SHANGHAI. Ha arribat l'hora. Sento que es el meu moment. Mes ben dit, el nostre moment. L'Olau i jo serem un equip. Serem un i lluitarem per un objectiu comu. Fisicament potser no estem preparats, pero mentalment si. Se'm posa la pell de gallina nomes d'imaginar-me arribant a Plaça Catalunya pedalejant...
I per demostrar la confiança que tinc en mi mateix, m'he fet aquesta samarreta. Algu dira que soc un exhibicionista, un motivat o un somniatruites. O potser totes tres a la vegada. Que primer assoleixi el repte i despres em faci la samarreta. Potser es cert. Pero s'ha de ser valent a la vida. Prefereixo fracassar sabent que ho he donat tot, que no intentar-ho mai. I si no ho aconsegueixo, n'analitzare els motius, reconeixere els errors i n'aprendre per futures ocasions. Fa poc vaig llegir una frase que deia quelcom aixi: "Aspira al maxim per arribar molt amunt". Doncs queda dit.
Pit i collons, ostia!!!! Motivacio al maxim!
Aquest migdia, i despres de suar com porcs durant gairebe 4 hores, ja hem posat les bicis en caixes de cartro construides per nosaltres mateixos. Per alguna cosa som enginyers, no???
Olau! La forquilla fora tambe, que hem d'encabir la bici en una caixa de 100x60x40 com sigui! Per cert, l'Olau va rapat a l'1. D'aqui un parell de dies jo em rapare al 0. I ho deixo per escrit.
Gracies per l'ajuda i les eines, Peng You! Ell es l'amo de la botiga Merida Shanghai, i encara no es creu el que estem a punt d'iniciar!
No hay comentarios:
Publicar un comentario