Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

lunes, 29 de abril de 2013

RENOVACIO D'ARMARI

29.04.13


SHANGHAI. Mai m'ha agradat anar de compres, i menys de roba. Ho trobo una perdua de temps. He de confessar que encara vesteixo amb peces que tinc des de la ESO. Degut a la mala qualitat de la rentadora i a l'us de detergents barats i sense suavitzants, pero, el meu armari cada cop esta mes buit, fins al punt que ara que comencen a pujar les temperatures, fins ahir no disposava de cap pantalons curts que no fossin d'esport (tots es van trencar durant l'estiu passat).


Aprofitant la presencia de la Seraphine, que es la primera critica amb el meu estil i tota una experta en elegancia i en vestir de forma adequada, ahir vaig decidir tirar la casa per la finestra i renovar completament el meu armari. El lloc escollit, H&M, que es una de les marques que m'agrada mes perque barreja estil, qualitat i bons preus.




Aquest nomes es un dels conjunts amb que ahir vaig tornar a casa. Si a algu no li agrada, pot adressar qualsevol critica a la meva assessora estetica, la Seraphine. Encara que he de confessar que tampoc ha estat tan malament, aixo de comprar roba. No descarto repetir aviat!




Si ahir va ser el meu dia en quant a compres, avui ha estat el seu. Des de que estic amb ella, cada cop se mes coses de maquillatges, perfums i pinta-ungles. Tot i aixi, he de confessar que ha estat un pal passar una hora llarga a un salo de bellesa mentre feia coses de noies. Almenys he gaudit d'una bona siesta a un dels sofas!


sábado, 27 de abril de 2013

SUZHOU

27.04.13


SHANGHAI. 




En l'ultim dia dels pares a Xina, hem visitat la ciutat de Suzhou. Abans de dirigir-nos a l'estacio a agafar el tren, pero, els hi he portat a l'habitacio d'hotel - amb aquestes espectaculars vistes - dues maletes de 20 kg plenes de roba d'hivern i llibres que ja no necessito, per tal que dema volin amb elles cap a Barcelona. Ja nomes em quedare amb l'imprescindible per aquests ultims tres mesos d'estada a l'estranger.




El primer que hem fet a Suzhou es visitar la botiga d'Estiluz que va dissenyar l'any passat la meva mare. Mai m'havia parat a pensar en la gran dificultat que pot suposar dissenyar un stand per encabir en pocs metres quadrats lampares de tota mena. Ha quedat molt be no?






Despres hem anat a visitar diverses atraccions turistiques de la ciutat veina de Shanghai: jardins, temples, pagodes, santuaris, etc. Novament, el mes important per mi no era el que estava visitant, sino la companyia amb qui ho estava fent. Com passa el temps de rapid quan estas amb les persones adequades.










Una de les observacions de la Seraphine, amb qui estic molt d'acord, es que els meus pares tenen una energia impressionant! Malgrat caminar durant hores, i no nomes avui, sino tambe en els dos dies d'estada a Xian, sembla que mai es cansin!




El que segur que no es cansa es aquest xino! Quin personatge!






L'ultim sopar al Sofitel i...a dormir d'hora que dema matino per acompanyar-los a l'aeroport. El proper retrobament amb ells ja sera a Barcelona, d'aqui tan sols tres mesos. Fins aviat!!!


viernes, 26 de abril de 2013

ES INSOSTENIBLE

26.04.13


SHANGHAI.






Aquestes son un parell de fotografies fetes avui a Xian. Formen part del paisatge que t'acompanya durant l'hora de trajecte des de la ciutat fins a l'aeroport. I no son propies nomes d'aquesta zona, sino de tot el pais. Hi ha molt poques regions a Xina que no estiguin plenes de grues construint edificis, industries amb xemeneies enormes traient fum o infraestructures conquerint la naturalesa originaria del territori. 




Per uns moments avui ho he vist clar, i mes encara quan des de l'avio es distingia clarament l'extensio d'una capa enorme de contaminacio sobre tota l'area de Xian primer i de Shanghai despres. Es insostenible.


Aquesta gent s'esta carregant el planeta. I es clar, ningu els aturara. Fins fa poc hem estat els amos del mon, i hem fet el que voliem amb els recursos naturals i escassos de la Terra. Ara que estem fora de tot i que no podem competir amb aquest monstre asiatic, els hi exigim el compliment de convenis de sostenibilitat. I clar, ells no son tontos. El seu creixement no s'atura, i per res del mon volen renunciar a la millora del seu estat de benestar, igual que en el seu dia vam fer nosaltres. La gran diferencia es que nosaltres som milions; ells, bilions. Es insostenible...




