SHANGHAI. Aviat fara 1 any i 5 mesos que vaig marxar de Barcelona. Depen de com es miri, pot semblar molt o molt poc temps. Ahir ho parlavem amb el meu pare, i els dos estem d'acord en que es una incognita el que em passara quan torni d'aqui mig any. Ultimament estic molt desorientat, a vegades camino sol pels carrers de Shanghai i em pregunto, que cony estic fent aqui? Pero, si no estigues aqui, on estaria? I fent que? I quan torni a Barcelona i acabi la carrera, que fare? I on anire?
Fins ara tot havia estat molt facil, nomes havia d'estudiar, aprovar examens i fer esport. Ara, el cami marcat cada cop esta mes difuminat, i soc jo qui l'he de tracar. I aixo implica prendre decisions, i, per tant, riscos. I, per una persona perfeccionista i a qui li agrada tenir el control, com a mi, a vegades provoca nervis i desorientacio.
Pero en el fons, aixo es la vida, un creuer per un ocea desconegut en que tu marques el desti, pero que mil factors externs et poden desviar d'ell i fer acabar a un altre lloc ben diferent. L'important es sempre avancar. Com a gran aficionat al ciclisme, m'atreviria a dir que la vida es com anar en bicicleta, ja que si deixes de pedalar, caus.
Tant de bo aquesta confusio que tinc sigui el major problema d'ara en endavant. Quina gracia tindria saber el que ens deparara el futur? Cap ni una. El mes important es la salut i la familia. I la resta, es una incertesa.
Nil,
ResponderEliminarsón molt bones reflexions aquestes.
Em va agradar molt la nostra llarga i tranquila conversa d'ahir.
Vaig aprendre molt escoltant les teves inquietuds, emocions i sensacions.
Gràcies i una abraçada.