Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 21 de abril de 2013

ORIENTAL PEARL TOWER

21.04.13


SHANGHAI.




Com avançava en l'entrada anterior, ahir els meus pares van apareixer a Shanghai sense avisar. Encara sense acabar de creure-m'ho, vaig anar a sopar amb ells i la Seraphine al Sofitel, on vaig disfrutar com un nen. Ens vam posar al dia de tot, alhora que intentavem utilitzar l'angles al maxim possible per tal de fer sentir comode a la Seraphine.








Aquest mati l'he passat amb la Seraphine a casa i fent gestions al banc, i a la tarda ens hem reunit de nou amb els pares per anar al centre financer de Shanghai, a l'altra banda del riu Huangpu, on hi ha el famos skyline shanghaines. Si en l'ultima ocasio que vaig rebre la seva visita vam pujar a l'edifici mes alt de la ciutat, avui ho hem fet a la famosa Oriental Pearl Tower, que es la torre de la televisio xinesa. 








Les vistes des dels seus 351 m d'altura tambe son espectaculars!




Potser a la foto no s'aprecia be, pero sota del vidre on estem asseguts no hi ha res mes que el terra a 300 m, sense cap mena de plataforma intermitja. He d'admetre que la sensacio de vertigen era considerable. Alguns ni s'han atrevit a trepitjar-lo, eh pare?






Per acabar la jornada, hem tornat a sopar els quatre, i aquest cop tambe amb l'Ingrid, la meva companya de pis sueca, amb qui ens portem molt be i amb qui estic aprenent moltes coses sobre Suecia i el nord d'Europa. Realment la gent d'aquests paisos ens treu anys d'avantatge en moltissims aspectes!!


No hay comentarios:

Publicar un comentario