Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

viernes, 9 de noviembre de 2012

AEROPORTS DE BROMA

09.11.12


PUERTO PRINCESA, FILIPINES.




Dia de transport el d'avui, en que hem agafat tres autobusos, un ferry i dos avions, per traslladar-nos des de Boracay fins a Puerto Princesa, en una altra illa de Filipines. Recent instal.lats a l'hostal, estem discutint sobre que fer dema. Hi ha tres alternatives possibles i totes son atractives.










L'anecdota del dia, el numero que ha montat aquesta dona filipina a l'aeroport de Boracay. Mentre esperavem per embarcar, de sobte hem comencat a sentir crits i aglomeracio de policies. Ens han explicat que havia perdut el seu vol del mati per arribar tard, i exigia que l'encabissin en el primer avio que sortis a Manila. Obviament, els policies li deien que no, pero el seu mal geni i la seva tossudesa ha fet que acabes passant el control de seguretat i gairebe entres a l'avio pel seu propi peu. Ningu s'atrevia a frenar-la!! A qualsevol pais minimament serios aquesta senyora no hagues durat ni 5 segons abans que l'emmanillessin i la portessin a una comissaria. Aixo demostra que la seguretat d'aquests aeroports es baixissima...




Aquesta es la moto improvisada amb que hem arribat a l'Hostal. Son gairebe les 11 de la nit i no menjo des de les 10 del mati!! Anem a descobrir la gastronomia de Puerto Princesa...


No hay comentarios:

Publicar un comentario