REMAR JUNTS

29.10.12


SHANGHAI. Una de les particularitats del parlar dels asiatics que pot donar lloc a moltes confusions es la forma que tenen de respondre preguntes en que hi ha una negacio. Posare un exemple.


Imaginem que jo li pregunto a una noia xinesa: No t'agradaria coneixer el meu amic? Per tots nosaltres, si ella respon que SI, significa que el vol coneixer, i si respon que NO, no el vol coneixer. Pero a Asia el mode de resposta es totalment oposat, ja que al que responen es a la pregunta, no al fet. Per tant, en l'exemple anterior, si la xinesa respon que SI, vol dir que NO vol coneixer el meu amic, ja que esta reafirmant el que la pregunta diu. Malgrat que pugui semblar un detall absurd i ridicul, m'ha portat a nombroses confusions durant els 14 mesos exactes que avui fa que estic per terres asiatiques.

Aquesta diferencia en la forma de respondre a preguntes negatives ja la tinc superada. Pero dia rere dia no deixo de descobrir coses noves. L'ultima, que durant la setmana passada els futurs Enginyers de Camins de Tongji van fer competicions d'estirar a la corda, enfrontant-se entre les diverses classes. Em van explicar que es una forma de demostrar que per ells el treball en grup es crucial. De fet, el nom de la meva universitat, 同济 (Tong Ji), significa "Remar Junts".

HSK 4

26.10.12


SHANGHAI. M'acabo d'inscriure per l'examen oficial de xines HSK 4 el dia 2 de Desembre. Aixi, m'anticipo als meus pronostics de principis d'any, en que apostava per presentar-m'hi al Gener de l'any vinent.

L'HSK es un titol de xines reconegut oficialment. El nombre de caracters i paraules xineses requerides per aprovar-lo augmenta al llarg dels 6 nivells possibles. L'1 es el mes baix, en que es demana coneixer 150 paraules, i el 6 es el mes alt, amb 5.000.


En el marc europeu, l'HSK 4 equival al nivell B2, es a dir, el que en angles seria el First Certificate dels examens de Cambridge. No se si aquesta equivalencia es del tot correcte, perque quan jo vaig fer el First considero que tenia un nivell d'angles molt mes alt que el d'ara de xines, pero aixo m'anima a treure'm un titol d'idiomes que pel meu futur sera important.


Tot i que no vull dir blat fins que no estigui al sac i ben lligat, soc optimista. Crec que me'n sortire. I es que la meva intencio es examinar-me del nivell 5 al Juliol, pocs dies abans d'emprendre la tornada a Barcelona. Temps al temps...

Durant el proces d'inscripcio a l'examen, et feien triar la llengua materna. Com que la llista de possibles idiomes no era massa llarga, em pensava que m'hauria de resignar a escollir el Castella. Pero...estava equivocat! El Catala hi era.

LANCE ARMSTRONG, EL NUMERO 1

24.10.12


SHANGHAI.

Estimat Lance,

Fa mes de 8 anys que porto aquesta pulsera Livestrong al canell, i en tot aquest temps no me l'he tret ni un sol cop. Al principi nomes la portava perque estava de moda, per mi no significava res. Amb els anys, pero, vaig comencar a coneixer la teva figura: el que signifiques tant pel ciclisme com per la lluita contra el cancer. 

De llavors enca, t'has anat convertint en una de les meves referencies, tant a nivell esportiu com extraesportiu. Aquesta devocio cap a tu es va intensificar quan vaig iniciar-me en el ciclisme. A partir d'aquell moment vas esdevenir el meu idol de l'esport i personal, fins al punt de comprar roba Livestrong per sortir a entrenar amb ella cada dia. Em sentia orgullos de lluir-la. Avui estic trist. En els darrers dies no paro de llegir noticies teves. Se t'acusa molt seriosament d'estar implicat en el programa de dopatge mes sofisticat de la historia, t'han sancionat de per vida i t'han tret tots els Tours.

Sempre has tingut molts detractors. En la meva opinio, res mes que envejosos per tot el que has aconseguit, que va molt mes enlla dels set Tours de Franca. Pero estic veient que les seves acusacions cada vegada van a mes, i la situacio comenca a ser alarmant.

Diguin el que diguin, i malgrat que no parin d'intentar demostrar per activa i per passiva que et vas dopar, a mi no m'importa. Tambe soc ciclista, en conec a molts, alguns de professionals, i conec de que va aquest mon. Estic en contra dels tramposos, pero aquest esport i el dopatge tenen una relacio tan complexa que ja no se on es el limit entre fer trampa i no fer-ne. Jo confio en tu. Perque per mi no nomes ets el millor ciclista de la historia, tambe ets un exemple com a persona per la trajectoria que has tingut, i un model de superacio personal.

Et desitjo el millor en aquest cami dificil que ara et toca superar, igual que en el passat era el Tourmalet, l'Alpe d'Huez o el Mont-Ventoux.

A la Universitat ultimament tambe han tret la ma dura i estant augmentant les sancions. No per dopatge, sino per destrosses o altercats. Fa uns dies a les pantalles que hi ha pel Campus s'anunciava la sancio a dos estudiants de Kazakhstan. Aquest cop, a un Jamaica...

