SHANGHAI. Aquestes imatges comencen a ser habituals a les classes que fem amb xinos. Jo em pensava que nomes a Espanya la gent dormia a classe, pero estava ben equivocat. Es un fet mes que posa en evidencia que als xinos els hi importen poc les formes: escupeixen pel carrer, no deixen sortir al metro abans d'entrar, criden a tot arreu, etc.
M'enrecordo perfectament del dia que la Mallafre em va fer fora de classe per badallar i no tapar-me la boca. Aleshores estava fent 2n de batxillerat, i em vaig sentir humiliat. Que pensaria si fos professora de filosofia en aquesta classe, on les imatges parlen per si soles? A vegades m'enrecordo d'ella i penso que no els hi aniria malament als xinos una mica de ma dura per espavilar-los amb certes coses.
En qualsevol cas, la Carme es una de les persones gracies a les quals estic aqui, ja que en gran part gracies a ella estic fent Camins. Jo dubtava si fer Camins o no, i recordo que ella va dir que amb 18 anys t'has de plantejar reptes i no optar pel cami facil, i que si dubtes entre fer o no fer una cosa, l'has de fer per no penedir-te despres. Des de llavors intento sempre tenir present aquest consell, i mai deixar per l'endema el que puc fer avui, perque mai se sap si l'endema l'oportunitat seguira existint.
No hay comentarios:
Publicar un comentario