EL PODER DEL MAQUILLATGE

31.05.12

SHANGHAI. Una de les curiositats de Xina amb les que un mes se sol sorprendre es amb el poder del maquillatge en les dones d'aquest pais. Suposo que a la resta del mon en certa mesura passa el mateix, pero enlloc com aqui he vist el que fan aquesta gent amb cremes i pintures estranyes...

Primer va ser un dia a la tele on vaig veure que en un programa xines maquillaven un home i acabava semblant una dona, i fa un parell de dies va ser aquesta sequencia de fotos. No vull ser cruel en cap sentit, pero si la noia de la primera i l'ultima foto es la mateixa, seria el moment de fer us de la frase de l'admirat Jan Laporta: "Que no ens embauquin! Al loro!!".

Despres de 9 mesos i 1 dia de convivencia amb xinesos, aquests ja m'han transmes - ja sigui amb paraules textuals en mes d'una ocasio com simplement observant-ho jo mateix - que l'ideal de dona xinesa es aquella que te la pell blanca (i per aixo ara a l'estiu se'n veuen moltes fent us de paraigues), els ulls grans i el nas esbelt i relativament gran. Si mes no, es curios.

Es veritat que una dona ben arreglada i pentinada sempre agrada mes, pero com en tot a la vida hi ha limits que no es poden traspassar. On esta la barrera entre posar-se guapa i deixar de ser una mateixa??

...

El que no te res de maquillatge ni photoshop i a la realitat estava igual de bo del que pinta a la foto es la truita de patates i els fussilis amb soja i ceba cuinats pel gorrio Adria. Per ser la teva primera truita, no esta gens malament eh Adriano!!

I es que plats com la truita de patates de la mare, les croquetes de l'avia Dolors o la sopa de galets de Nadal de l'avia Rosa sempre es troben a faltar...

DOS GORRIONS

29.05.12

SHANGHAI.

Dos gorrions mai volen en la mateixa direccio, cada rafega es eterna en el seu indret. El dia que ho entenguis, et faras gran. Quan ho interioritzis, seras llegendari. By Renminem.

Two sparrows never fly in the same direction, every gust is eternal in their place. The day you understand it, you will grow up. When believe it, you will become a legend. By Renminem.

两只麻雀从来不飞向同一个方向， 每阵风一直呆在它们的地方。如果有一天你明白这个， 你就长大了。当你相信它,你就成为一个传奇。 人民恩。

Soc conscient que avui l'entrada al blog es, si mes no, diferent. Si us pregunteu el per que d'aquest post o el significat d'aquesta frase, deixeu de fer-ho: que sigui el que hagi de ser per cadascu. I, si la faig sortir al blog, es perque al pis de Renmin ha cobrat molta forca des de que Renminem la va pronunciar.

RODEJAT DE PEIXOS GROSSOS

27.05.12

SHANGHAI. Fent un brindis amb el president de la Universitat de Tongji, Pei Gang...

Hi ha vegades en que un espera molt poc d'un dia, d'una nit, d'una tarda, etc., pero despres aquest mateix un acaba vivint una experiencia formidable en el periode de temps citat. Quelcom semblant es el que vaig viure divendres, on vam ser convidats a l'acte d'inauguracio del Campus Sino-Spanish de la Universitat de Tongji. Be, en el fons l'unic que es va celebrar es que dins de l'edifici Sino-German hi haura una petita oficina destinada al "Campus" Sino-Spanish. Sera una metafora del que passa a la realitat a Europa amb Espanya i Alemanya?

L'acte en si no va ser res de l'altre mon. Em quedaria amb dues coses: la primera, que de l'hora que va durar, 20 minuts van ser destinats a un show de Flamenco...

La segona, el nivell d'angles pessim que van mostrar tant el rector de la UPC, Antoni Giro, com el rector de la UPM, Javier Uceda. Jo mai he dit que el meu nivell d'angles sigui extraordinari, pero una persona que viatja pel mon firmant convenis de cooperacio entre universitats, no pot ser que no tingui ni papa d'angles i que faci el discurs que va fer sense aixecar el cap del paper...

D'esquerra a dreta, aquests son els vice-rectors de la UPC, Tongji i UPM, respectivament. El de la UPC es el ja mitic Pedro Diez, qui porta uns quants viatges a Shanghai en els ultims mesos dels quals no en sabem el motiu concret...

