RODEJAT DE PEIXOS GROSSOS

27.05.12

SHANGHAI. Fent un brindis amb el president de la Universitat de Tongji, Pei Gang...

Hi ha vegades en que un espera molt poc d'un dia, d'una nit, d'una tarda, etc., pero despres aquest mateix un acaba vivint una experiencia formidable en el periode de temps citat. Quelcom semblant es el que vaig viure divendres, on vam ser convidats a l'acte d'inauguracio del Campus Sino-Spanish de la Universitat de Tongji. Be, en el fons l'unic que es va celebrar es que dins de l'edifici Sino-German hi haura una petita oficina destinada al "Campus" Sino-Spanish. Sera una metafora del que passa a la realitat a Europa amb Espanya i Alemanya?

L'acte en si no va ser res de l'altre mon. Em quedaria amb dues coses: la primera, que de l'hora que va durar, 20 minuts van ser destinats a un show de Flamenco...

La segona, el nivell d'angles pessim que van mostrar tant el rector de la UPC, Antoni Giro, com el rector de la UPM, Javier Uceda. Jo mai he dit que el meu nivell d'angles sigui extraordinari, pero una persona que viatja pel mon firmant convenis de cooperacio entre universitats, no pot ser que no tingui ni papa d'angles i que faci el discurs que va fer sense aixecar el cap del paper...

D'esquerra a dreta, aquests son els vice-rectors de la UPC, Tongji i UPM, respectivament. El de la UPC es el ja mitic Pedro Diez, qui porta uns quants viatges a Shanghai en els ultims mesos dels quals no en sabem el motiu concret...

El millor, pero, va venir despres, quan de forma inesperada i totalment imprevista vam acabar sent convidats a la recepcio a l'hotel i al posterior sopar de 5 estrelles. Amb tot aixo, no nomes estavem rodejats per les altes esferes politiques tant d'UPC, com de Tongji i d'UPM, sino que tambe hi havia peixos grossos de l'ambaixada espanyola a Shanghai, directius importants d'empreses i bancs (com el director de l'oficina del Banc Santander a Xina) i diplomatics (alguns vinguts expressament des de Beijing). 

Despres del lliurament d'obsequis simbolics, on en Giro, com no podia ser d'altra manera, va regalar una Casa Batllo en miniatura a Pei Gang, van comencar els "Ganbeis" de vi i champagne...Degut a aixo, mes d'un va haver d'abandonar el sopar abans d'hora. Es mes, algun ja venia tocat del dinar...

Em va encantar el senyor Pei Gang, president de Tongji: obert, amable, divertit, coneixedor de Barcelona i Catalunya i, sobretot, molt accessible. Tant, que fins i tot va ser ell qui ens venia constantment a saludar i proposar "ganbeis" (brindis en que s'ha de beure tot el got). Ah! I segons ell, m'assemblo a Mark Zuckerberg, fundador de Facebook...De bojos!!

Buffet lliure d'alta qualitat. Aixo no es menja cada dia eh!! I menys a Xina! Peix, sushi, carn autentica, pastissos de veritat,...

Tot un privilegi haver sopat cara a cara amb el rector de la UPC. Vaig poder intercanviar bastantes paraules amb ell, i entendre una mica millor tot el que esta passant a la meva universitat a dia d'avui. Ell, com a contrapartida, va acabar agraint la nostra companyia, assegurant que aixo d'haver compartit taula amb universitaris el va fer sentir una mica mes jove.

"Pero Presi, surts de festa amb nosaltres i anem a veure el Barca a les 4 de la matinada o no?!". Desafortunadament i previsible, la seva resposta, tot i anar acompanyada d'un somriure, va ser un no...Llastima!!

TEMPS AL TEMPS

25.05.12

SHANGHAI. Si una classe impartida de forma bilingue en xines i angles parlat per un xino ja es prou complicada de seguir, una practica de laboratori totalment en xines i fent servir aparells que no he vist en la vida encara ho es mes.

Amb problemes seriosos d'endormiscament perque portava mitja hora sentint - que no escoltant - l'explicacio previa a la practica, de la qual no entenia res mes que paraules aillades, he aprofitat per desenfundar la camara en un intent de reactivar-me...A veure qui es el llest que copia aqui els apunts de la pissarra!!

