9 MESOS DURA UN EMBARAÇ

30.11.12

SHANGHAI. Actualitzo just despres de realitzar el segon i ultim simulacre d'examen HSK4 abans del de debo. Si en el primer vaig obtenir un 268/300, avui m'he hagut de conformar amb un 260/300. Potser per les poques hores de son de la nit passada, el d'avui l'he trobat mes complicat que l'anterior. No obstant, em mantinc en la linia, una linia que em permet encarar el test definitiu amb confianca, conscient que tinc un marge d'error gran, perque el minim requerit es 180/300. 

I avui fa 15 mesos que vaig arribar a Shanghai!!! Com be diu el meu tatuatge, el temps se m'escapa i no el puc controlar. Soc l'unic a qui li passen els dies, les setmanes i els mesos volant??? Recordo com si fossin ahir les classes de Juliol a Jiaotong, la xafogor estival de Hong Kong o la visita de l'Agost a Beijing amb la familia...I d'aqui res torna a ser Nadal!!! 

Si els meus desitjos es compleixen, avui queda fecundat l'embrio del Nil que tornara a Barcelona. M'explicare. Vull tornar a posar els peus a la meva ciutat el dia 29 d'Agost de 2013, el mateix dia que vaig marxar-hi l'any 2011. Per tant, des d'avui comenca un compte enrere de 9 mesos per tornar a casa. 9 mesos dura un embaraç.

TARDES DE BIBLIOTECA I CLASSES PARTICULARS

28.11.12

SHANGHAI.

Des de fa un parell de setmanes, el creuar aquest passadis s'ha convertit en una constant de la meva rutina. A l'estar vivint sota el mateix sostre que la Seraphine, conscient de que si torno a casa a l'acabar les classes matinals de xines no fare res de profit, m'he autoimposat l'obligacio de destinar unes hores del dia a la tesina i a l'estudi. Aixi doncs, despres de dinar al "Moro" o a qualsevol altre local proper a Tongji, em dirigeixo a la Biblioteca universitaria.


Sempre he odiat les biblioteques. El veure tanta gent exprimint les neurones em deprimeix i m'estressa al mateix temps. Pero no tota la tarda la passo rodejat de llibres i xinos que solen confondre la taula d'estudi amb un llit, reafirmant un cop mes la meva impressio sobre la seva baixa productivitat. Sovint quan el Sol comenca a caure agafo al metro per anar a fer de professor particular. Dels ultims 10 dies, 8 he donat classes. I es que el que va comencar com una activitat mes per tenir un petit sou, s'esta convertint en el pa de cada dia.

Aquesta es la mansio on viu el Pohan, un dels meus quatre estudiants, nascut a Taiwan i crescut a Hong Kong. Hi ha gent amb molta pasta en aquesta ciutat...

CONFIAT, PERO PREOCUPAT

26.11.12

SHANGHAI. A sis dies d'examinar-me de l'HSK4, l'examen oficial de xines pel qual m'estic preparant, estic molt confiat. El simulacre d'examen que vaig realitzar fa uns dies despres de classe ha estat tot un exit, ja que he obtingut una puntuacio de 268 sobre 300. Per aprovar-lo es necessita com a minim 180 sobre 300. Per tant, vaig be!

El que no porto tan be es la tesina, amb la qual segueixo entrebancat i amb presses per redactar la proposta de recerca. Esta clar que he jugat amb foc amb el "Sindrome de l'estudiant" de deixar-ho tot per ultima hora, i quan estas en un pais tant diferent amb tants factors que no controles, com es el cas de Xina, es facil cremar-se...

SEQUELES DE FILIPINES

25.11.12


SHANGHAI. El dia despres de tornar de Filipines vaig caure malalt durant quatre dies seguits. Segurament el motiu no va ser nomes un, sino el conjunt de molts. Durant la setmana passada vaig anar recuperant-me, pero des d'ahir torno a tenir simptomes de debilitat.


Una de les causes que de ben segur influencia aquest estat, es una ferida que em vaig fer a les illes asiatiques.  Al principi era nomes un punt, pero des de que vaig tornar que esta infectada i s'ha anat fent gran. Aixi doncs, Divendres la Seraphine i jo vam anar a la Farmacia per intentar curar-la de veritat...

