Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 10 de noviembre de 2012

AVENTURA I EXIT

10.11.12


PUERTO PRINCESA, FILIPINES.




De bojos el dia d'avui!! Per mi, el millor fins ara del viatge, rememorant l'experiencia de Vietnam. Ens hem llevat a les 7 del mati i hem anat a llogar 9 motos pels 12. Al ser tants, les gestions de lloguer han estat eternes... 

Ens hem dividit en dos grups. El primer, de 4 integrants, ha anat a perdre's per la selva i les platges de la zona. El segon, que era el meu, de 8 integrants, hem decidit anar en moto fins a l'atraccio turistica mes famosa de la illa: un riu subterrani. 




Tot semblava a punt fins que m'he adonat que no tenia cap carnet que m'identifiques a sobre, necessari per la visita que planejavem. Com que teniem poc temps i molts quilometres a recorrer, els hi he dit als altres que es posessin en ruta mentre jo tornava a l'hotel a buscar el passaport. Despres de perdre'm per la ciutat intentant-lo trobar seguint el meu instint, mitja hora mes tard sortia en solitari de Puerto Princesa direccio Sabang. A gas!








Durant les gairebe dues hores de ruta en solitari, el paisatge i el sabor a naturalesa m'ha recordat molt a Vietnam. Com trobava a faltar aquestes sensacions!


M'he pres el trajecte com un repte. Havia d'arribar al desti i reunir-ne amb ells abans que fos massa tard. I es que si no arribava a temps, em perdria la visita.




Sorprenentment, he arribat gairebe una hora abans que ells, i he tingut temps de capbussar-me al mar i prendre una paella filipina davant del mar per 2 euruuus. Un luxe!






El Quique, la Judith i l'Adrian, de cami a l'"Underground River", una de les set meravelles naturals del mon, igual que Halong Bay, a Vietnam. Sembla que les estigui col.leccionant a consciencia!






Robinson Crusoe a Filipines??? No!! Es un home frances que ha vingut a fer el mateix que jo, relaxar-se uns dies a un dels paradisos del planeta. No entenc per que s'ha sorpres tant que li demanes una foto. Es o no es autentic?








Aquestes son algunes imatges del riu subterrani, que des de l'entrada fins al punt mes interior fa gairebe 6 km. Ha estat una visita d'una hora que no m'ha deixat indiferent. Realment tenim llocs unics a la Terra. L'hauriem de cuidar mes, seria una llastima que es perdessin.






Tampoc podien faltar els micos. Adrian, no le provoques asi con tu zapatilla que ya sabes lo que te pasara luego!








L'ultima parada abans d'emprendre el viatge de tornada a Puerto Princesa. Com no podia ser d'altra manera, hem arribat de nit. Estic reventat, pero aixo no para! Dema a les 5 del mati agafem un bus de 6 hores fins a "El Nido", que tothom defineix com el millor lloc amb diferencia de tot Filipines. Realment es pot superar tot el que he vist fins ara???


No hay comentarios:

Publicar un comentario