les poques hores de gimnas acumulades, la gran quantitat de galetes i xocolata que em va arribar des de Barcelona, i els apats per reis que cuinem a casa amb la Seraphine, "m'estic fotent com un baco"!! Que facil es saltar d'un cercle virtuos a un de vicios i que dificil es fer-ho a l'inreves!!!

En conclusio, que la meva vida no variara gaire de com havia estat fins ara. Aixo si, alguna escapadeta fora de Shanghai m'agradaria fer-la. Anire informant...