"Vull comprar alcohol! vull comprar alcohol! Res de mariconades de plantes xines! He de matar l'infeccio com sigui!". Aixo es el que li deia a la Seraphine quan la farmaceutica ens intentava vendre una mena de liquid desinfectant elaborat a base d'especies vegetals i animals. 

Pocs minuts despres vaig canviar d'opinio quan la doctora m'aplicava el citat desinfectant alla mateix...No se si s'aprecia a la foto, pero estava patint de valent! Avui, despres de dos dies de tractament, sembla que la desinfeccio marxa, tot i que la ferida segueix ben viva. Pero el que em preocupa soc jo, perque venen dies dificils...

Diumenge vinent tinc l'examen de xines pel qual m'estic preparant a consciencia, en una setmana tambe he d'entregar la proposta de recerca de la tesina que he d'elaborar aquest any - de la qual ja en parlare, pero em te molt preocupat -, i Dilluns vinent la Seraphine marxa a Kunming, a 2.000 km de Shanghai...

MATINS.SI MATINS.NO

24.11.12


SHANGHAI. Com anunciava ahir, aquesta passada matinada vaig apareixer per primera vegada a la televisio publica de Catalunya. I ho vaig fer per la porta gran: a 8TV al programa de Josep Cuni, entrevistat per ell en persona!!

Tot va anar molt rapid. Minuts despres que li dones permis a la meva mare per donar a 8TV la meva informacio de contacte, rebia una trucada de la televisio catalana, on se'm demanava esperar un parell d'hores fins a sortir en directe al programa. A Shanghai aixo significava esperar fins les 3 de la matinada! Pero l'espera es va fer molt curta, ja que calia preparar-se per l'ocasio: una dutxa rapida, un rentat de dents, la substitucio del pijama per un polo, o la comunicacio de l'esdeveniment a amics i familiars van ser algunes de les tasques obligatories. 

Estava molt nervios, no perque m'haguessin de veure centenars de milers de catalans en directe, sino pels amics i familiars que fa mes d'un any que no veig i que se que estaven pendents de la pantalla. Per molts d'ells era el primer cop que em podien observar en directe despres de molt temps.

Pero des del moment que vaig sentir el Cuni pronunciar el meu nom, tots els nervis van desapareixer. I llavors va ser com estar parlant per telefon amb un desconegut que em feia preguntes sobre per que no havia pogut exercir el meu dret a vot. Al final em vaig quedar amb ganes de mes i tot! Ni tan sols em van deixar dir adeu!

SENSE DRET A VOT

23.11.12


SHANGHAI. Amb el viu record de les eleccions generals espanyoles de fa un any, en que tot i haver fet els tramits pertinents em vaig quedar sense dret a vot per motius que desconec, amb les eleccions catalanes que ara venen he complert escrupulosament amb tots els terminis marcats per poder votar.


No obstant, de nou el meu vot no quedara reflectit dema passat a les urnes. Avui era l'ultim dia per anar al Consulat a votar amb les paperetes que hauria d'haver rebut des d'Espanya. El motiu pel qual no m'han arribat, novament el desconec. L'Olau i l'Alejandro, en canvi, que van fer exactament el mateix proces que jo, si que han pogut escollir el seu nou president. Per segona vegada, em quedo sense exercir un dels drets principals de la democracia, igual que molts companys que estan estudiant a l'estranger, i que tanta altra gent catalana expatriada.


Aquesta es la pagina web on es diu que les paperetes se'm van enviar el dia 7:

Encara les espero... 

Pero, com se sol dir en Castella, "no hay mal que por bien no venga". Al programa 8ALDIA, de 8TV, estan fent una seccio dedicada als catalans d'arreu del mon que s'han quedat sense poder votar. La meva mare ahir va observar que a Shanghai no constava ningu en aquesta situacio, i va enviar-los un mail dient que jo era un dels afectats. Avui l'han trucat i li han demanat la meva informacio de contacte. El resultat, que d'aqui menys de dues hores surto en directe a 8TV entrevistat pel Josep Cuni!!! Qui m'ho havia de dir que a Shanghai tambe viuria aquesta experiencia!

