Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 7 de julio de 2013

NOVES PORTES PER OBRIR

07.07.13


SHANGHAI. 




Encara no he assimilat que aquesta es l'ultima nit que dormo al pis de Renmin, la meva casa durant el darrer any i mig. Dema he quedat amb la propietaria per tal de tornar-nos les claus i el diposit, respectivament, i despres anire a dormir a la Universitat, des d'on dema passat anire a l'aeroport per agafar l'avio a Teheran. 


Estic abatut. Qui sap si tornare a trepitjar aquest apartament de Yu Yuan, al centre de Shanghai. Han estat 18 mesos amb experiencies de tot tipus, amb fins a 8 companys de pis diferents: el Santi (Catalunya), l'Adria (Catalunya), la Kyara (Tailandia), la Marta (Catalunya), l'Adytia (India), l'Emiliano (Italia), l'Ingrid (Suecia) i l'Adrien (França). No trobo paraules per descriure el que sento. Es hora d'iniciar un nou cami, i deixar tot el caminat fins ara enrere. Li dec moltissim a Shanghai, i tan debo pogues continuar una temporada mes, pero la vida continua. Es hora de canviar d'aires i obrir noves portes, que estic convençut que porten a llocs encara mes fascinants. Es hora de començar una nova etapa de la meva vida. Fins aviat, Renmin... 





Despres de portar aquest vespre els llençols i l'edredo a la Yana, qui me'ls guardara fins l'any vinent, i de donar al portatil al Carles, un noi catala que me'l tornara a Barcelona en una setmana, ara si que ja tot el que em queda es el que m'endure amb bici. Per endavant, un sol objectiu: pedalejar com mai per arribar l'abans possible a casa!


1 comentario:

  1. m'ha vingut al cap una cançó de finals dels anys 70 que entre d'altres deia:

    "... se fue ... cogió sus cosas y se puso a navegar ... una camisa y un pantalón vaquero...se despidió...a recorrer el mundo en su velero...y a su barco le llamó libertad ...una forma diferente de vivir ... y se durmió ... y en los sueños dibujó gaviotas ... donde vas? ... y regresó ... como estás ? ... y se marchó ..."

    La cançó és de José Luis Perales y segur que t'és fácil trobar-ne la lletra sencera.

    I crec que quan vas partir cap a Shanghai ja t'en vaig parlar. Però no fa mal també reescriure'n un tros. Aquesta vé d'una cançó del Llach

    Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels, afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell, i malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts estels plens de ventures, plens de coneixences


    Sento no haver trobat lletres semblants amb bicicletes en comptes de vaixells i velers. Suposo que la "bici" és menys poética.

    Força i Bon viatge en aquest nou repte.
    Ens veiem ben aviat.
    Una forta abraçada.
    JoC

    ResponderEliminar