Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

martes, 29 de enero de 2013

LA CAPITAL DEL SUD

29.01.13


SHANGHAI.




Dema passat marxo amb la Seraphine tres dies a Nanjing, una ciutat a 300 km de Shanghai. A principis del segle passat, Nanjing encara era la capital de Xina, abans que ho passes a ser Beijing. En xines, "Jing" (京) significa "capital", "nan" (南) significa "sud" i "bei" (北) significa "nord". Per tant, Nanjing (南京) es tradueix al catala com "capital del sud", mentre que Beijing  (北京) ho fa com a "capital del nord". Avui en dia, Shanghai ha superat a la capital del sud en importancia administrativa, economica i social, pero la curta historia de la ciutat on visc no te punt de comparacio amb la de Nanjing. Tinc ganes d'anar-hi!






Hora punta al metro de Shanghai! Si aquest pais te un problema, es diu sobrepoblacio!


No hay comentarios:

Publicar un comentario