Amb la d'hores que l'he vist i escoltat a la tele i radio, que m'he rigut de la seva figura del Polonia, o que l'he admirat com a periodista, avui sere jo l'entrevistat del Cuni, sabent que mig Catalunya m'estara veient i escoltant, inclosos tots els meus amics i familiars. Amb perdo per l'expressio, pero...ESTIC CAGAT!

VPN ASTRILL. LA TRUITA LA GIRO JO

21.11.12


SHANGHAI.

El relleu de poder a la Xina ha centrat moltissim l'atencio en el gegant asiatic, sobretot a traves dels mitjans de comunicacio. Una de les consequencies que aixo ha comportat es la censura mes restrictiva que mai a Internet. Pagines com Facebook, Twitter, Blogspot o Youtube sempre havien estat prohibides, pero gracies a l'us de VPN gratuits que l'unic que fan es canviar-te l'IP de l'ordinador per la d'un altre pais, es podia esquivar tal prohibicio. Aquesta practica cada vegada estava mes extesa, no nomes entre els estrangers residents a la Xina, sino tambe entre la propia poblacio local. Pero tot va comencar a canviar fa un mes. De sobte totes les possibles trampes van deixar de funcionar. La censura va passar a ser total.

Fins que la postura dels nous mandataris xinesos no canvii, l'unica forma de poder cercar lliurement a Google o entrar a les xarxes socials mes populars de la resta del mon es pagant. Veient que la truita no te pinta de girar, almenys de forma imminent, ahir vaig forcar-la perque ho fes: he adquirit un VPN de pagament pels proxims 6 mesos, a 5 euros el mes. Ara si que va be de veritat l'Internet!

RELLEU DE PODER A LA XINA

19.11.12


SHANGHAI. Durant aquesta setmana que he estat a Filipines, Xina ha patit un relleu en la seva estructura de poder. La nova cupula xinesa, formada per set homes de tall conservador, es una clara aposta pel continuisme. Aquest en sera el seu nou maxim dirigent, Xi Jinping:

En els ultims dies he llegit noticies sobre aquest relleu politic, i m'ha sorpres el que es diu sobre els set membres del comite permanent del politburo, principal organ executiu del Partit Comunista Xines. Son politics que han accedit a dalt de tot per tres motius. Primer, perque han complert amb la feina que se'ls havia encarregat en les missions anteriors. Segon, perque han sabut tenir aliances. I tercer, perque no destaquen. Aquest ultim element es mes important del que sembla, i podria haver jugat un paper fonamental en la defenestracio de Bo Xilai, inicialment candidat a aquest reduit grup de l'elit comunista. 

La nova direccio del Partit comenca ara un mandat de deu anys amb el repte de continuar el desenvolupament economic enmig de la crisi economica global. Son molts els problemes que hauran d'afrontar: el model de creixement - no poden continuar depenent de les exportacions -, les desigualtats socials, el control de la demografia, la contaminacio, la corrupcio, etc. 

Per mi, la corrupcio a Xina es el principal entrebanc que han d'erradicar els nous liders xinesos. Estic totalment d'acord amb la frase lapidaria que el president sortint Hu Jintao va pronunciar abans de traspassar el poder: "si no sabem afrontar be el problema de la corrupcio, sera fatal per al partit i pot provocar el seu enfonsament, i el de tot l'Estat".

En la meva opinio, a Xina l'unic que li queda de Comunisme es l'estructura de poder. El pais esta avancant clarament cap al model de Singapur, del qual no soc cap expert, pero que m'atreviria a definir com una dictadura de lliure mercat. 

Espero que el senyor Xi Jinping i els seus colegues facin el que cal fer. El mon esta a les seves mans...

MORIBUND

17.11.12


SHANGHAI.

Caravanes interminables de cotxes amunt i avall, ponts quadruples per absorbir tal quantitat de xinos desplacant-se, cartells amb caracters cada dia mes familiars que ja anyorava, olors uniques que no es troben enlloc mes, contaminacio extrema, un cel completament gris que evoca sentiments apocaliptics, i moltes altres coses mes son les que em corroboren que he tornat a Shanghai.