El millor, pero, va venir despres, quan de forma inesperada i totalment imprevista vam acabar sent convidats a la recepcio a l'hotel i al posterior sopar de 5 estrelles. Amb tot aixo, no nomes estavem rodejats per les altes esferes politiques tant d'UPC, com de Tongji i d'UPM, sino que tambe hi havia peixos grossos de l'ambaixada espanyola a Shanghai, directius importants d'empreses i bancs (com el director de l'oficina del Banc Santander a Xina) i diplomatics (alguns vinguts expressament des de Beijing). 

Despres del lliurament d'obsequis simbolics, on en Giro, com no podia ser d'altra manera, va regalar una Casa Batllo en miniatura a Pei Gang, van comencar els "Ganbeis" de vi i champagne...Degut a aixo, mes d'un va haver d'abandonar el sopar abans d'hora. Es mes, algun ja venia tocat del dinar...

Em va encantar el senyor Pei Gang, president de Tongji: obert, amable, divertit, coneixedor de Barcelona i Catalunya i, sobretot, molt accessible. Tant, que fins i tot va ser ell qui ens venia constantment a saludar i proposar "ganbeis" (brindis en que s'ha de beure tot el got). Ah! I segons ell, m'assemblo a Mark Zuckerberg, fundador de Facebook...De bojos!!

Buffet lliure d'alta qualitat. Aixo no es menja cada dia eh!! I menys a Xina! Peix, sushi, carn autentica, pastissos de veritat,...

Tot un privilegi haver sopat cara a cara amb el rector de la UPC. Vaig poder intercanviar bastantes paraules amb ell, i entendre una mica millor tot el que esta passant a la meva universitat a dia d'avui. Ell, com a contrapartida, va acabar agraint la nostra companyia, assegurant que aixo d'haver compartit taula amb universitaris el va fer sentir una mica mes jove.

"Pero Presi, surts de festa amb nosaltres i anem a veure el Barca a les 4 de la matinada o no?!". Desafortunadament i previsible, la seva resposta, tot i anar acompanyada d'un somriure, va ser un no...Llastima!!

TEMPS AL TEMPS

25.05.12

SHANGHAI. Si una classe impartida de forma bilingue en xines i angles parlat per un xino ja es prou complicada de seguir, una practica de laboratori totalment en xines i fent servir aparells que no he vist en la vida encara ho es mes.

Amb problemes seriosos d'endormiscament perque portava mitja hora sentint - que no escoltant - l'explicacio previa a la practica, de la qual no entenia res mes que paraules aillades, he aprofitat per desenfundar la camara en un intent de reactivar-me...A veure qui es el llest que copia aqui els apunts de la pissarra!!

Un cop iniciada la practica, el que semblava que acabaria en fracas ha acabat sent una molt bona experiencia. Rapidament he entes de que anava la cosa (gracies a haver fet quelcom similar l'any passat a Barcelona), i tot i no poder comunicar-me gaire amb els companys hem col.laborat entre nosaltres per la causa comuna.  

Aixo si, a l'hora d'anar a copiar els resultats del responsable del grup d'apuntar els temps i les distancies, m'he trobat amb el problema de no entendre res. Si ja es prou dificil aprendre els caracters xinesos, imagineu si estan escrits amb mala lletra (com la dels metges)...Impossible!! Pero...temps al temps, tot arribara.

No puc acabar l'entrada sense donar les gracies al Zhang, ja que sense ell ni m'hagues enterat de l'existencia d'aquesta practica, ni hagues arribat al laboratori on es realitzava, ni hagues sabut ben be que fer durant la realitzacio de la mateixa.

M'ha fet reflexionar un comentari seu, tot i que no es ni el primer ni el segon cop que el sento de boca d'un xines o xinesa: "Per que vens a estudiar a Xina si a Europa en general i a Espanya en particular la qualitat de l'educacio i de vida es molt millor, i sou molt mes rics?". I es que potser saben moltes matematiques i molta fisica, pero del mon fora de Xina molt poquet...

Si mes no, es curios: mentre a Espanya, tot i acceptar la crisi, no volem admetre que som pobres i costa molt renunciar a la vida que hem portat fins ara, a Xina es tot el contrari, tot i ser rics i tenir el mon a les seves mans, a vegades sembla que no ho vulguin veure. Pero...temps al temps, tot arribara.

