TEHERAN - BARCELONA AMB BICICLETA, SOM-HI!!!

08.07.13


SHANGHAI.

Com vaig prometre, m'he rapat al 0 en el meu ultim dia a Shanghai. Increible la sensacio de comoditat i d'aire fresc que dona l'anar sense cabell. Espero que aixo m'ajudi a pensar amb mes claredat durant els proxims mesos, i es que la forsa mental sera la clau de tot. De moment, els africans de la Universitat baixen la mirada i s'aparten de nosaltres quan ens veuen venir...

D'aqui poques hores sortim en direccio a Urumqi, on farem escala dema a la nit abans de sortir cap a Teheran dema passat. Ara si que ha arribat l'hora de la veritat. Olau, ho aconseguirem!!!

Moltes gracies a tots els que heu seguit dia a dia aquest bloc. Sense vosaltres tot aixo no hagues valgut la pena. Aquesta entrada es l'ultima perque no se fins a quin punt disposare d'Internet durant la travessa ciclista. Pero prometo anar escrivint un diari personal a ma i un cop hagi arribat a casa, actualitzare dia a dia l'experiencia viscuda.

L'ultim sopar, al mitic Malones i amb l'inigualable African Guetto. Fins aviat, Shanghai!!!

NOVES PORTES PER OBRIR

07.07.13

SHANGHAI. 

Encara no he assimilat que aquesta es l'ultima nit que dormo al pis de Renmin, la meva casa durant el darrer any i mig. Dema he quedat amb la propietaria per tal de tornar-nos les claus i el diposit, respectivament, i despres anire a dormir a la Universitat, des d'on dema passat anire a l'aeroport per agafar l'avio a Teheran. 

Estic abatut. Qui sap si tornare a trepitjar aquest apartament de Yu Yuan, al centre de Shanghai. Han estat 18 mesos amb experiencies de tot tipus, amb fins a 8 companys de pis diferents: el Santi (Catalunya), l'Adria (Catalunya), la Kyara (Tailandia), la Marta (Catalunya), l'Adytia (India), l'Emiliano (Italia), l'Ingrid (Suecia) i l'Adrien (França). No trobo paraules per descriure el que sento. Es hora d'iniciar un nou cami, i deixar tot el caminat fins ara enrere. Li dec moltissim a Shanghai, i tan debo pogues continuar una temporada mes, pero la vida continua. Es hora de canviar d'aires i obrir noves portes, que estic convençut que porten a llocs encara mes fascinants. Es hora de començar una nova etapa de la meva vida. Fins aviat, Renmin... 

Despres de portar aquest vespre els llençols i l'edredo a la Yana, qui me'ls guardara fins l'any vinent, i de donar al portatil al Carles, un noi catala que me'l tornara a Barcelona en una setmana, ara si que ja tot el que em queda es el que m'endure amb bici. Per endavant, un sol objectiu: pedalejar com mai per arribar l'abans possible a casa!

WILL YOU? I WILL

06.07.13


SHANGHAI. Ha arribat l'hora. Sento que es el meu moment. Mes ben dit, el nostre moment. L'Olau i jo serem un equip. Serem un i lluitarem per un objectiu comu. Fisicament potser no estem preparats, pero mentalment si. Se'm posa la pell de gallina nomes d'imaginar-me arribant a Plaça Catalunya pedalejant...

I per demostrar la confiança que tinc en mi mateix, m'he fet aquesta samarreta. Algu dira que soc un exhibicionista, un motivat o un somniatruites. O potser totes tres a la vegada. Que primer assoleixi el repte i despres em faci la samarreta. Potser es cert. Pero s'ha de ser valent a la vida. Prefereixo fracassar sabent que ho he donat tot, que no intentar-ho mai. I si no ho aconsegueixo, n'analitzare els motius, reconeixere els errors i n'aprendre per futures ocasions. Fa poc vaig llegir una frase que deia quelcom aixi: "Aspira al maxim per arribar molt amunt". Doncs queda dit. 

Pit i collons, ostia!!!! Motivacio al maxim!

Aquest migdia, i despres de suar com porcs durant gairebe 4 hores, ja hem posat les bicis en caixes de cartro construides per nosaltres mateixos. Per alguna cosa som enginyers, no???

Olau! La forquilla fora tambe, que hem d'encabir la bici en una caixa de 100x60x40 com sigui! Per cert, l'Olau va rapat a l'1. D'aqui un parell de dies jo em rapare al 0. I ho deixo per escrit. 

Gracies per l'ajuda i les eines, Peng You! Ell es l'amo de la botiga Merida Shanghai, i encara no es creu el que estem a punt d'iniciar!

T'ESTIMO, SHANGHAI!!

05.07.13


SHANGHAI.

T'estimo, Shanghai!! El vincle que m'uneix a la ciutat es ja tan fort que res ni ningu el pot trencar. Aqui he viscut coses que no viure a cap altre lloc. Es veritat que estic cansat i que vull tornar a casa, pero alhora tinc un sentiment de nostalgia i tristesa enorme. Aquest contrast sentimental tambe el tinc en un altre ambit: la llibertat i l'euforia per haver obtingut el Master es contraposa als nervis i a l'impossible relaxament de cara a la ruta ciclista de l'estiu. 

Tots els meus companys catalans i espanyols de Tongji tambe estan abandonant la ciutat aquests dies. Al viure en un pis i no a la residencia universitaria no he passat gaire temps amb tots ells, pero sempre m'han tingut en compte i he estat una referencia per molts d'ells. 

