Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

martes, 16 de abril de 2013

SOMNIS DE POSTAL

17.04.13


SHANGHAI. 




No es una postal, sino les vistes des de la meva habitacio. Sovint em quedo embobat davant el finestral que ocupa la paret de la meva "cova", i em pregunto si tot el que estic vivint a Asia es real. No se si es motiu de preocupacio, pero hi ha dies que em desperto i trigo una estona fins a fixar el dia i l'any en que ens trobem. Com si acabes de despertar d'un gran somni. 


En molts aspectes he perdut la nocio del temps. Em costa molt situar en el passat esdeveniments que en el seu dia van ser molt importants per mi. La final de Champions a Wembley contra el Manchester, la caiguda tan bestia que vaig tenir en bici en el descens de la Collada de Toses, els viatges i sortides de cap de setmana, les experiencies amb amics, etc., ja no se identificar-los en l'eix cronologic. Es com si tot formes part d'una vida passada que cada cop tinc mes borrosa. Es normal el que em passa?




En el dia abans de rebre la Seraphine a l'aeroport, he tornat a anar a l'oficina amb els meus companys xinesos. Sempre he dit que un dels meus punts forts es la força de voluntat, pero es que la d'ells tambe es admirable. Encara que sovint es posin a dormir i no despertin fins al cap d'una hora, o que mirin series americanes i comprin accessoris a Internet, cada dia estan davant l'escriptori de 8 a 22 h. Per molt poca rendibilitat que treguin del temps, el valor absolut del seu treball continua sent molt alt. 




Quin laberint que hi ha muntat en una gran extensio de terreny al centre de Shanghai! El que fins fa poc eren petites casetes xineses, d'aqui poc esdevindran gratacels de com a minim 30 plantes, seguint amb la politica de modernitzacio i construccio d'infraestructures i edificis. Aquesta ciutat no para de creixer!!


1 comentario:

  1. Nil,
    m'ha agradat la teva reflexió sobre el temps. Quan t'adones que l'eix cronològic pot tenir la lògica referida a la mesura absoluta o la referida a emocions, entens aquesta sensació que ara tens. Algun cop Einstein responia humorísticament en aquesta línia quan li preguntaven sobre les seves teories relativistes.
    Quan es concentren tantes i diferents experiències i vivències en tan poc temps venint d'una rutina impecable en el teu passat a Barcelona, ó aconssegueixes fer un canvi d'escala en l'eix o et passa el que et passa.
    En llenguatge enginyeril, et suggereixo una escala logarítmica per atenuar-ho tot plegat(:-).
    Una abraçada i estigues ben atent.
    JoC

    ResponderEliminar