FORA DE LLOC

01.02.12

NANNING.

A vegades les fotos enganyen. I aquesta ho fa. No us ha passat mai que us sentiu totalment fora de lloc i penseu, "que estic fent aqui? aixo no es el que vull...".

Aixo es el que em va passar ahir a la nit. Vam sortir els cinc de festa, juntament amb la recepcionista de l'hostal i un jamaica. I novament jo no vaig beure alcohol. Al principi m'ho passava be, pero mica en mica vaig comencar a trobar-me cansat i com si no pintes res alla, veient com els altres s'ho passaven de conya i que jo no ho podia fer. No entenc per que, ja que normalment no em passa...

Suposo que el fet d'haver d'estar dos dies aqui perdent el temps perque esperem el Jere i no a Vietnam - on tinc moltes ganes d'anar -, m'esta fent sentir malament. Aquesta nit sembla que tocara sortir un altre cop...En dies aixi desitjaria estar viatjant sol per fer el que em vingues de gust. En fi, suposo que va ser un mal dia...

Abans de tot aixo, haviem anat al mercat de nit de Nanning, a provar les delicatessen de la zona...

Que fa un cap de cabra aqui? Aixo es menja?

A L'ESPERA DE CREUAR LA FRONTERA

31.1.12

NANNING. Un cop mes s'ha acomplert la Llei de Murphy: a diferencia de la darrera setmana, el dia s'ha despertat amb un Sol radiant a Guilin. Pero no hi ha hagut massa temps per disfrutar-lo, ja que ben d'hora ha sortit el tren cap a Nanning, on obviament el temps torna a ser ennuvolat i emboirat...A Nanning no hi ha res a fer, simplement esperar a creuar la frontera amb Vietnam. Pel que he vist des de l'autobus en direccio a l'hostal, es una ciutat lletja, bruta i sense cap mena d'ordre.

A l'hostal ens hem retrobat amb l'Olau, que ha estat gairebe 20 dies viatjant sol per Xina. L'admiro, i ja m'estic pensant dates per fer jo el mateix en el futur proxim.

 ...

El primer dia del viatge vaig fer una aposta amb l'Oriol que no menjaria Oreos ni cap altre tipus de galetes durant tot el viatge. Els diners que ens juguem es el del menys, en el fons ho faig per mi, per intentar menjar millor. Amb el que no comptava es amb el Manu, que des de que s'ha enterat de l'aposta tot el dia esta menjant Oreos i oferint-me'n. Fins i tot es guarda els papers i me'ls enganxa a sobre el meu llit de l'hostal!!

VELLES I BELLES SENSACIONS

30.1.12

GUILIN.

Ahir acabava d'actualitzar el blog i marxava corrent cap a l'hostal a reunir-me amb els altres: tocava sortir a coneixer tambe com es la nit a Guilin. Si a Shanghai els occidentals ja som els diferents, fora de la gran ciutat encara mes. De fet, a la discoteca que vam anar erem els unics estrangers. I gracies a aixo tothom volia parlar, ballar i passar-s'ho be amb nosaltres.

No soc cap expert, pero a tot Xina les discoteques son molt diferents que a Europa. Aqui la pista de ball es forca petita. Gairebe tot el local son taules on els xinos mengen, beuen i disfruten de la musica. Fet aquest incis, i tornant al que estava dient, ahir anavem de taula en taula i tothom ens oferia de tot. Com que jo no volia beure alcohol, em vaig posar les botes a base de "palomitas", sindria i tot el que hi havia. No vaig fer gaires fotos, aquesta es una de les poques que tinc.

Aquest migdia, despres d'anar a menjar al Moro (algun dia prometo parlar del Moro, a qui ja considero un dels pilars de la meva vida a Xina), ha estat el moment de llogar una bici i anar cap al nord seguint el riu.

Igual que quan el Huang em va deixar la seva bici de carretera fa uns mesos, he disfrutat com un nen recordant velles i belles sensacions. Aquest cop, pero, ho he pogut fer per camins i envoltat de natura, i no pel centre de Shanghai. Han estat gairebe 3 hores en un dia especialment fred i amb una bici que gairebe es queia a trossos - normal tenint en compte que ens ha costat 1 euro llogar-la tota la tarda -, pero la sensacio de llibertat que he tingut ho ha valgut tot.

Dema al mati s'acaba la nostra estada a Guilin, ja que agafem un tren en direccio a Nanning (per sort aquest cop "nomes" seran 7 hores). En general la valoracio d'aquests quatre primers dies es molt positiva, espero que tot segueixi igual o millor. 

Aquest es l'hostal on hem dormit aquests dies...per 4 euros la nit! Just a l'entrada hi ha un mural amb dedicatories, i en ell un burro catala acompanyat d'un escrit en la nostra llengua. Al final sera veritat que els catalans estem per tot arreu! 

UN CROISSANT

29.1.12

GUILIN.

Novament dia de caminar molt, aquest cop sense sortir de Guilin. Hem dormit fins tard, pero aixo no ha impedit dirigir-nos rapidament cap al nord, en teoria per veure part de la muralla de la ciutat. Al final no ho hem fet, ja que l'entrada s'escapava de pressupost, pero gracies a les cames i a tenir molt temps hem vist altres llocs fantastics sense pagar ni un centim.