I amb la tornada a la nova capital economica del mon, he caigut malalt per tercera vegada des de que vaig marxar de Barcelona. Pot semblar anecdotic, pero no ho es tenint en compte que durant els 5 anys abans de venir a Shanghai no vaig patir cap periode de malaltia. Obviament vaig tenir mals de colls, mals de panxa i altres patologies sense importancia, pero res comparable als tres periodes de grip que ja he viscut a Xina. I, sens dubte, aquesta vegada esta sent el pitjor...

Abans d'entrar en aquest estat moribund movent-me del llit al lavabo i del lavabo al llit, la Seraphine i jo vam cuinar plats tipics xinesos pel Coque i la Cindy. Va ser una gran nit posant-nos al dia despres d'aquests 9 dies a Filipines.

En els 10 mesos exactes que porto vivint a Renmin, aquesta taula mai havia fet tan goig!

DE TORNADA...A CASA?

14.11.12


MANILA, FILIPINES. Despres de 8 dies inoblidables a Filipines, que de ben segur han escrit un nou capitol de la meva experiencia a Asia, redacto aquestes linies des de l'aeroport de Manila mentre espero per agafar el vol de tornada a Shanghai. Ara si que s'ha acabat la bona vida, almenys durant un temps...

Alhora que recordo anecdotes d'aquestes mini vacances, pel meu cos recorre la mateixa sensacio que al tornar Vietnam. En part friso per tornar a Shanghai, on tambe tinc alicients i moltes coses a fer. Sento com si estigues tornant a casa despres d'uns dies de desconnexio. Pero Shanghai no es casa meva...Segurament aixo passa perque porto massa temps sense posar els peus a la meva llar real de Barcelona. I no per manca de ganes. Des de que s'ha acabat l'estiu estic amb mes ganes que mai de tornar a la meva ciutat, almenys uns dies. En fi, tot arribara.

Per acabar amb les croniques diaries a les illes Filipines, penjo algunes fotos de la visita d'aquest mati a les fonts termals de Maquinit i als salts d'aigua del costat de l'aeroport de Coron:

L'ultim apat a Filipines, al Burger King de l'aeroport de Manila amb el Joan i el Pere! M'han sobrat els PHP (Pesos Filipinos) justos per devorar dos menus sencers d'hamburguesa doble amb patates. Ara si, proxima parada: Shanghai!

VIATGE MOGUT FINS A CORON

13.11.12


CORON, FILIPINES.

Aquest es el vaixell aranya que aquest mati ens esperava al port de El Nido per traslladar-nos a Coron. Les cares de nerviosisme eren patents entre tots nosaltres, despres d'assabentar-nos de la baixissima seguretat de la ruta. Mes encara quan just abans d'embarcar un frances ens ha informat que cap dels dos vaixells que el dia anterior havia sortit a fer el mateix trajecte va arribar a bon port - un va trencar el motor tot just engegar-lo i l'altre va tenir problemes tecnics i es va quedar tirat a mig cami -.

Quan encara veiem la costa, hem tingut un primer ensurt: de sobte el motor s'ha parat. Per sort, pocs minuts despres l'han pogut engegar de nou i hem continuat navegant...

Durant la ruta, les vistes han estat espectaculars. Constantment teniem a banda i banda illes deshabitades, algunes de tamany diminut, totes amb platges paradisiaques. 

Tot i un parell d'ensurts amb onades gegants i la gran quantitat d'aigua que no parava d'entrar a la coberta del vaixell, amb els ultims raigs de Sol del dia hem arribat a la costa de Coron. Ha estat un gran alleujament!

Tot i aixi, a 50 metres del port de Coron, quan el capita reduia la velocitat, el motor ha dit prou. Una hora mes tard, i gracies a la feina del mecanic de la tripulacio, ha tornat a funcionar i per fi hem pogut desembarcar a l'ultima parada del nostre viatge, Coron. 

L'ultim sopar, un dels millors de tot el viatge. Els espaguetis a la bolonyesa estaven increibles. Llastima que no tingui cap foto del sopar del primer dia...avui estem tots negres! Que malament ho passarem a partir de dema amb el fred de Shanghai...