Dema ja es l'ultim dia abans que els pares tornin a Barcelona. Anirem a passar el dia a Suzhou, una ciutat a una hora en tren de la ciutat.


jueves, 25 de abril de 2013

ELS GUERRERS DE XIAN

25.04.13


XIAN.




Espectacular i molt recomanable! Aixi es com qualifico la visita d'avui als gairebe 3,000 guerrers de Xian que estan al descobert a les afores de la capital de la provincia de Shanxi, Xina. Es calcula que en total n'hi ha 8,000, pero 5,000 encara estan sota terra, esperant a que les tecnologies per mantenir la pintura que els adorna millorin abans de ser desenterrats. 




Aquest es el guerrer mes ben conservat dels 3,000 que hi ha actualment exposats a la mena d'hivernacle que els agrupa. 




I aquest es el pages que els va descobrir mentre conreava la seva terra l'any 1974, fa menys de quaranta anys. Avui en dia aquest senyor es guanya la vida signant llibres als turistes. Despres de l'experiencia de la ciutat prohibida a Beijing, on ens van fer creure que vam tenir l'honor de coneixer l'ultim familiar de l'ultim emperador, no em crec cap d'aquestes histories, pero...




Davant del bon home que ens ha signat el llibre hi havia aquesta foto d'ell mateix amb en Clinton. Sera real o photoshop?










Dema ja tornem a Shanghai, on haure de fer les maletes amb tota la roba d'hivern i els llibres que donare als pares el diumenge per tal que els portin a Barcelona. Em quedare amb l'imprescindible per aquests ultims tres mesos a Xina.


miércoles, 24 de abril de 2013

DE CAMI A VEURE ELS GUERRERS

24.04.13


XIAN. Despres d'un viatge de dues hores en avio des de Shanghai, ja hem aterrat a Xian, una de les zones mes turistiques de Xina, famosa pels seus guerrers. Abans que dema els anem a visitar amb una mena de tour organitzat, la Seraphine ja ens ha explicat la historia d'aquests soldats. 




Sembla ser que l'emperador Qin, durant tot el seu regnat, va ordenar la construccio d'aquest exercit de guerrers de pedra al lloc on seria enterrat, per tal que quan moris estigues ben protegit a la vida posterior. A la seva tomba tambe hi ha enterrades el centenar de dones que va tenir, i es que en aquella epoca, quan l'emperador xines moria, les seves dones havien de morir amb ell. 




La Seraphine tambe ens ha explicat que hi ha llegendes per explicar el descobriment d'aquest exercit de milers de soldats de pedra. La mes coneguda diu que en el passat a Xina hi convivien tres pobles diferents. Un d'ells, el mes poderos, va comunicar al de la regio de Xian, el mes debil de tots, que els atacaria un dia concret, per tal que tinguessin temps de preparar-se per la guerra. 




La gent del poble de Xian sabia que en un enfrontament bel.lic no tenien res a fer, pero, en canvi, eren els millors meteorolegs d'aquella epoca. Van predir que el dia que serien atacats faria molta boira. Tambe van predir la direccio del vent. Aixi, van determinar amb total exactitud la zona on desembarcarien els enemics, i alla hi van construir els milers de soldats de pedra. Degut a la poca visibilitat del dia del combat, l'exercit invasor va creure que les estatues eren reals, i va fugir esporuguit. 




A ultima hora del dia hem sortit a passejar els quatre pels carrers del centre de Xian. Hem caminat durant hores, i estem reventats! La Seraphine se sorpren de l'energia dels meus pares, i la veritat es que jo tambe una mica. Sembla que tinguin 18 anys!


















Una mica d'humor per acabar el dia! Sort que ahir no vaig quedar-me despert i he vist el resultat aquest mati. Sembla que un dels dos equips que van jugar necessita mes que mai el Guardiola, i no es el Bayern...


martes, 23 de abril de 2013

SANT JORDI A LA SHANGHAINESA

23.04.13


SHANGHAI.