Trobare a faltar les cantades improvitzades amb el Kike (Madrid); les discussions inacabables de politica amb l'Horacio (Madrid) i la seva frase estelar "m'has llamat, loc?"; les apostes indecents amb el Jorge (Cuenca); la veu de la consciencia i l'actitud emprenedora del Toni (Sant Cugat); els consells socials de la Lorna (Madrid); el formar parella amb l'Arturo (Madrid) a l'hora de coneixer noies a les discoteques; les fotos sempre oportunes de la Laura (Sant Cugat); les borratxeres de l'Adrian (Santander) que sempre acaben amb ell sense samarreta; i moltes mes coses que segur que em deixo. Sou molt grans, nois! Una abraçada a tots. 

I aquestes son les espectaculars vistes d'ahir a la nit des del bar Horizen, al Bund, a primera linia del riu Huangpu. Un bar de luxe dels que no acostumo a frequentar, pero que ahir l'ocasio ho mereixia. T'estimo, Shanghai!!

MASTER DE CAMINS

04.07.13


SHANGHAI. Per fi ja puc dir de forma oficial que tinc el Master de Camins a Tongji University (Shanghai)! Ara nomes em falta un semestre de classe a Barcelona i el PFC l'any vinent al CEIBS (tambe Shanghai) per obtenir el titol de Camins de l'UPC i completar aixi la doble titulacio UPC-Tongji.


Aquestes son algunes imatges de la defensa de la tesina aquesta tarda a una de les sales de reunions de la Universitat. En algun moment ho he passat malament, sobretot en els minuts finals de preguntes, pero me n'he ensortit prou be!

L'ultima diapositiva de la presentacio. Per posar-me el tribunal a la butxaca!!

"After discussing with all the members of the commitee, we agree granting the candidate Nil Cabutí Borrell the master degree of Civil Engineering of Tongji University". Se m'ha posat la pell de gallina quan he sentit pronunciar aquesta frase de boca de Chen Yiyi, el vicepresident de l'Escola. Som la primera promocio oficial de catalans o espanyols graduats de Master a Xina! Cadascu aparellat amb el seu respectiu tutor. Soc feliç!!!

Aquesta es la foto que apareixera en el diploma oficial del Master. Per que sense ulleres? Molt senzill. Sempre les he odiat, i friso per operar-me els ulls i treure'm la miopia que des de fa tants anys m'ha fet perdre qualitat de vida. Un cop operat, les ulleres formaran part del passat, i per tant millor apareixer al diploma sense elles!

Estic euforic! Avui es un dia per disfrutar i no preocupar-me de res. Dema ja reprendre les gestions pel viatge, pel qual nomes queden 5 dies. Aquesta nit, i a peticio expressa d'Alessandro d'Agostini, festa grossa a Shanghai!!! 

20 HORES

03.07.13


SHANGHAI.

Despres d'un nou dia de burocracia xinesa, de mentalitzacio per la defensa de la tesina i de practicar-la amb el supervisor xines durant una hora llarga, per fi puc dir que estic preparat. D'aqui aproximadament 20 hores començare oficialment les vacances, i espero fer-ho amb el Master de Camins a la butxaca!

En principi l'exposicio de dema ha de ser un tramit, tenint en compte que la feina ja esta feta, pero aixo no treu que tambe sigui un trangol, almenys per mi. I es que, tot i haver millorat enormement aquest aspecte en els darrers anys, mai m'he sentit comode parlant en public, i menys sota tanta pressio i en angles. Pero m'ho prenc amb filosofia. Dema sera un bon entrenament pel futur!

Aquest es el meu expedient academic de notes d'aquests dos anys a Shanghai, obviament a l'espera d'afegir-li la tesina. Amb un 87 sobre 100 de mitjana, no puc estar gens descontent!

Amb qui no estic tan content es amb l'Adrien, a partir d'avui ex company de pis a Renmin. Avui s'ha mudat a un altre barri de la ciutat, abans que dimarts vinent tanqui el contracte amb la propietaria. I se n'ha anat deixant la seva habitacio i lavabo fets un autentic desastre. Començo a dubtar si he estat vivint amb una persona o amb un animal...

I no ho ha fet amb mala intencio, n'estic convençut. Al reves, l'Adrien es molt bon noi, tot i que porta una vida no gaire sana ni ordenada. Pero be, que es pot esperar d'un frances que ve a vendre vins a Xina? Jo se la resposta: no gaire mes que la d'un frances que ve a ser fotograf a Xina. 

TOT A PUNT

01.07.13

SHANGHAI. 

Aquestes son les avaluacions de la tesina fetes per dos professors diferents de Tongji, obligatories abans de fer-ne la defensa. Estan en xines, pero venen a dir que he fet una bona feina i que soc apte per exposar-la davant del tribunal. Estava una mica nervios, ja que conec casos d'altres estudiants estrangers que no han aprovat aquesta fase de correccio, i en consequencia han hagut de destinar uns mesos mes a millorar-la.

Amb tots els processos administratius acabats, la fase de correccio escrita superada i el Power Point ja elaborat, nomes queda l'ultim pas: l'exposicio durant mitja hora en angles dimecres o dijous a la tarda. Sembla que sera un tramit, donat que ho farem els cinc de la UPC del mateix programa junts i que seran els nostres propis tutors qui ens avaluaran. Tot i estar confiat en començar vacances d'aqui dos o tres dies, no es pot dir blat fins que no estigui al sac i ben lligat!