SHANGHAI.
Com vaig prometre, m'he rapat al 0 en el meu ultim dia a Shanghai. Increible la sensacio de comoditat i d'aire fresc que dona l'anar sense cabell. Espero que aixo m'ajudi a pensar amb mes claredat durant els proxims mesos, i es que la forsa mental sera la clau de tot. De moment, els africans de la Universitat baixen la mirada i s'aparten de nosaltres quan ens veuen venir...
D'aqui poques hores sortim en direccio a Urumqi, on farem escala dema a la nit abans de sortir cap a Teheran dema passat. Ara si que ha arribat l'hora de la veritat. Olau, ho aconseguirem!!!
Moltes gracies a tots els que heu seguit dia a dia aquest bloc. Sense vosaltres tot aixo no hagues valgut la pena. Aquesta entrada es l'ultima perque no se fins a quin punt disposare d'Internet durant la travessa ciclista. Pero prometo anar escrivint un diari personal a ma i un cop hagi arribat a casa, actualitzare dia a dia l'experiencia viscuda.
L'ultim sopar, al mitic Malones i amb l'inigualable African Guetto. Fins aviat, Shanghai!!!
Nil, espero que tingueu molt bon viatge i que gaudiu de tot el que aneu descobrint, i recorda la importància de ser un equip!
ResponderEliminarUn petó
Nil,
ResponderEliminarforça, empenta, solidaritat, comprensió, seny, tàctica, orgull, respecte, ràbia, motivació, amor, il.lusió, energía, optmisme, rauxa, confiança, anyorança, imaginació, estratègia, ...., i sobretot, sobretot, HUMANISME!!!
Una abraçada ben energética.
JoC
Hola Nil des de Vilanova!!!
ResponderEliminarQuina pelada o com diem a casa quina xollada!!! Sino fos perque portes mitja barba diria que em recordes el Guardiola.
Res ha estat un plaer seguir-te, sense haver-hi estat mai els que t´hem seguit també tenim la sensació de conèixer una miqueta Shangai. Espero i desitjo que no sigui un punt i final i que aprofitis biblioteques, locutoris o altres dependències per narrar-nos la tornada a Barcelona amb bicicleta!!!
Només desitjar-te molta sort a tu i el teu company, feu-vos costat!! no et desitjo ganes ni il.lusió perque això ja ho poses tu!!!
Arreveure,
Eva Cabutí