Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 14 de abril de 2013

QUE COLLONS LI PASSA A LA GENT?

14.04.13


SHANGHAI. Mig any despres, avui l'Adytia ha abandonat el pis de Renmin. El motiu, que la seva dona i el seu fill venen a viure a Shanghai, i tots tres es muden a un altre apartament de la ciutat. Durant aquest temps, la relacio amb l'Adytia ha estat complexa. Tot i ser un home de paraula, ha tingut certes actituds que, no se si condicionades per la diferencia d'edat o de cultura - ell es de l'India -, a vegades no m'han fet sentir gens comode. No les enumerare perque no acabaria mai. Tambe es veritat, per aixo, que no ha donat gaires problemes, i hem quedat que properament anire a sopar a la seva nova casa.




El substitut de l'Adytia sera l'Adrien, un noi frances de Bourdeaux que he trobat fa nomes tres dies. Aquest cop ha estat molt mes dificil trobar algu que ocupes l'habitacio buida. Evidentment, condicionat per les meves pretensions economiques de lloguer, potser una mica massa elevades...




Malauradament, sembla que les actituds del nou company segueixen en la linia de l'anterior. No nomes ha fet mes de mitja hora tard en les dues quedades que hem tingut - trencant totalment la planificacio del meu dia -, sino que a mes no ha complert el contracte establert. Segons el que ha dit al presentar-se a casa amb les maletes, ahir li van robar la cartera amb totes les targetes de credit, de forma que no podra donar-me el primer mes de lloguer i part del diposit fins d'aqui quatre o cinc dies.




Que es pensa, que aixo es una ONG? Una casa d'acollida? Que es aquesta poca seriositat? Oi que en un restaurant o hotel no pots pagar amb una setmana de retard? Per que en aquest cas si? Potser soc massa estricte i es veritat que el pobre noi el van deixar pelat ahir a la nit, pero certes actituds no les soporto. Cada cop m'adono mes que queda molt poca gent seriosa en aquest mon. Una cosa es fer el que et doni la gana, l'altra ben diferent es perjudicar l'estat d'altres amb la teva forma de fer. Haure de passar tota la setmana amb el neguit de si em pagara o si marxara del pis perque n'esta buscant un de millor. Que collons li passa a la gent?


No hay comentarios:

Publicar un comentario