OBJECTIU: HSK 4 AL GENER

23.05.12

SHANGHAI. El titol oficial de llengua xinesa que tothom vol tenir (semblant al First Certificate de l'angles, per exemple) es diu HSK. N'hi ha 6, i el nombre de paraules a saber es va duplicant a mesura que puja el nivell. Aixi, mentre el HSK 1 nomes son 150 paraules (cada paraula pot contenir mes d'un caracter); el HSK 2 en te 300; el HSK 3 en te 600,...i aixi fins el HSK 6, que en te 5000.

A partir del HSK 4 ja vol dir que pots fer us del xines de forma mes o menys independent. Per estudiar el meu Master en xines, per exemple, el requeriment es tenir el HSK 5. Doncs be, a l'acabar i aprovar el curs que estic fent ara podria treure'm el HSK 3. Pero no ho fare, prefereixo esperar a fer el seguent curs per intentar treure'm directament el HSK 4.

L'altra dia, com a practica, vam fer a classe un examen HSK 1. El resultat, sobre 200, va ser de 185. Tot i que era un examen molt facil en que els pocs errors que vaig cometre van ser mes per falta de concentracio que una altra cosa, sempre es gratificant un bon resultat.

我们的老师很好 (LA NOSTRA PROFE ES GUAI)

21.05.12

SHANGHAI. Aixo d'haver tornat al mobil Nokla despres que em robessin l'iPhone s'esta fent mes dur del que pensava...No nomes ja no tinc Whatsapp ni Weixin - una mena de Whatsapp xines que dona molt joc -, sino que a mes tambe m'he quedat sense camera de fotos. Ara, si vull fer-ne he de portar a sobre la camera en si, i com es logic sempre fa mes mandra...

En qualsevol cas, segueixo a tope amb el xines! No tant amb el parlar, pero moltissim amb l'escriptura. Cada dia aprenc nous caracters i assimilo els que he apres en el passat. Com sempre, per aixo, contradient el metode d'estudi de la professora, que no para de dir-me que no serveix de res aprendre tants caracters si despres no els se utilitzar. Pero, com es diu en aquests casos, mica en mica s'omple la pica!

Aquesta es la meva professora Yu Lu. Encara que em posi nervios quan em diu que no escrigui tant i aprengui mes gramatica i a parlar, es molt bona professora. Tenim sort, ja que es diu que molts professors de xines donen classe per poder aprendre ells angles mes que per ensenyar la llengua asiatica...

I aquests son fulls plens de caracters, escrits per mi a tot arreu: al metro, a casa, a classe, al Starbucks, etc.

ANGEL O DIMONI? NIHAT O NILMAR?

19.05.12

SHANGHAI. Despres d'haver-me fet un tatuatge al turmell fa uns 4 anys, sempre m'enrecordare de la frase que em va dir el tatuador abans de marxar: "Que sapigues que el 90% de la gent que se'n fa un, tard o d'hora repeteix". Tot i negar-ho interiorment aquell dia assegurant-me a mi mateix que nomes en volia un, avui, quatre anys despres i a l'altra punta del mon, ja tinc el projecte del meu nou tattoo: un angel a l'esquena. Amb aixo no vull dir que me'l vulgui fer ara ni a Xina, simplement es un tema de conversa que ultimament ha sorgit a Renmin amb els companys de pis.

La Dana, una noia de Kazhakstan que he conegut a Shanghai, s'ha currat i li ha quedat de collons el que pot ser un primer esboc del que voldria tatuar-me. Aixo si, m'agradaria incorporar-hi alguns canvis, com fer-lo de dos caps simbolitzant el Nihat i el Nilmar - algun dia parlare de que volen dir aquests noms - o afegint-li una cua de dimoni. Esta guai o no esta guai??

CLASSES EN XINGLISH

17.05.12

SHANGHAI. De les classes que no son de llengua xinesa, es a dir, les del Master de Camins, em quedo amb la mescla d'idiomes amb que son impartides: xines i angles. Tot i que en principi haurien de ser en angles 100%, tant pel professor com pels alumnes logicament es molt mes facil la llengua asiatica i, per tant, acaben resultant en una classe bilingue.