Avui es Sant Jordi, un dia molt especial per Catalunya, el meu pais, i com a tal he complert amb la tradicio de regalar una rosa a les dues dones que mes estimo, la meva mare i la Seraphine. De bon mati m'he aixecat i les he anat a comprar a una botiga de flors que hi ha davant de casa. Malgrat el dia plujos a Shanghai, la mandra no ha estat excusa, i es que en jornades com aquesta sorgeix mes que mai d'un mateix l'amor a la patria. 




Sense la companyia de la Seraphine, que s'ha quedat mig malalta a casa, he anat amb els pares al museu de Shanghai, situat al centre de People's Square. Al sortir hem gaudit d'unes vistes espectaculars a l'hotel Marriott, tambe conegut com a "Mordor", per ser l'ull que controla tota la ciutat. 










Aquestes son algunes de les coses que hem pogut veure al museu, tot i que, sincerament, no n'he mirat cap. El que si que ha valgut molt la pena ha estat la interessantissima conversa amb els pares sobre preocupacions, motivacions, il·lusions i reptes de futur. Les mascares, escultures, i vaixells taiwanesos, no han estat res mes que el paisatge de fons d'aquesta conversa. 




Lasagna, pasta pesto, i una magdalena de xocolata. Com disfruto amb el menjar en cada visita dels pares!




I no puc acabar l'entrada sense felicitar el protagonista del dia d'avui, el meu pare, que es diu Jordi. Felicitats!


lunes, 22 de abril de 2013

EN UN NUVOL

22.04.13


SHANGHAI. Tres dies abans del previst, ahir va sortir la nota de l'HSK 5, l'examen de xines que vaig realitzar fa un mes, i que tantes hores d'estudi m'ha suposat. El resultat, 222 sobre 300. Sobradissim!




L'esforç, una vegada mes, ha valgut la pena, i tot i que nomes sigui un titol i que obviament sigui mes important poder comunicar-se en xines que haver aprovat aquest examen, l'acreditar al Curriculum que tens el nivell C1 de xines (equivalent a l'"Advanced" dels examens d'angles de Cambridge), no es gens menyspreable. 






Entre la companyia dels pares, de la Seraphine, l'haver aprovat l'examen, i l'estar mes tranquil amb la tesina, em trobo en un nuvol! 


L'unica pega, l'encostipat que ha agafat la Seraphine, que a mes esta obsessionada amb que es la famosa grip aviaria, ja que, tot i no tenir cap decima de febre, assegura que mai havia patit els simptomes que actualment pateix. Per si de cas, avui hem anat a l'hospital, on li han assegurat que no ho es. Esperem que la situacio millori, i es que de dimecres a divendres marxem a Xian, i dissabte a Suzhou. Seran unes petites vacances anticipades i totalment inesperades!


domingo, 21 de abril de 2013

ORIENTAL PEARL TOWER

21.04.13


SHANGHAI.




Com avançava en l'entrada anterior, ahir els meus pares van apareixer a Shanghai sense avisar. Encara sense acabar de creure-m'ho, vaig anar a sopar amb ells i la Seraphine al Sofitel, on vaig disfrutar com un nen. Ens vam posar al dia de tot, alhora que intentavem utilitzar l'angles al maxim possible per tal de fer sentir comode a la Seraphine.








Aquest mati l'he passat amb la Seraphine a casa i fent gestions al banc, i a la tarda ens hem reunit de nou amb els pares per anar al centre financer de Shanghai, a l'altra banda del riu Huangpu, on hi ha el famos skyline shanghaines. Si en l'ultima ocasio que vaig rebre la seva visita vam pujar a l'edifici mes alt de la ciutat, avui ho hem fet a la famosa Oriental Pearl Tower, que es la torre de la televisio xinesa. 








Les vistes des dels seus 351 m d'altura tambe son espectaculars!




Potser a la foto no s'aprecia be, pero sota del vidre on estem asseguts no hi ha res mes que el terra a 300 m, sense cap mena de plataforma intermitja. He d'admetre que la sensacio de vertigen era considerable. Alguns ni s'han atrevit a trepitjar-lo, eh pare?






Per acabar la jornada, hem tornat a sopar els quatre, i aquest cop tambe amb l'Ingrid, la meva companya de pis sueca, amb qui ens portem molt be i amb qui estic aprenent moltes coses sobre Suecia i el nord d'Europa. Realment la gent d'aquests paisos ens treu anys d'avantatge en moltissims aspectes!!