Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

viernes, 11 de noviembre de 2011

ENFADAT NO, TRIST

12.11.11.
SHANGHAI.


Aquesta foto la vaig fer moments abans de passar un dels pitjors moments que recordo aqui. La porta del final del passadis es la del despatx del que fins fa poc va ser el meu supervisor. A tots ens en han assignat un pels dos proxims anys, i es qui ens dirigira la tesi l'any vinent.

Per diverses raons no hi va haver "feeling" (com diria el mestre Guardiola) entre el professor Mingjing Jiang i jo, i el que al principi semblava una tonteria es va anar complicant fins que la situacio era insostenible. El dia de la foto vaig estar parlant amb ell mes d'una hora per explicar-li que canviava de supervisor. La conversa no va ser gens comode, i mes tenint en compte que era en angles i que tenia davant meu un xino ofes...


Quan ara passo pel seu edifici, la resta d'alumnes que dirigeix, que fins fa dos dies eren molt amables amb mi, ni em saluden. Se que hagues pogut posar mes de la meva part perque la cosa no acabes aixi,  i se que vaig dir coses que no hagues hagut de dir, pero no entenc com un professor pot menjar el cap als seus alumnes perque es posin en contra d'un altre...Suposo que es normal en el mon dels xinos.

1 comentario:

  1. Això tenen les relacions humanes i més entre cultures i lllengües diferents. Però tan necessàries i enriquidores per un altre costat que no s'han pot prescendir. Jo diria que si vareu parlar amb franquesa, ambdós, a la llarga ho agraireu i probablement reconduiu la situació. Igual que tu fas la post reflexió, el professor també la deu haver fet o la farà. Perqué per diferents que siguem, tots som humans.
    Alegria i força!!!
    JoC

    ResponderEliminar