Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 18 de abril de 2013

SEQÜELES DE LA PLAGA DE PUCES

18.04.13


SHANGHAI. Per qui encara no ho sapiga, el pis on visc va patir al setembre passat una plaga de puces derivada d'un gat que vaig tenir, de nom Crispat. Degut a aquesta invasio, durant gairebe tres setmanes vaig perdre: moltes hores, molts diners, dos ex-amics que es van desentendre de la situacio de la qual eren corresponsables, una companya de pis que s'havia acabat de mudar, el propi gat i la meva casa durant dos periodes de quatre dies en que van venir a desinfectar-la.


Com es logic, van ser unes setmanes de molta tensio, en que sentia que no tenia el control sobre res. Davant aquesta desesperacio, una de les mesures que vaig prendre per erradicar els insectes va ser desmuntar totes les cortines de casa i portar-les a casa els meus companys d'Universitat.




Ahir, vuit mesos despres de la desgracia, vaig anar a recollir-les. Per evitar haver de fer dos viatges, l'Alejandro i el Jere em van prestar un carro de supermercat que tenen a casa. Creuar Shanghai en metro en hora punta, fent un transbord, pujant i baixant escales sense parar i amb un carro de supermercat ple de cortines que sobresurten per tot arreu, es una experiencia psicodelica. Si normalment ja em sento observat, ahir tenia la impressio que la gent em mirava i pensava: "que fot aquest sonat?".






Al final, missio complerta. Almenys la primera part de la missio. Dema tocara muntar-les, tenint en compte que han estat mes de mig any en un balco exposades a tot tipus d'inclemencies meteorologiques i de contaminacio. Es probable que tan bon punt les tregui de les bosses, les hagi de llençar a les escombraries. I llavors em tocara pensar en com explicar-li a la propietaria la seva desaparicio. Segueixo patint les sequeles d'una plaga de puces que mai oblidare...


No hay comentarios:

Publicar un comentario