Aquest es Weimin Ye, el meu tutor i alhora professor de "Groundwater dynamics". Com s'observa, tot i que l'explicacio general la faci en angles, continuament fa clarificacions en xines - tant orals com a la pissarra - i les diapositives acostumen a ser bilingues.

Pel que fa al nivell d'exigencia academica, puc assegurar que es inferior al de Barcelona. Pero no em sorpren que sigui aixi. Pel que he sentit tant de professors de Tongji com de companys d'estudis, el nivell de Camins a la UPC es forca alt. I ja em diras tu de que serveix dedicar-li 5 anys a Barcelona tal com esta el pati. Segons em va informar recentment el meu pare despres de documentar-se amb dades oficials, l'atur a Catalunya del gremi d'Enginyers de Camins es del 19%...Com per no tornar mai!

Aquesta es una de les pistes de tennis de Tongji. Precisament, aquests quatre caracters xinesos signifiquen "Universitat de Tongji".

No negare pas que cada vegada que passo pel seu davant i veig a xinos jugant-hi, no em venen records d'entrenos, partits, alegries, decepcions, eufories, patiments, entrenadors, companys, rivals...I es que, encara que sembli que nomes m'hagi dedicat a la bici, van ser moltissimes hores dedicades a aquest meravellos esport abans de deixar-lo de la nit al dia quan ja no tenia il.lusio per seguir...

PIS D'ESTUDIANTS

14.05.12

SHANGHAI. Com mes d'un visitant de certa mes edat ja ens ha dit, el nostre pis compleix tots els requisits per ser catalogat com un pis d'estudiants masculins: papers per tot arreu, ampolles semibuides sobre la taula, plats i olles amb restes de menjar a la cuina, la cuina en si feta un desastre, el lavabo que sembla el d'una estacio de servei, etc. etc. etc. Tal com acostuma a dir l'Adria, tot plegat fa fastic! Alguns exemples grafics:

Pero malgrat tot, a vegades ens entra la vena higienica i ho intentem deixar tot com una patena. Aquest es el cas d'ahir a la nit, on entre el Santi i jo vam fregar tots els plats, tirar la brossa, escombrar i fregar.

Oi que no sembla la mateixa cuina??

Com a premi, sovint el chef Adria ens cuina plats exquisits, com aquests macarrons a la bolonyesa. Si no, entre el pernil de sobres que tenim a la nevera i una simple barra de pa amb oli d'oliva en tenim mes que suficient.

CRISI D'IDEES?

12.05.12

SHANGHAI. Tenir un blog i mantenir-lo viu de forma mes o menys constant al llarg de tants mesos no es facil. Hi ha periodes, com per exemple just aterrat a Xina o durant el viatge a Vietnam, en que falten linies per escriure-ho tot, pero n'hi ha d'altres, com en el darrer mes o m'atreviria a dir avui mateix, en que un no sap que escriure.

Es una crisi d'idees temporal? No ho se. En qualsevol cas, la "rutina" mes o menys estable que he adquirit darrerament sumada a que estem en els dos ultims mesos academics abans de l'estiu no ajuden gaire. Tot i aixi, i despres d'un mes d'abril en que nomes he penjat 7 miserables entrades, ara m'he proposat com a minim actualitzar aquesta pagina dia si, dia no. Per tant, als pocs seguidors que dec tenir els dic: Al loro!

En un dia de gossos com avui, un al.lucina quan surt a buscar uns fideus al local de la cantonada i es troba amb una baralla entre dues senyores grans al mes pur estil "Ehto eh el Bronx!". Francament, ha sigut esperpentic. Llastima que no pugui pujar el video, perque realment val la pena. A vegades estan ben sonats aquests xinos!

SOMNIS

10.05.12

SHANGHAI. Tots tenim somnis, tant en el sentit estricte de la paraula - al llit abracats al coixi - com metaforicament en forma d'objectius a la vida.

A vegades, ambdos significats de la paraula "somnis" es fusionen i creen en un mateix una sensacio molt estranya. Es el que passa quan et despertes despres d'haver somniat que duies a terme quelcom que portes molt temps desitjant. De seguida te n'adones que el que has somniat no ha estat real, pero se li ha assemblat tant que ja et dones per satisfet. I, lluny de pensar que es quelcom impossible, ho veus mes factible i proper que mai.

