Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

martes, 23 de abril de 2013

SANT JORDI A LA SHANGHAINESA

23.04.13


SHANGHAI.




Avui es Sant Jordi, un dia molt especial per Catalunya, el meu pais, i com a tal he complert amb la tradicio de regalar una rosa a les dues dones que mes estimo, la meva mare i la Seraphine. De bon mati m'he aixecat i les he anat a comprar a una botiga de flors que hi ha davant de casa. Malgrat el dia plujos a Shanghai, la mandra no ha estat excusa, i es que en jornades com aquesta sorgeix mes que mai d'un mateix l'amor a la patria. 




Sense la companyia de la Seraphine, que s'ha quedat mig malalta a casa, he anat amb els pares al museu de Shanghai, situat al centre de People's Square. Al sortir hem gaudit d'unes vistes espectaculars a l'hotel Marriott, tambe conegut com a "Mordor", per ser l'ull que controla tota la ciutat. 










Aquestes son algunes de les coses que hem pogut veure al museu, tot i que, sincerament, no n'he mirat cap. El que si que ha valgut molt la pena ha estat la interessantissima conversa amb els pares sobre preocupacions, motivacions, il·lusions i reptes de futur. Les mascares, escultures, i vaixells taiwanesos, no han estat res mes que el paisatge de fons d'aquesta conversa. 




Lasagna, pasta pesto, i una magdalena de xocolata. Com disfruto amb el menjar en cada visita dels pares!




I no puc acabar l'entrada sense felicitar el protagonista del dia d'avui, el meu pare, que es diu Jordi. Felicitats!


No hay comentarios:

Publicar un comentario