Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

miércoles, 7 de noviembre de 2012

L'ESTIU HA TORNAT

07.11.12


BORACAY, FILIPINES.




Avui ha sigut la tercera vegada que he anat a la platja en els ultims 15 mesos, i sens dubte ha estat la millor. Aixo es el paradis!! I nomes acaba de comencar...




Despres de dos dies cansats, agafant dos avions, tres autobusos i un ferry, ahir nit per fi vam arribar a Boracay, una illa de 6 km de llarg per 2 d'ample. Sens dubte, un dels paradissos d'aquest pais. Pero tambe un lloc molt turistic, i en consequencia mes car del que sol ser Filipines, un dels paisos mes barats d'Asia. Sense haver reservat hostal, hem caminat el que no esta escrit i regatejat de mil formes per finalment estar allotjats en un lloc adequat al nostre "budget".  




Avui l'hem passat de platja platja amb un vaixell privat per nosaltres 12, que ha sortit a menys de 4 euros per cap. Un luxe!








El dia s'ha aixecat ennuvolat, pero mica en mica s'ha anat aclarint i hem disfrutat d'un Sol i una calor dignes de la Costa Brava a ple Agost. Repetire el que porto tot el dia dient. Les fotografies de platges paradisiaques que surten al Google com la que tinc de fons de pantalla a l'ordinador son reals. I estan a Filipines!






Aquest es el Carlos, un madrileny que va vestit amb la samarreta de Xabi Alonso de la seleccio espanyola de futbol, es espanyolista fins la mort, va a veure els toros a Madrid i se'n va de caca com el rei forca sovint. Malgrat les nostres diferencies politiques i sobre les relacions entre el meu pais i el seu, es un tiu de puta mare! Quan viatges i coneixes gent de tot el mon, al final t'adones que tots aquests conflictes de fronteres i enemistats entre paisos no valen la pena. 




Aquesta es la casa de Manu Puqiao, un dels boxejadors mes famosos del mon. No us recorda a La Pedrera??






Un local ens ha vingut a vendre cocos fins al nostre vaixell! Aixo si que es autentic.






I aquest es el "Salou" de Filipines on passarem tres nits. Un lloc turistic a mes no poder, ple de Ressorts, Hotels, Bars, i "cuarentons" solters que venen a desconectar uns dies, en tots els sentits. A vegades algunes situacions que veig em fan llastima.


1 comentario:

  1. Entre l'enveja i la satisfacció de veure't gaudint per aquestes terres, inquibeix-m´hi una cabussada (valgui la coincidència etimològica del cognom que arrossegues) dins les aigües que es veuen a les fotos!!
    Una abraçada.
    JoC

    ResponderEliminar