Tota aquesta filosofia barata es per dir que avui he somniat que tornava pedalar per pujar un dels meus ports de muntanya preferits: el Port d'Envalira, a Andorra.

Els experts diuen que els somnis duren nomes 10 segons, encara que en alguns casos sembla que durin hores, dies o, fins i tot setmanes. En el meu cas la durada ha estat de 4h i escaig, que es el que acostumava a trigar per realitzar la ruta ciclista Tres Nacions (Puigcerda - La Seu d'Urgell - Andorra - Pas de la Casa pel Port d'Envalira - Port de Puymorens - Puigcerda). Sembla mentida, pero els detalls que el meu cervell ha creat de l'ascens al Port han estat tan grans que ha sigut com si estigues alla en primera persona. Pero, de sobte, en un obrir i tancar d'ulls, he desaparegut del paradis pirenaic per apareixer de nou a Shanghai...

Donat per fet que a Barcelona no tornare fins a finals de l'estiu de l'any vinent, encara queda una barbaritat perque aquest somni es faci real de veritat. Pero, en dies com avui, ho veig mes clar que mai: sigui on sigui i faci el que faci, l'amor pel ciclisme sempre formara part de mi.

PIC I PALA

08.05.12

SHANGHAI. A Stanley Beach, Hong Kong, fa un parell de mesos. Nostalgia...

L'expressio "pic i pala" la vaig sentir per primera vegada en boca de Maria Angels Puigvi, qui va ser la meva professora d'Algebra a primer de Camins. Tothom que hagi fet Camins s'enrecorda de la Puigvi, tant pel seu perfeccionisme a l'hora d'ensenyar com pel seu riguros vocabulari matematic.

A diferencia de molts companys, a mi Algebra no se'm va atragantar. Al contrari, m'ho vaig prendre com un repte. I la forma tan metodica d'ensenyar propia de la Puigvi em va mantenir motivat fins al final. Encara que molta gent la trobi una professora massa perfeccionista, exigent, i estrafolaria, per mi es i sempre sera una de les millors professores que he tingut a la UPC.

Encara enfonsat per la perdua del iPhone, he decidit que ha arribat l'hora de fer us de l'expressio Puigvinenca i tirar endavant. Queden dos mesos exactes per l'operacio Pattaya, pero abans encara tinc molt xines per aprendre, molts apunts a passar a net previs a un parell d'examens, molts pdfs a resumir i molts seminaris a assistir. Aixi que...pic i pala!

...

Per animar-me una mica...Sorpresa!

Per flipar o no?!? Jan, aquest senyor no sap fer el que tu fas amb el dit gros de la ma, pero en un concurs de rareses crec que et guanyaria eh!

Tot i que sembli mentida, no es la primera vegada que veig una ungla aixi a Xina. De fet, una quantitat considerable de xinos es tallen totes les ungles de la ma excepte una. I no es una moda. El cas es que es tracta de l'ungla que utilitzen per rascar-se la orella. I a saber si amb ella tambe es rasquen altres coses...

IMPOTENCIA

06.05.12

SHANGHAI.

Impotencia es el que sento des divendres a la nit, quan algu va robar-me l'iPhone mentre estava a una discoteca. No es pot dir que fos negligencia meva, tot i que el fet de saber l'interval de 3 min en que es va produir el robatori em fa sentir molt culpable.

Molta gent apretada, xinos i xines passant per un costat i altre, fregaments constants...Durant uns pocs minuts vaig estar encaixonat sense poder moure ni un dit. Nomes estava esperant trobar un espai per sortir d'alla. Qui m'havia de dir que algu em posaria la ma a la butxaca i em prendria el mobil? I mira que mai no passen 5 min sense que el tregui per fer-li una ullada...

En fi, ara a tornar una altra vegada amb el Nokla que li falten la meitat de tecles i l'altra meitat no funcionen...Almenys em queda el consol d'haver pogut mantenir el mateix numero d'abans. I potser aixi tambe em podre concentrar millor per treballar aquests dos mesos intensos que m'esperen.

...

Avui no tocava parlar d'aixo, tocava dir que a Shanghai ja hi ha aires d'estiu. Darrerament durant el dia la xafogor comenca a apretar, sobretot en els desplacaments a peu, on un ja pateix per la goteta de suor al front. La calor que esta per venir fa por...