Un cop iniciada la practica, el que semblava que acabaria en fracas ha acabat sent una molt bona experiencia. Rapidament he entes de que anava la cosa (gracies a haver fet quelcom similar l'any passat a Barcelona), i tot i no poder comunicar-me gaire amb els companys hem col.laborat entre nosaltres per la causa comuna.  

Aixo si, a l'hora d'anar a copiar els resultats del responsable del grup d'apuntar els temps i les distancies, m'he trobat amb el problema de no entendre res. Si ja es prou dificil aprendre els caracters xinesos, imagineu si estan escrits amb mala lletra (com la dels metges)...Impossible!! Pero...temps al temps, tot arribara.

No puc acabar l'entrada sense donar les gracies al Zhang, ja que sense ell ni m'hagues enterat de l'existencia d'aquesta practica, ni hagues arribat al laboratori on es realitzava, ni hagues sabut ben be que fer durant la realitzacio de la mateixa.

M'ha fet reflexionar un comentari seu, tot i que no es ni el primer ni el segon cop que el sento de boca d'un xines o xinesa: "Per que vens a estudiar a Xina si a Europa en general i a Espanya en particular la qualitat de l'educacio i de vida es molt millor, i sou molt mes rics?". I es que potser saben moltes matematiques i molta fisica, pero del mon fora de Xina molt poquet...

Si mes no, es curios: mentre a Espanya, tot i acceptar la crisi, no volem admetre que som pobres i costa molt renunciar a la vida que hem portat fins ara, a Xina es tot el contrari, tot i ser rics i tenir el mon a les seves mans, a vegades sembla que no ho vulguin veure. Pero...temps al temps, tot arribara.

OBJECTIU: HSK 4 AL GENER

23.05.12

SHANGHAI. El titol oficial de llengua xinesa que tothom vol tenir (semblant al First Certificate de l'angles, per exemple) es diu HSK. N'hi ha 6, i el nombre de paraules a saber es va duplicant a mesura que puja el nivell. Aixi, mentre el HSK 1 nomes son 150 paraules (cada paraula pot contenir mes d'un caracter); el HSK 2 en te 300; el HSK 3 en te 600,...i aixi fins el HSK 6, que en te 5000.

A partir del HSK 4 ja vol dir que pots fer us del xines de forma mes o menys independent. Per estudiar el meu Master en xines, per exemple, el requeriment es tenir el HSK 5. Doncs be, a l'acabar i aprovar el curs que estic fent ara podria treure'm el HSK 3. Pero no ho fare, prefereixo esperar a fer el seguent curs per intentar treure'm directament el HSK 4.

L'altra dia, com a practica, vam fer a classe un examen HSK 1. El resultat, sobre 200, va ser de 185. Tot i que era un examen molt facil en que els pocs errors que vaig cometre van ser mes per falta de concentracio que una altra cosa, sempre es gratificant un bon resultat.

我们的老师很好 (LA NOSTRA PROFE ES GUAI)

21.05.12

SHANGHAI. Aixo d'haver tornat al mobil Nokla despres que em robessin l'iPhone s'esta fent mes dur del que pensava...No nomes ja no tinc Whatsapp ni Weixin - una mena de Whatsapp xines que dona molt joc -, sino que a mes tambe m'he quedat sense camera de fotos. Ara, si vull fer-ne he de portar a sobre la camera en si, i com es logic sempre fa mes mandra...

En qualsevol cas, segueixo a tope amb el xines! No tant amb el parlar, pero moltissim amb l'escriptura. Cada dia aprenc nous caracters i assimilo els que he apres en el passat. Com sempre, per aixo, contradient el metode d'estudi de la professora, que no para de dir-me que no serveix de res aprendre tants caracters si despres no els se utilitzar. Pero, com es diu en aquests casos, mica en mica s'omple la pica!

Aquesta es la meva professora Yu Lu. Encara que em posi nervios quan em diu que no escrigui tant i aprengui mes gramatica i a parlar, es molt bona professora. Tenim sort, ja que es diu que molts professors de xines donen classe per poder aprendre ells angles mes que per ensenyar la llengua asiatica...