RESUM DEL CAP DE SETMANA

22.10.12


SHANGHAI. Aquest ultim cap de setmana l'he desaprofitat totalment pel que fa a estudis, tant d'Universitat com de xines. No he obert cap llibre. Aixo si, l'he aprofitat al maxim tant socialment com laboral.


A nivell social, hi ha hagut dos sopars. Un d'aniversari del novato Tresserres, amb la posterior festa als mitics bancs de la resi de Tongji, i l'altre de despedida de l'Aaron, que torna a Madrid. A mes, ambdos dies festius tambe he anat a dinar fora molt ben acompanyat.

Aquesta es l'unica foto que tinc d'algun dels sopars. Encara que sembli mentida, no estava enfadat!

A nivell laboral, ahir Diumenge vaig donar 4 hores de classes particulars, i me'n vaig passar un parell mes en desplacaments per la gran ciutat. A la nit vaig anar a dormir mes d'hora que els Lunnis...completament reventat.

Que fot un peix a l'entrada d'aquest restaurant? Us prometo que era un senyor peix, i que estava ben viu. De sonats!

Tornant cap a casa a les 4 de la matinada, em trobo tots aquests xinos xupant wifi de l'Apple Store...Si algun dia em quedo sense Internet a casa ja se on anar!

ALGU NECESSITA CLASSES?

20.10.12


SHANGHAI. El passat mes de Juliol em va sorgir l'oportunitat de donar classes particulars a un noi de Hong Kong resident a Shanghai. Estava molt motivat, pero malauradament les coses no van sortir com volia i al final va quedar en no res.

En comptes de tirar la tovallola, des que va acabar l'estiu he insistit i buscat la forma de fer de professor. Aixi, en part gracies al meu amic i company d'aventures Olau, he acabat sent un tutor mes de "Tutors in China", una empresa de professors particulars dirigida pel gran John Woodberry, del qual ja parlare un altre dia.


El mes passat vaig comencar a donar classes a la Sophia, una noia de Finlandia. Fa un parell de setmanes vaig adquirir una nova alumne, la Ryane, de pare america i mare taiwanesa. Lluny d'estar satisfet, he demanat mes feina al meu cap, i aquesta setmana ja tinc a quatre alumnes diferents. Tot i que em treu forca temps, els diners que em paguen son molts, de forma que puc contribuir al financament de la meva estada a Xina.

Aquesta es la meva primera targeta de negocis. Mai hagues imaginat que em faria tanta il.lusio tenir una targeta aixi!

A FALTA DE FILIPINOS...FILIPINES!!!

18.10.12


SHANGHAI.

Com a fan que soc de les galetes, una de les meves preferides son els Filipinos, sobretot els de xocolata blanca. Malauradament, fa molt temps que no en menjo, igual que moltes altres coses que si les enumeres no acabaria mai.

A falta de Filipinos, del 6 al 14 de Novembre me'n vaig 8 dies de viatge...a les illes Filipines!!!

Ha estat una decisio totalment imprevista. El cas es que uns amics madrilenys dels estudiants de Camins arribats aquest any a Shanghai - els "novatos" -, els hi van proposar d'anar-hi el mes vinent, donat que un d'ells hi estiueja cada any i ha muntat el plan perfecte per visitar el pais en poc mes d'una setmana. Ells ens ho van proposar a nosaltres i, despres de considerar-ho seriosament, he decidit apuntar-m'hi.

Es una oportunitat unica. No nomes perque el bitllet d'avio m'ha sortit tirat de preu, sino tambe perque coneixere un nou pais i disfrutare uns dies de natura, Sol i platja. I tot aixo rodejat de molt bona gent amb qui m'ho passo de conya. Serem gairebe 20 persones! Oh yeah!!!

Si be em saltare una setmana lectiva, tinc la sort que de Camins nomes tinc un dia de classe setmanal, i que just aquella setmana sera la dels examens parcials de xines. Com que el curs de xines el faig per aprendre, i no per aprovar examens, la jugada m'ha sortit rodona, ja que al ser periode d'avaluacions no es donara temari nou.

Phillipines, 19 days to go!!!

IGUAL QUE FA UN ANY

16.10.12


SHANGHAI. Aquesta es la nota que hi ha a les pantalles de la Universitat des de ja fa una setmana. Exactament igual que va passar amb un noi de Kazakhstan l'any passat a la Residencia d'Estudiants, es deixa en evidencia a dos nois que han fet quelcom malament, exposant detalladament les consequencies dels seus actes.

Sera veritat, o nomes es per espantar a la resta d'alumnes per tal que el civisme al Campus sigui exemplar? Si mes no, una vegada mes es demostra que pels xinos es mes important l'objectiu final que el cami fins a assolir-lo. Segurament no tenen cap altra opcio, la seva poblacio es massa gran...