L'ultima foto que tinc del meu iPhone, poc abans de ser tret de la meva butxaca de la forma mes covarda que existeix. Que m'atraquin pel carrer! Que almenys tingui l'opcio de marxar corrent o fer quelcom al respecte. Pero que no em facin aixo i em deixin amb una sensacio d'impotencia dins meu que encara no he superat...

EL MORO

04.05.12

SHANGHAI.

Com vaig prometre que faria, per fi ha arribat el dia de parlar del Moro. El Moro ha estat un dels llocs que mes he frequentat a Shanghai durant aquests mesos. No es res mes que un restaurant a peu de carrer al costat de la universitat de Tongji. El vam descobrir els primers dies quan investigavem els seus voltants, i des del primer moment va tenir molt d'exit.

No es pot dir que sigui un local de 5 estrelles, mes aviat al contrari. Com va dir el pare del Santi quan el vam portar, sembla el tipic bareto de carretera espanyola abandonada. Tot i que el Moro no es caracteritza per la seva higiene i netedat, el poder menjar per tan sols 1 euro en quantitat, qualitat i varietat ho compensa tot. I es que un mai surt amb gana del Moro. Al contari, surt molt satisfet despres d'engolir un 土豆牛肉饭不要蔬菜 (arros amb carn i patates pero sense verdures), un 牛肉炒饭 (arros fregit amb carn) o un 袭红色蛋炒饭 (arros a la cubana), que son els meus plats preferits. I la pasta es fresca del moment!! 

Amb el pas del temps, ens hem adonat que Shanghai esta ple de Moros. No de persones musulmanes, sino de restaurants com aquest. Pero fins ara mai cap ha arribat a igualar el del costat de Tongji, el qual s'ha convertit en l'oficial.

Els propietaris del Moro son d'Urumqi, una regio de Xina musulmana. L'unic que no m'agrada d'ells es la separacio de funcions tan clara que hi ha entre homes i dones. Mentre els primers basicament es dediquen a cobrar, rebre els nous clients i com a molt portar-te la sopeta que acompanya el plat, les dones i filles estan a la cuina i amb prou feines hi surten. Fins i tot, un dia que vaig anar a donar-li els diners a una de les dones, aquesta va anar a cridar el seu marit que aleshores estava mirant una pel.licula perque em cobres...

Ningu que vingui a Xina i li faci de guia s'escapara de venir al Moro. Aixi, com no podia ser d'altra manera, quan els pares van venir a Shanghai, van tenir-hi parada obligatoria.

I com tampoc podia ser d'altra manera, estic escrivint aixo amb la panxa ben plena despres de venir del Moro amb el Coke al sortir de classe.

EN PAU AMB HANGZHOU

01.05.12

SHANGHAI.

Com ja ha passat altres vegades, els ultims dies el VPN que em permet navegar per les pagines d'Internet censurades a Xina - com es el cas de Blogspot -, no va massa fi. Aquest es el motiu pel qual fa ja forca dies que no actualitzo.

De la darrera setmana em quedo amb l'excursio que vaig fer a Hangzhou amb l'escola de xines. Van ser nomes dos dies i una nit, pero suficients per oblidar la mala experiencia que vaig tenir-hi al Gener, quan vaig deixar-me mes diners dels previstos, vaig estar malalt, feia molt fred i no tenia roba d'abric i va ploure el 100% del temps.

Com s'observa a les fotos, aquesta vegada el Sol va ser present en tot moment. Al ser un grup tan nombros - ens vam desplacar fins a Hangzhou una caravana de 12 autocars, gairebe 500 persones -, les visites guiades es van fer impossibles i ens vam separar en petits grups. Tot i aixi, la major part del temps va ser lliure, i aixo va permetre coneixer molta gent d'altres classes, amb la qual a la nit vam sortir de festa malgrat sabent que al mati seguent el despertador sonava a les 7...

Amb qui vaig passar mes temps i no vaig parar de riure durant els dos dies va ser amb aquests dos personatges: el Coke, el tambe catala a qui ja he mencionat alguna vegada, i l'Alike (o com s'escrigui), un tiu de Khazakstan que no deixa de sorprendre'm dia rere dia...Sonat!!

Dinar per classes de despedida al costat del famos West Lake de Hangzhou i...

...de tornada cap a Shanghai. Hi ha algu despert?!?