I aquests son fulls plens de caracters, escrits per mi a tot arreu: al metro, a casa, a classe, al Starbucks, etc.

ANGEL O DIMONI? NIHAT O NILMAR?

19.05.12

SHANGHAI. Despres d'haver-me fet un tatuatge al turmell fa uns 4 anys, sempre m'enrecordare de la frase que em va dir el tatuador abans de marxar: "Que sapigues que el 90% de la gent que se'n fa un, tard o d'hora repeteix". Tot i negar-ho interiorment aquell dia assegurant-me a mi mateix que nomes en volia un, avui, quatre anys despres i a l'altra punta del mon, ja tinc el projecte del meu nou tattoo: un angel a l'esquena. Amb aixo no vull dir que me'l vulgui fer ara ni a Xina, simplement es un tema de conversa que ultimament ha sorgit a Renmin amb els companys de pis.

La Dana, una noia de Kazhakstan que he conegut a Shanghai, s'ha currat i li ha quedat de collons el que pot ser un primer esboc del que voldria tatuar-me. Aixo si, m'agradaria incorporar-hi alguns canvis, com fer-lo de dos caps simbolitzant el Nihat i el Nilmar - algun dia parlare de que volen dir aquests noms - o afegint-li una cua de dimoni. Esta guai o no esta guai??

CLASSES EN XINGLISH

17.05.12

SHANGHAI. De les classes que no son de llengua xinesa, es a dir, les del Master de Camins, em quedo amb la mescla d'idiomes amb que son impartides: xines i angles. Tot i que en principi haurien de ser en angles 100%, tant pel professor com pels alumnes logicament es molt mes facil la llengua asiatica i, per tant, acaben resultant en una classe bilingue.

Aquest es Weimin Ye, el meu tutor i alhora professor de "Groundwater dynamics". Com s'observa, tot i que l'explicacio general la faci en angles, continuament fa clarificacions en xines - tant orals com a la pissarra - i les diapositives acostumen a ser bilingues.

Pel que fa al nivell d'exigencia academica, puc assegurar que es inferior al de Barcelona. Pero no em sorpren que sigui aixi. Pel que he sentit tant de professors de Tongji com de companys d'estudis, el nivell de Camins a la UPC es forca alt. I ja em diras tu de que serveix dedicar-li 5 anys a Barcelona tal com esta el pati. Segons em va informar recentment el meu pare despres de documentar-se amb dades oficials, l'atur a Catalunya del gremi d'Enginyers de Camins es del 19%...Com per no tornar mai!

Aquesta es una de les pistes de tennis de Tongji. Precisament, aquests quatre caracters xinesos signifiquen "Universitat de Tongji".

No negare pas que cada vegada que passo pel seu davant i veig a xinos jugant-hi, no em venen records d'entrenos, partits, alegries, decepcions, eufories, patiments, entrenadors, companys, rivals...I es que, encara que sembli que nomes m'hagi dedicat a la bici, van ser moltissimes hores dedicades a aquest meravellos esport abans de deixar-lo de la nit al dia quan ja no tenia il.lusio per seguir...

PIS D'ESTUDIANTS

14.05.12

SHANGHAI. Com mes d'un visitant de certa mes edat ja ens ha dit, el nostre pis compleix tots els requisits per ser catalogat com un pis d'estudiants masculins: papers per tot arreu, ampolles semibuides sobre la taula, plats i olles amb restes de menjar a la cuina, la cuina en si feta un desastre, el lavabo que sembla el d'una estacio de servei, etc. etc. etc. Tal com acostuma a dir l'Adria, tot plegat fa fastic! Alguns exemples grafics:

Pero malgrat tot, a vegades ens entra la vena higienica i ho intentem deixar tot com una patena. Aquest es el cas d'ahir a la nit, on entre el Santi i jo vam fregar tots els plats, tirar la brossa, escombrar i fregar.

Oi que no sembla la mateixa cuina??

Com a premi, sovint el chef Adria ens cuina plats exquisits, com aquests macarrons a la bolonyesa. Si no, entre el pernil de sobres que tenim a la nevera i una simple barra de pa amb oli d'oliva en tenim mes que suficient.