SHANGHAI.
Brutal les aglomeracions de gent que es produeixen al metro de Shanghai en hores punta, especialment a les parades del centre de la ciutat. Sovint es formen embuts com aquest per baixar a l'andana amb escales mecaniques.
Es tambe en aquests moments on m'adono que en alguns aspectes gairebe soc un xino mes, en el sentit de xocar amb altre gent i no immutar-me, de sentir que ja no disposo del meu espai vital i que no m'importi, o d'anticipar-me a les cues sense remordiments, fins i tot a vegades no deixant sortir abans d'entrar al vago.
Ara entenc quan la Georgina, una noia catalana que ja no esta a Shanghai, fa molt temps va dir-me que s'obligava a tornar a Barcelona cada cert temps per no encomanar-se de certes actituds xineses. Pero ja ho diu la famosa dita popular: "Alla donde fueres, haz lo que vieres". D'altres aspectes potser no tant, pero d'adaptar-me a l'entorn on em trobo, sigui quin sigui, n'he apres molt en els darrers dos anys!
I aixo es un ascensor de Shanghai. Concretament el del Campus Sino-Finish de la Universitat de Tongji. Com es cuiden aquests finlandesos!
Hola Nil des de Vilanova!!
ResponderEliminarCom hem patit aquest vespre amb el Barça però al final 1 a 1 i ens hem classificat!!! Quantes emocions!!!.
Ja veig que això de les classes particulars et fa moure´t amb la creme de la creme!! jaja!! Ja et veig a Barcelona donant classes particulars i a domicili als palauets de Pedralbes a no ser que estiguin tots embargats perque el tema de la vivenda aqui esta fatal.
Bé ànims amb la tesis i a pencar!!
Arreveure,
Eva Cabutí