EL QUE TOCA ES AIXO

15.10.12

SHANGHAI. Al pis ja no hi ha puces!!! Ja fa dues setmanes que no n'hi ha, pero preferia no dir-ho fins a estar-ne del tot segur. Amb l'arribada de l'Adytia a Renmin, per tal de cedir-li l'habitacio gran amb lavabo propi, he tornat a la que va ser la meva habitacio de Febrer a Setembre. Aqui es on dormire els proxims mesos:

Ara que tot torna a la normalitat, i deixant de banda les classes de xines diaries, he de centrar-me en el que realment he vingut a fer a Xina: un Master d'Enginyeria. Si el primer any el vaig destinar a cursar gran part dels 30 credits en assignatures requerits pel Master, aquest segon any el destinare a la redaccio de la tesina. Aquesta es la meva nova preocupacio, i es que encara no se ni com enfocar-la...

Una de les poques assignatures que em queden per fer en aquesta estada a Xina es "Mecanica del Sol". Tot i ser en angles, per aprovar-la cal realitzar 6 practiques de laboratori, impartides unicament en xines. La setmana passada vaig salvar la primera, gracies a haver-ne realitzat una de molt semblant a Barcelona i a l'ajuda dels meus companys de classe, tots xinos. Dema faig la segona.

CONFLICTES ASIATICS

13.10.12


SHANGHAI. Despres de molts dies sense VPN, he aconseguit superar la censura a Internet de Xina i connectar-me al Bloc. La causa de la intensificacio d'aquesta prohibicio, unes illes conegudes com a Senkaku a Japo i Daioyu a Xina, que estan deshabitades pero situades en una zona de gran riquesa pesquera i recursos naturals. Japo controla aquestes illes, que Xina i Taiwan reclamen com a seves. La disputa esta agitant les relacions entre Beijing i Toquio, influides a mes pel ressentiment xines degut a les atrocitats comeses pels japonesos en el passat.


Pero qui realment paga les consequencies d'aquest conflicte son els meus amics japonesos, que en les darreres setmanes han notat un augment de l'animadversio vers ells. Es una llastima, igual que els problemes entre els nord-coreans i sud-coreans.

Aquestes son la Erisa, la Kaori i l'Helena, dues japoneses i una espanyola que estudien xines amb mi a Tongji. Gracies a elles ja puc dir algunes frases gracioses en japones, sempre utils per trencar el gel amb la gent d'aquest pais.

JO, 22 ANYS. EL BLOG, 200 POSTS

04.10.12

SHANGHAI. Un any i un mes despres d'arribar a Shanghai, avui escric el post numero 200 del blog. A base de constancia i amb el permis del VPN que desbloqueja la censura de Xina, he aconseguit mantenir viu una mena de diari personal on explico moltes de les meves vivencies a Xina. Naturalment, pero, no totes les puc fer publiques...

Pero avui la celebracio es doble, perque des d'ahir ja tinc 22 anys! Es un numero que m'agrada, pero alhora em fa reflexionar sobre l'alta velocitat amb que passa el temps.

Per celebrar-ho, vaig fer sopar mes festa amb els amics que aquestes vacances no han marxat de la ciutat. Com be va dir el meu nou company de pis, l'Adytia, un home indi que esta treballant a IBM Shanghai i que es va mudar a Renmin fa res, la celebracio del meu aniversari va ser curiosa: un catala celebrant l'aniversari a Shanghai en un restaurant japones que parlen xines amb gent d'Espanya, Italia, India, Xina, Japo i Russia.

Durant aquests dies festius, aquest es l'aspecte permanent d'East Nanjing Road, el carrer peatonal mes turistic de Shanghai. Impressionant. No s'hi pot ni caminar. Fins i tot han hagut de tancar la parada de metro per sobresaturacio de xinos.

SOL SOLET VINE'M A VEURE

01.10.12


SHANGHAI.

Aquesta setmana es festiva a Xina. Son les anomenades vacances nacionals. A mes, ahir va ser el famos 中秋节 (Mid-Autumn Festival). Dit aixo, s'enten que el metro de Shanghai presenti avui aquest aspecte, ple de xinos turistes. Mai l'havia vist tan ple!


Pero per mi ni de bon tros esta sent una epoca festiva. Al contrari, des de l'ultima actualitzacio nomes he tingut problemes. Despres de la primera neteja del pis, seguien havent-hi puces, i la tailandesa va acabar decidint per marxar, amb tot el drama i conflicte d'interessos pel mes de diposit que va suposar...Ja amb la Marta aqui, vam haver de passar una altra nit a un hotel mentre tornaven a desinfectar, i paral.lelament jo buscava nou company de pis. Les coses no estan sortint com jo voldria. I es que, encara que molts segueixin pensant que aixo no es greu, porto gairebe un mes en que he perdut el pis, una companya de pis, el meu gat, els amics, diners i temps, moltissim temps.

Aquesta actualitzacio l'estan fent els meus pares des de Barcelona despres que els hi hagi enviat l'escrit i les fotos. I es que, per si no tingues suficient amb les meves coses, ja portem dues setmanes en que no funciona el VPN. Per tant, vivim sense Facebook, Blogspot, Youtube, molta informacio de Google, etc. I tot degut al conflicte actual entre Japo i Xina...


Esperem que la tempesta acabi i torni a sortir el Sol aviat...en tots els aspectes!