Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 17 de noviembre de 2012

MORIBUND

17.11.12


SHANGHAI.




Caravanes interminables de cotxes amunt i avall, ponts quadruples per absorbir tal quantitat de xinos desplacant-se, cartells amb caracters cada dia mes familiars que ja anyorava, olors uniques que no es troben enlloc mes, contaminacio extrema, un cel completament gris que evoca sentiments apocaliptics, i moltes altres coses mes son les que em corroboren que he tornat a Shanghai.




I amb la tornada a la nova capital economica del mon, he caigut malalt per tercera vegada des de que vaig marxar de Barcelona. Pot semblar anecdotic, pero no ho es tenint en compte que durant els 5 anys abans de venir a Shanghai no vaig patir cap periode de malaltia. Obviament vaig tenir mals de colls, mals de panxa i altres patologies sense importancia, pero res comparable als tres periodes de grip que ja he viscut a Xina. I, sens dubte, aquesta vegada esta sent el pitjor...




Abans d'entrar en aquest estat moribund movent-me del llit al lavabo i del lavabo al llit, la Seraphine i jo vam cuinar plats tipics xinesos pel Coque i la Cindy. Va ser una gran nit posant-nos al dia despres d'aquests 9 dies a Filipines.




En els 10 mesos exactes que porto vivint a Renmin, aquesta taula mai havia fet tan goig!


No hay comentarios:

Publicar un comentario