DESCANS I MENTALITZACIO

12.11.12


EL NIDO, FILIPINES. A dos dies de tornar a Shanghai, finalment m'he pres un dia de descans. M'he quedat sol a la platja de l'hostal banyant-me al mar, prenent el Sol, repassant apunts de xines i gaudint del paisatge.

La resta s'han tornat a dividir: uns han apostat per fer scuba diving; els altres per llogar una moto i perdre's pels voltants de El Nido. La primera opcio m'hagues encantat fer-la, pero l'he descartat perque per bucejar hauria de treure'm les ulleres, i sense elles no veig res. A mes, malgrat ser molt mes barat que a Espanya i en un paratge idil.lic, segueix sent molt car. El lloguer d'una moto tambe l'he descartat perque ja en vaig tenir prou l'altre dia i no vull exposar-me a mes riscos en aquest final de viatge...

Suposo que en dies com avui es confirma que soc un esser mes aviat solitari. Despres de tants dies ja trobava a faltar estar sol unes hores! Amb la brisa marina com a companya de reflexio, i passejant pel diminut poble de El Nido, he comencat a mentalitzar-me sobre la tornada a Shanghai i el que em tocara fer un cop alla. 

Pero hi ha una altra cosa sobre la que m'he estat mentalitzant: el vaixell que dema agafem fins a Coron, l'ultima de les illes que visitarem de Filipines, i des d'on dema passat emprendre'm la tornada a Xina. 

Sera un trajecte dur: gairebe 10 hores en un mini vaixell on nomes serem 15. Per les imatges, sembla que no anirem gaire comodes...ni segurs. A la guia turistica posa literalment que aquest vaixell "se sol enfonsar". Despres de contrastar-ho amb la gent local, efectivament es aixi. Fa dos mesos es va enfonsar l'ultim...

Avui trucarem a l'ambaixada espanyola a Manila per informar-los de la nostra intencio d'embarcar-nos en aquesta aventura. Pero no tenim alternativa. Si no volem perdre el vol de tornada a Shanghai hem d'arribar a Coron dema al vespre. Creuem els dits!

EL NIDO, DE PEL.LICULA

11.11.12


EL NIDO, FILIPINES.

Ni m'he especialitzat en photoshop ni he fet cap muntatge, encara que fins i tot a mi em costi de creure. Fa tot just uns minuts que l'Helena em feia aquesta foto que sens dubte anira de perfil del Facebook, i jo ara redacto aquestes lines en una tombona mentre gaudeixo d'aquesta espectacular posta de Sol a El Nido. De pel.licula.

Com anunciava ahir, avui de matinada sonava el despertador. Per endavant, 350 km en 6 hores de furgoneta fins a El Nido, a l'altra punta de l'illa de Palawan. Malgrat tot, la duresa del trajecte ha valgut la pena. Aixo es el que ens hem trobat nomes posar els peus a terra:

Estem allotjats en un hostal a primera linia de mar per tan sols 5 euros la nit, amb aquesta platja practicament per nosaltres sols. Una platja de les que a mi m'agraden, en que camines metres i metres i l'aigua et segueix arribant nomes fins als genolls.

Foto del dinar de grup. Des d'ahir ja s'estan notant els simptomes de cansament entre tots nosaltres, i es que portem ja diversos dies dormint poc i malament, i sense parar durant el dia. En el meu cas, a mes, l'efecte del Sol m'esta deixant KO, no nomes perque tinc la pell cremada, sino tambe perque porto ja dos dies amb molt mal de cap. Espero que no vagi a pitjor...

Tres nens locals extraient aigua d'un pou a pocs metres de l'hostal: una prova mes que certifica que Filipines segueix sent un pais subdesenvolupat.

Si ahir parlava de micos, avui vull acabar amb una foto del porc que hi ha a l'entrada de l'hostal. No em vull ni imaginar la de pernil que es podria fer amb ell...Encara que sembli mentida, aquests dies estic menjant molt pitjor que a Xina. Hamburgueses, patates, entrepans i galetes estan sent els apats habituals d'aquest viatge...