SHANGHAI.
Des de fa un parell de setmanes, el creuar aquest passadis s'ha convertit en una constant de la meva rutina. A l'estar vivint sota el mateix sostre que la Seraphine, conscient de que si torno a casa a l'acabar les classes matinals de xines no fare res de profit, m'he autoimposat l'obligacio de destinar unes hores del dia a la tesina i a l'estudi. Aixi doncs, despres de dinar al "Moro" o a qualsevol altre local proper a Tongji, em dirigeixo a la Biblioteca universitaria.
Sempre he odiat les biblioteques. El veure tanta gent exprimint les neurones em deprimeix i m'estressa al mateix temps. Pero no tota la tarda la passo rodejat de llibres i xinos que solen confondre la taula d'estudi amb un llit, reafirmant un cop mes la meva impressio sobre la seva baixa productivitat. Sovint quan el Sol comenca a caure agafo al metro per anar a fer de professor particular. Dels ultims 10 dies, 8 he donat classes. I es que el que va comencar com una activitat mes per tenir un petit sou, s'esta convertint en el pa de cada dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario