CREMANT OREOS

30.12.11

SHANGHAI.

Amb perdo, pero a vegades penso, quins collons que tenen els xinos. Ahir se'm va acabar l'oferta que tenia al gimnas per anar-hi 20 vegades en dos mesos. I clar, com que al final em quedare a la residencia de Tongji tambe al Gener, vaig agafar l'oferta d'anar-hi 10 vegades en un mes. Per tant, fins al 29 de Gener. La sorpresa va ser quan, despres d'haver signat tots els papers i pagat els 150Y, em van dir que tancaven per vacances el dia 15. Es a dir, que el mes per poder anar-hi es converteix en 16 dies. Vaig estar a punt de reclamar, pero despres vaig pensar que aixi m'obligaria a anar-hi mes en els proxims dies. 

Normalment s'utilitza l'expressio "anar a cremar els turrons" quan es va a fer esport aquesta epoca de l'any. A diferencia d'altres anys, aquest no n'he menjat, igual que moltes altres coses bones tipiques de Nadal. No se si per compensar-ho i sentir-me gastronomicament realitzat, estic devorant Oreos. Be, en realitat son la imitacio xina de les Oreos, pero...qui nota la diferencia?



CURT, PERO NO MOLT CURT

29.12.11

SHANGHAI. Evidentment, l'entrada d'ahir del blog es una broma. Va ser la meva particular forma de celebrar el dia dels innocents. Ja m'agradaria per aixo que no ho fos...

En qualsevol cas, va ser una odissea aconseguir la foto amb el xino donant-li la ma asseguts i amb papers a sobre la taula, simulant la firma d'un contracte. En una de les meves anades d'olla, vaig entrar en un edifici amb oficines i, despres d'intentar fer entendre a tot de xinos encuriosits que es el que volia, van acceptar fer la foto. Crec que encara estan flipant!

...

Ja puc dir que m'he tallat el cabell a Xina! Em feia por, ho he de reconeixer, pero al final no ha estat tan malament. Fins i tot m'he fet amic del perruquer, tot i que m'ha costat molt fer-li entendre el que volia: "El vull curt, pero tampoc molt curt!". Tot aixo mig en xino mig en angles, obviament.

Aquest es el resultat final. Tenint en compte que ha costat nomes 2 euros, no esta gens malament. La ma a la boca no es per res en especial, simplement tinc una ferida que no se m'acaba de curar i es veia massa a la foto. Perdoneu pero algu ho havia de dir.

UNA OPORTUNITAT UNICA

28.12.11

SHANGHAI. Fa dies que tenia ganes de dir-ho, pero havia d'esperar a que fos oficial. Ha anat tot molt rapid. Fa unes setmanes l'Hector em va dir que coneixia un dels responsables d'un anunci a una revista xina on deia que es buscaven estrangers per fer d'anunciants d'un vi per tot Xina. En definitiva, una especie de feina de model. Aquest es l'anunci.

Despres d'informar-me i contactar amb aquest responsable, va mostrar molt d'interes en mi i va insistir que tenia el perfil ideal. Es tracta d'una oportunitat unica, de forma que no li he pogut dir que no i avui he firmat el contracte, que em permetra viatjar i coneixer un munt de pobles i ciutats per tot Xina durant els proxims 6 mesos, i a mes cobrant!

I tot aixo comencara la setmana vinent. Per sort tindre temps d'haver fet tots els examens d'hivern, pero perdre el semestre que ve. De totes formes no em preocupa, ja que parlant amb la UPC segur que el podre recuperar l'any vinent. Ara nomes penso en comencar a fer les maletes i preparar-me per aquest gran viatge interxines.

Gracies per confiar en mi, Chen!

DINARS DE NADAL A SHANGHAI QUE ACABEN A LES 2 DE LA MATINADA

26.12.11
SHANGHAI. Ahir va ser un dia especial: el primer Nadal lluny de casa. I no va estar pas gens malament. El dia 24 a la nit vam anar a celebrar-lo a un pis ple d'alemanys, ja que per ells el Nadal es el dia 24. Realment es nota que son d'una altra cultura en molts aspectes! El dia 25 ens vam llevar ben d'hora a les 9 per anar a comprar, i a les 12 ens vam presentar a casa la Georgina, una noia catalana que tambe viu aqui.

Alla ens vam trobar amb l'Alex, un amic de la Georgina que ja el coneixiem de classe de xino. Quina coincidencia! Tambe va venir el Luis, un altre catala, i la Chichi, una amiga xina de la Georgina. Vam cuinar truita de patates, fer un pastis d'amanida amb tonyina i formatge, preparar pa amb tomaquet i pernil, pasta rissotto i carn. Aixi, a les 14.30h tot estava llest per comencar.

Despres del dinar van venir els postres i el cafe. Increible l'homenatge de galetes daneses, neules i xocolata que em vaig fer. Tots vam acabar molt plens, es del que es tractava. I va venir la sobretaula, amb el vi i el cava...La cosa es va anar allargant fins que de sobte eren les 11 de la nit!! Abans de mirar la peli "Resacon en Bangkok", va ser el moment de fer el Skype amb Can Cabuti. Quina ilusio veure a tota la familia junta! Per uns moments va ser com estar a Barcelona amb tots vosaltres.

Va ser un gran dia, a casa d'una gran amfitriona i envoltat de molt bona gent. Van ser tot un detall els gorros de Papa Noel i els guants, Georgina!

Que fer quan s'han d'obrir 5 ampolles de vi i no hi ha obridor? Doncs utilitzar un tornillo i un tornavis. Per alguna cosa som 7 enginyers. Aquest es l'Alex obrint la primera de les ampolles.

ESTUDIANT I PERDENT EL TEMPS

23.12.11
SHANGHAI. El Nadal ja es aqui. El que per alguns significa vacances, per mi esta significant mes temps per estudiar, i tambe per perdre, cosa molt estranya en mi...

L'Alejandro m'ha passat un grapat de pelis bones i n'estic mirant 2 al dia. A mes, ahir vaig sortir al M2 amb el Tim i el Sabelo, dos alemanys, per desconectar una mica. Avui repetirem. El fet de no beure em permet al dia seguent estar en perfectes condicions, simplement em desperto a les 12 en comptes de les 9. Tambe intento seguir fent esport, i mai falten les converses infinites al passadis a tothora. La resta del temps, sense comptar les hores de dormir, menjar i internet, INTENTO dedicar-lo a estudiar. Pero tot i aixi passo molta estona sense fer res de res.

Avui l'Internet funciona pitjor que mai i no puc pujar cap foto. Es el que passa quan no es te internet a l'habitacio i un ha d'anar a un passadis mig abandonat de ledifici del costat (l'unic lloc on hi ha aire condicionat i no fa gaire fred) a gorronejar una Wifi.

PER SOTA DE 8!!

21.12.11
SHANGHAI. Ahir a la nit, al tornar a l'habitacio, la porta no m'obria. Les uniques dues vegades que m'havia passat aixo abans van ser pel meu aniversari (quan a recepcio em van donar una carta de felicitacio) i el dia que vaig rebre el paquet dels meus pares des de Barcelona. Per aixo, em vaig posar content pensant que havia rebut quelcom.

L'anecdota va ser que no, que l'unic que passava es que havia fallat el mecanisme d'obrir portes. No nomes no havia rebut res, sino que a mes vaig haver d'esperar-me a l'entrada de la residencia una hora. Quan portava uns minuts va baixar el Jere en pijama (havia sortit al passadis i havia tancat la porta). Vam estar rient una estona de nosaltres mateixos, ja que recordava a les situacions de "Nothing to do here". Com es veu a la foto, no vam ser els unics en quedar-nos al carrer.

...

Tambe ahir vaig anar a canviar Euros que encara em quedaven per la maleta. Els vaig poder canviar tots menys un bitllet de 50, trencat 3 mm per una punta i enganxat amb celo, que no me'l van acceptar. El que mes em va sorprendre, pero, es que el canvi va ser 1 Euro = 7,97 Y. El dia que vam arribar a Shanghai el canvi estava a 1 Euro = 8,90 Y. Gairebe un 10% en 4 mesos! Si segueix aixi, aviat sortira car viure a Xina.

Aquesta es la foto del bitllet rebutjat amb el Banc de Xina al fons. Sera una metafora que l'Euro cada cop te menys valor davant l'emergencia de Xina?

KIM JONG NOT OK

20.12.11
SHANGHAI. Per culpa de l'Olau - o, mes ben dit, gracies a ell -, en aquests gairebe quatre mesos m'he obsessionat amb algun dia anar a Corea del Nord. Abans de venir a Xina no sabia res d'aquest pais, pero ara cada dia se mes coses degut a la deria que m'ha encomanat. Per exemple, aquest regim comunista germa de Xina apareix de color blanc a Google Maps, mai es tenen noticies seves i es molt dificil aconseguir els permisos per anar-hi.

A la residencia de Tongji tenim uns quants estudiants de Corea del Nord. Sempre van tots junts, amb el mateix uniforme i amb un pin de la bandera del seu pais. Son molt simpatics, i sempre ens saluden efusivament cridant: "Barcelona! Barcelona!". Espero conservar la seva amistat perque algun dia m'ajudin a visitar la seva terra.

Tot aixo es per dir que ahir va morir Kim Jong Il, el dictador del regim comunista de Corea del Nord. Be, en realitat va morir dissabte, pero fins ahir dilluns la noticia no es va donar a coneixer. Aquest es l'acudit que no hem parat d'utilitzar aquests mesos, i que a partir d'ara queda obsolet.

...

I no puc acabar l'entrada sense felicitar el meu germa, que avui es fa gran: Per molts anys Jan! Segur que ja deus ser gairebe mes alt que jo, al ritme que anaves de 1 cm cada pocs mesos. Gaudeix d'aquest temps de llibertat sense mi que quan torni recuperare la meva posicio de dictador amb el mando de la tele!

UN EXAMEN MENYS

19.12.11
SHANGHAI. Ahir a la nit vaig acabar els dos treballs que he d'entregar aquesta setmana i ara acabo de fer el primer dels examens. M'ha anat molt be, potser trec nota i tot. Aixo em fa estar mes tranquil per encarar els proxims la setmana que ve i l'altra.

Canviant de tema, per primer cop des de que faig Camins, tindre despres dels examens d'hivern unes minivacances...O no tant minis: des del 5 de gener fins el 20 de febrer! El mes de gener el dedicare a estudiar molt xino, fer petits viatges per Xina i gaudir de la vida a Shanghai. Al febrer anirem a Vietnam els 5 catalans de la UPC i el Manu, un frances.

L'altre dia vam comprar els bitllets d'avio per tornar de Ho Chi Minh City a Shanghai el 19 de febrer. Sabieu que Vietnam esta a una latitud semblant a la del centre d'Africa? Aquests dies, que aqui fa tant fred, alla estan a 25-30 graus! Quines ganes de coneixer un altre pais asiatic!!

LA VOLTA DEL MANICOMI

17.12.11
SHANGHAI. Ja m'he estructurat mentalment com em dividire el temps, i excepte l'examen de Concrete Structure, el dia 4 de Gener, la resta els veig be. Sembla que he aconseguit entrar en una mini rutina que m'esta permetent avancar en l'estudi una mica. Aquests son els cinc examens que he de fer i els dos treballs que he d'entregar, amb les seves corresponents dates.

Per desconectar, estic fent bastant esport cada dia. Combino un dia de gimnas amb un dia d'anar a correr. Quan surto a correr vaig a descobrir carrers al voltant de la uni. Es molt gracios perque hi vaig amb pantalons curts i maniga curta, i ja m'han aturat mes d'una vegada per fer-me fotos. Encara no se si es per la vestimenta d'estiu, pel tatuatge que tinc en xino a la cama, o perque soc molt guapo ("chist").

Potser perque aquests darrers dies he incrementat la quantitat d'esport, penso molt en tot el que feia en bici a Barcelona. Que be que m'anirien ara els 5 o 6 Tibidabos que solia fer els dies que volia desfugar-me. O per que no la volta del manicomi? Aquesta volta consistia en anar a la carretera de Sant Cugat a Cerdanyola i donar voltes durant 2 o 3 hores de rotonda a rotonda. Cada volta son nomes 2 km (menys de 4 minuts). Tothom em deia que com podia passar-me 3 hores fent 50 voltes al mateix lloc, que acabaria boig. Per aixo la vaig batejar amb aquest nom.

Aquesta foto es l'ultima que tinc dalt de la bici, just abans de deixar-la a la casa de Sant Feliu, on m'esta esperant per quan torni. Et trobo a faltar!

ADEU A LA BONA VIDA

15.12.11
SHANGHAI.

Des del diumenge, amb la ressaca del Madrid-Barca, que he entrat en una fase de nervis i angoixa que fins ara no havia tingut aqui a Xina. Dilluns ja tenim un examen, i la resta en les proximes tres setmanes.

Aquests dies es quan m'adono que he estat vivint massa be, i que ara s'ajunta tot. En el fons no es res nou, ja que cada periode d'examens de Camins es la mateixa historia. Pero el fet d'estar lluny de casa i d'haver fet molt menys (per no dir res) del que hauria d'haver fet en alguna assignatura m'esta fent entrar en un estat d'anim no gens bo.

I aixo s'ajunta amb el Nadal, epoca que mai m'ha agradat perque sembla que tothom sigui molt felic. En fi, no se si aixo es la crisi que deien dels tres mesos, pero si es aixi espero que no duri gaire. Espero que el dia 4, quan hagi acabat els examens, tot torni a ser com abans...

FUCKING SHANGHAINESE COLD!!

13.12.11
SHANGHAI.

Despres de la Cursa de les Tres Nacions (Puigcerda) de l'any passat, on pujant amb roba de bici d'estiu l'Envalira (2.408 m) va comensar a nevar i a fer molt vent a -3 graus, vaig dir que mai mes passaria fred. Ho vaig passar fatal, a la baixada vaig perdre la sensibilitat de tot el brac, i despres vaig estar 1 mes sense notar-me la punta de dos dits.

No es comparable aquell dia del juny passat amb aquests dies aqui, pero el titol de l'entrada ja ho diu tot. Sabia que a Shanghai faria fred, pero no m'esperava que en fes tant, i menys a mitjans de desembre. La temperatura en graus tampoc es excessivament baixa, pero quan s'arriba als 5 graus el fred es insuportable. No es tan pel fred en si, sino per la humitat, que se't clava a la pell i no hi ha forma de que marxi.

Espero que mica en mica m'adapti, i que vagi aviat al "Fake market" a comprar roba d'abric de veritat, ja que amb samarretes de maniga curta i sudaderes o jerseis fins no puc passar gaire mes temps...I aixo nomes es el principi, tots els xinos diuen que el fred de veritat es al Gener i Febrer. Al loro!

NIT PERFECTE

11.12.11
SHANGHAI. Un cop mes, ahir va ser una nit inoblidable a Shanghai. Aixo si, abans vaig passar la tarda en un seminari amb xinos on nomes es parlava xino, 3 hores inacabables on no podia fer res mes que escoltar i intentar entendre alguna paraula. Pero com dic, sempre que et passa alguna cosa dolenta despres ve una bona, i al reves. Eh, Alejandro! I la cosa bona va venir despres.

Primer vam anar a un bar on hi havia una festa de Kimonos, i despres a una de les discoteques mes conegudes de Shanghai, el Muse. Alla em vaig treure la camisa i vaig vestir la samarreta del Barsa, amb l'estelada de capa. De sobte em vaig convertir en el rei de la festa, m'ho vaig passar de conya! 

A les 4 de la matinada vam agafar un taxi en direccio "El Toro Loco", per comensar a escalfar motors. Erem tot l'African guetto (excepte el Basti i el Manu), i tambe va venir el Guillermo, un amic de Madrid. El primer que vam fer va ser penjar l'estelada i la bandera del Madrid del Guillermo, per demostrar que hi havia bon rotllo.

Al bar hi havia molta mes gent del Barsa que del Madrid (80 i 20% diria jo). El gol inicial del Madrid va fer que se'ls hi pugessin els fums, pero despres va apareixer el Pep team per posar les coses al seu lloc.

El bar "El Toro Loco" va resultar ser un bar molt peculiar. Les seves parets estaven plenes dels topics espanyols. Poso algunes fotos que parlen per si soles. S'hi podia veure des d'Aznar, Bustamante i Kiko Matamoros fins a Guti, Chikilikuatre i Paquirrin al costat del Parc Guell!!! Increible! Gracies Shanghai per nits com aquesta!



COM MES DIFICIL, MILLOR

09.12.11
SHANGHAI. Com em va preguntar el meu pare fa poc, es podria dir que he sustituit la bici pel xino. Segueixo fent esport sempre que puc, evidentment, pero la quantitat d'hores que passava pedalant ara les he d'omplir. I una de les coses que m'esta apassionant es aquest idioma.

Al principi nomes em preocupava per estudiar pinyin (xino escrit amb el nostre abecedari), per tal d'aprendre a parlar mes rapidament, i ignorava completament els caracters. Pero aixo tard o d'hora havia d'acabar. I va acabar el dia que em va arribar des de BCN el llibre que utilitza el Jere i que esta molt molt be. En menys de dues setmanes he apres a escriure i identificar 150 caracters, dels 400 que hi ha al llibre.

Aprendre xino es un gran repte. Primer has d'aprendre els caracters, el seu pinyin i el seu significat. Pero aixo nomes et permet identificar-los en un text, ja que quan es posen dos o mes caracters junts el significat pot ser completament diferent. Per exemple, qui diria que el caracter "8" al costat del caracter "caracter xino" vulgui dir "Horoscop", i no "8 caracters xinos". I a aixo se li ha de sumar la pronunciacio de l'idioma oral. Tot plegat molt dificil. M'encanta!

...

I amb tot aixo estem a dos dies del classic. Ja tenim taula reservada pel diumenge a les 5 de la matinada en un bar espanyol anomenat "El toro loco". La cosa promet, ja que el bar estara dividit entre madridistes i cules. Sera casualitat que darrerament veig molt Barsa per tot arreu? Fins i tot a una de les pantalles del metro van fer un resum de mes de 10 minuts d'un partit del Barsa!

QUE NO ESTAMOS TAN MAL!

06.12.11
SHANGHAI.

Estic fotut: encostipat, amb molt mal de coll, amb estres perque els examens s'apropen i veig que no he fet res mes que estudiar xino, sense tenir clar com anira el tema de la mudansa a un pis, amb el Nadal a dos dies...i a Shanghai cada cop fa mes fred.

El motiu del meu malestar fisic esta clar: vaig estar tres dies passant fred, tant al carrer com a la meva propia habitacio! L'aire condicionat estava trencat, i quan vaig aconseguir que funciones i el vaig posar a 30 graus, seguia sortint fred. Despres de gairebe una hora discutint amb els xinos de la recepcio, nomes es tractava de canviar el mode de fred a calent, pero com que el mando esta en xino...Aquesta tonteria li esta costant cara a la meva salut!

Segurament per tot aixo, ahir em va agafar un dels meus atacs asocials i me'n vaig anar a caminar sol per Shanghai, sense parlar amb ningu, simplement observant el mon al meu voltant. La meva conclusio al final va ser: estic a Shanghai, passant-m'ho millor que mai i aprenent moltes coses, "No estamos tan mal Nil!".

HECTOR, ESTUVO PADRISIMO!

03.12.11
SHANGHAI. Ahir a la tarda, l'Hector, un mexica amb qui em porto molt be, em va convidar a veure un partit de basquet entre els Shanghai Sharks (que serien com el Barsa de Futbol a la Lliga Espanyola) i un altre equip del qual no recordo el nom. Al principi vam dubtar si anar-hi, ja que despres haviem d'anar a una festa francesa de formatge i vi, pero veure un partit de basquet xino no es fa cada dia!

Ens van explicar que en la lliga xina de basquet no poden jugar en el mateix equip dos americans a la vegada, i es que crec que els hi fa molt respecte la NBA. El nivell de basquet, tot i que no soc cap expert, no era gaire alt...

I ara ve l'anecdota del dia i una experiencia que no oblidare mai: vaig poder estar al costat d'un dels personatges mes famosos de Xina: Yao Ming, un monstre de 2.26 m d'alsada, propietari dels Shanghai Sharks i que ahir estava a la tribuna del pavello mirant com jugava el seu equip. 

Al descans del partit li vaig dir a l'Hector que jo no marxava del pavello sense una foto amb el Yao Ming, o almenys sense intentar-ho. Dit i fet, va ser tan facil com agafar l'ascensor, pujar un parell de plantes i apareixer en una sala amb el Yao Ming assegut en un sofa enorme. Aquesta es la foto on sortim l'Hector i jo amb el gegant xino. Com diria l'Hector en mexica, "Guei, estuvo pasado de berga!".

SPANISH AND ITALIAN...AFRICAN GHETTO!

01.12.11
SHANGHAI. Esta comprovat que amb qui ens avenim mes es amb els italians, i es que som molt iguals en moltes coses. Ultimament sempre quedem per sortir amb l'Alberto, l'Aldo i el Fabio, tres italians de Turin amb qui no parem de fer broma sobre qualsevol tema. M'ho passo de conya!! I no em puc deixar el Basti (alemany) i el Manu (frances), que tot i ser de paisos "freds" actuen com si fossin mediterranis. Les fotos son d'ahir al Bricco Cafe, el lloc de menjar italia. Nomes van venir l'Alberto i l'Aldo, la resta van ser uns "francesos".

El nostre lema es clar, en comparacio amb els paisos del nord d'Europa (Alemanya, Suecia, Belgica, etc.) el nostre euro es mes petit, tenim un accent angles lamentable, som baixos, menys forts i tenim pel al pit. Per tots aquests motius ens hem declarat el ghetto africa a Shanghai.

POBLE DE DONGSHAN

27.11.11
SHANGHAI. Ahir va tornar a haver-hi sortida amb l'assignatura "Shape and Growth of Towns and Villages of China" (nom molt curt per cert), aquest cop a Dongshan, un poble a 100 km de Shanghai.

El poble en si era maco, pero com l'altra vegada hi van haver diversos "fails" que al dia seguent es converteixen en anecdotes.

Primer, a l'anada l'autocar es va espatllar a 10 km d'arribar i vam haver de caminar fins que al cap de una mitja hora ens va recollir un altre autocar.

Despres, vam dinar en un restaurant tipic del poble i com que la carta estava en xino i ningu l'entenia del tot, vam demanar plats de forma aleatoria. El resultat va ser que tots eren de verdures estranyes i molt dolentes, aixi que gairebe ens vam haver de conformar amb menjar arros blanc...

Finalment, l'hora que ens havia de recollir l'autocar per tornar a Shanghai era les 14.30. Doncs be, no vam sortir fins les 17.15 h, ja que per segona vegada l'autocar que havia de venir es va espatllar a mig cami.

En qualsevol cas, va ser un bon dia en companyia d'amics i en un entorn diferent de l'habitual, respirant una mica d'aire net, que a vegades tambe va be.

COM EM CUIDEN. MIL GRACIES!

24.11.11
SHANGHAI. Siiiiiiii!! Tornant de classe de xino, la porta de l'habitacio no m'obria, he baixat a la recepcio de la residencia per veure que passava i m'han dit que era perque m'havia arribat un paquet. Ja l'esperava un dia d'aquests, pero aixo no treu que m'hagi fet moltissima il.lusio. Buff!! Ara perque tinc la panxa plena, pero dema "l'atracon" de pernil, Muesli i galetes promet ser epic!

Com es troben a faltar aquestes coses que quan les tens cada dia ni penses en elles pero quan fa 3 mesos que no les pots tastar ni veure es converteixen en platoniques. Perdoneu, pero algu ho havia de dir!

THIS IS CHINA

22.11.11
SHANGHAI. Aquesta entrada es per penjar algunes fotos de frikades habituals que et pots trobar si surts al carrer a Shanghai. Per exemple, aquesta es la cinquena persona que he vist que te tantes ganes de posar-se la roba nova que ni es treu l'etiqueta despres de comprar-la.

Aqui va un altre cas d'una persona que necessitava ajuda i ningu l'atenia, ni tan sols la policia (mirant-la impassibles). La foto no es meva, pero pel que m'han dit la noia estava tremolant al terra i ningu no feia res...

L'altre dia de visita a la seccio de llits de l'IKEA, ens vam trobar amb aquesta sorpresa: una xina dormint tranquilament com si estigues a casa seva. Zzz...

I, per ultim, la meva preferida. Es un exemple mes de les moltes incongruencies que et pots trobar a qualsevol lloc. El mateix tipus d'ampolla d'aigua que en la mateixa botiga en una estanteria val 2 RMB i en una altra a menys de 2 m val 1,6 RMB. Per fer la prova vaig comprar-ne una, i com que em van cobrar 1,6 RMB no vaig fer cap comentari de queixa.

Proximament, capitol 2 de "This is China"...

DIA DE REFLEXIO

20.11.11
SHANGHAI.

Que rapid passa el temps! Aviat fara 3 mesos que vaig arribar a aquesta ciutat tan gran i que tan be m'ha acollit. Abans de venir, molta gent em va dir que al cap d'un cert temps tindria una mena de crisi existencial i voldria tornar. Potser es massa d'hora, pero a mi m'esta passant el contrari: tot i estar en un mon completament diferent del que estava acostumat, em sento extranyament comode...

Aixo no implica, pero, que cada dia no m'entri una mica de nostalgia i trobi a faltar moltissimes coses i persones de Barcelona, sobretot en dies com avui. Trobo a faltar, per exemple, els diumenges de "machacades" amb bici al mati i sofa, tele i Barsa al vespre. Pero em consola saber que aixo segueix alla i podre tornar-ho a fer quan vulgui. Com em va dir l'Avi Antoni abans de marxar, "Ens tens aqui".

Canviant de tema, ja se que el dia de reflexio era ahir i no avui. Pero...hi ha gaire a reflexionar? No segueixo gaire l'actualitat del mon occidental en general i d'Espanya en particular, pero pel que m'han dit la cosa pinta molt malament. Jo des d'aqui nomes puc desitjar que els que tothom dona per guanyadors de les eleccions no acabin d'ensorrar el pais, tot i que sera dificil. Com diu una persona a qui li tinc molt apreci, "Catalans i catalanes, diumenge comensa el calvari".

CAMARA NOVA, MILLORS FOTOS

17.11.11.
SHANGHAI. Fa uns dies la camara amb la que havia vingut va dir prou. Ahir en vaig anar a comprar una altra al centre amb la Kao, una noia tailandesa que vaig coneixer a la festa de Halloween fara 1 mes. Sort d'ella i el seu xines! Pero eh, vaig entendre bastantes coses de la seva conversa amb el venedor, i fins i tot vaig intervenir. Fa gracia perque nomes que diguis un parell de frases en xino ja flipen i diuen que en saps molt, quan ni molt menys es aixi. Aquesta es la primera foto amb la nova camara, jo i la Kao.

A la nit els italians ens van portar a un restaurant italia on els dimecres per 100 RMB (11 euros) hi ha buffet lliure de pasta, pizza, carn, mozzarella, etc. Va ser tal la quantitat de menjar que ens vam fotre que vam necessitar 3 hores d'estar apalancats al sofa i despres anar a ballar una mica per baixar-ho. La setmana vinent repetim, prometo posar fotos!!

NIL, FORA DE CLASSE!

14.11.11
SHANGHAI. Aquestes imatges comencen a ser habituals a les classes que fem amb xinos. Jo em pensava que nomes a Espanya la gent dormia a classe, pero estava ben equivocat. Es un fet mes que posa en evidencia que als xinos els hi importen poc les formes: escupeixen pel carrer, no deixen sortir al metro abans d'entrar, criden a tot arreu, etc.

M'enrecordo perfectament del dia que la Mallafre em va fer fora de classe per badallar i no tapar-me la boca. Aleshores estava fent 2n de batxillerat, i em vaig sentir humiliat. Que pensaria si fos professora de filosofia en aquesta classe, on les imatges parlen per si soles? A vegades m'enrecordo d'ella i penso que no els hi aniria malament als xinos una mica de ma dura per espavilar-los amb certes coses.

En qualsevol cas, la Carme es una de les persones gracies a les quals estic aqui, ja que en gran part gracies a ella estic fent Camins. Jo dubtava si fer Camins o no, i recordo que ella va dir que amb 18 anys t'has de plantejar reptes i no optar pel cami facil, i que si dubtes entre fer o no fer una cosa, l'has de fer per no penedir-te despres. Des de llavors intento sempre tenir present aquest consell, i mai deixar per l'endema el que puc fer avui, perque mai se sap si l'endema l'oportunitat seguira existint. 

ENFADAT NO, TRIST

12.11.11.
SHANGHAI.

Aquesta foto la vaig fer moments abans de passar un dels pitjors moments que recordo aqui. La porta del final del passadis es la del despatx del que fins fa poc va ser el meu supervisor. A tots ens en han assignat un pels dos proxims anys, i es qui ens dirigira la tesi l'any vinent.

Per diverses raons no hi va haver "feeling" (com diria el mestre Guardiola) entre el professor Mingjing Jiang i jo, i el que al principi semblava una tonteria es va anar complicant fins que la situacio era insostenible. El dia de la foto vaig estar parlant amb ell mes d'una hora per explicar-li que canviava de supervisor. La conversa no va ser gens comode, i mes tenint en compte que era en angles i que tenia davant meu un xino ofes...

Quan ara passo pel seu edifici, la resta d'alumnes que dirigeix, que fins fa dos dies eren molt amables amb mi, ni em saluden. Se que hagues pogut posar mes de la meva part perque la cosa no acabes aixi,  i se que vaig dir coses que no hagues hagut de dir, pero no entenc com un professor pot menjar el cap als seus alumnes perque es posin en contra d'un altre...Suposo que es normal en el mon dels xinos.