A Shanghai a vegades es poden veure gimnasos de carrer, pero Guilin n'esta ple! En ells s'hi sol veure gent gran. Obviament no son gaire sofisticats i semblen mes atraccions per nens que per fer exercici. En un ens hi hem passat una bona estona, fent mes el tonto que no pas una altra cosa. Es el que te caminar per caminar per una ciutat sense cap objectiu concret. Simplement fem el que ens ve de gust en cada moment, coneixem la ciutat per dins.

Arribats a aquest punt, es hora de parlar del Manu. Ell es de Touluse, i el considerem croissant i no frances. Els francesos mai m'han caigut be, i pel que es veu no soc l'unic a qui li passa, a Shanghai he descobert que es una opinio generalitzada al mon. El Manu, per aixo, es una de les excepcions. Es un crack!

Abans del viatge ja sabia que era una cabra boja, pero aquests tres dies m'ho han acabat de confirmar, i fins i tot esta superant les meves expectatives. Ell ja ha reconegut que es hiperactiu diagnosticat per un metge. Sincerament, no cal que ho juri. Muntanya, escales o cosa que veu per investigar, la investiga. I mai es cansa! Aqui van uns quants exemples grafics. I els que queden en les proximes 3 setmanes! La cosa promet...

YANGSHUO

28.1.12

GUILIN. Despres de dormir 8 hores molt necessaries, aquest mati hem agafat un autocar direccio a Yangshuo, un poble de visita obligatoria quan es va a Guilin. Novament el temps ha estat ennuvolat i molt emboirat, pero tot i aixi m'ha semblat un lloc precios, ideal per desconnectar uns dies i tambe per entrenar amb bici gaudint del paisatge.

Com que no teniem clar el rumb a prendre, ens hem posat a caminar seguint el nostre instint. Hem acabat a la vora d'un riu, que amb el fred i la boira perdia l'encant pero que a l'estiu, pel que hem vist a les postals, ha de ser impressionant. En un dels camins de roques que hi havia sobre l'aigua, una dona molt intel.ligent s'ha posat a creuar-lo amb tacons. No se com ho ha fet pero no ha caigut a l'aigua, jo amb bambes ja he estat a punt de relliscar! Coses de dones...

A la tarda hem agafat un autobus al mateix Yangshuo que ens ha portat al peu d'una muntanya propera, anomenada "Moon Hill". Alla he fet les meves dues hores d'esport desitjades, ja que ens hem passat una bona estona escalant i grimpant per un terreny enfangat i relliscos. Ha valgut la pena per tenir aquestes vistes! Encara que repeteixo, llastima del temps...

Aquesta nena des de que ens ha vist no ha parat de riure i cridar: "Waiguoren! Waiguoren!", que en xines significa "Estrangers". Com ens ha dit la seva mare, era la primera vegada que veia gent no xinesa. Ha insistit molt en fer-se moltes fotos amb nosaltres, ha sigut molt divertit.

Per acabar, he de confessar que estic decepcionat. Ni a un poble tan maco com Yangshuo puc evitar veure el McDonalds. Com espatlla el paisatge...

Per cert, he refet completament l'entrada del blog d'ahir amb moltes fotos del que va ser el primer dia de viatge. No te perdua! Ho he pogut fer gracies a haver acabat a la recepcio d'un hotel de 5 estrelles robant la Wifi, despres d'una hora buscant un cafe amb internet sense resultat. Guilin es la ciutat sense internet!!

DORMIR DORMIR DORMIR

27.1.12

GUILIN. Dormir es el que vull fer des de fa hores. De les ultimes 48 hores nomes n'he dormit 5...Abans d'ahir a la nit era la meva ultima nit a Shanghai, i m'havia de despedir d'un grup d'alemanys que ja no veure mes. La nit es va allargar i vam acabar a les 5.30h al McDonalds, tot i que no vaig menjar res complint la meva promesa. A la foto, molt ben acompanyat. A mes, gracies a elles dos al pis tindrem llencols, coberts, plats, penjadors i moltes coses mes sense necessitat de comprar-ho.

I la nit passada he estat en un tren on se m'ha fet impossible dormir mes de 20 minuts seguits. Despres de 21 hores, repetint l'experiencia de Beijing, hem arribat a Guilin. A la primera foto, els meus acompanyants en aquest inici de viatge: el Manu (que tot i ser frances no es comporta com a tal, se'l pot considerar croissant), l'Alejandro i l'Oriol jugant a cartes per matar el temps al tren. La segona foto, la demostracio que no vaig dormir gens; i la tercera, per fi a l'estacio de tren de Guilin.

En comptes d'anar a l'hostal a descansar una estona, hem iniciat una caminada de mes de 5 hores per la ciutat i els seus voltants. M'esperava mes calor, pero ens hem trobat amb un fred semblant al de l'hivern de Barcelona i una pluja molt fina pero constant. A totes les visites et feien pagar com a minim 10 euros, aixi que de tan catalans que som hem buscat una entrada alternativa a un dels parcs per no haver de pagar. En altres paraules, ens hem colat a traves de la muntanya. Potser el preu ha estat un parell d'hores de caminar de mes, pero ha valgut la pena.

La roca de la foto de dalt te forma de camell, o mes aviat de llama, en la meva opinio. Els xinos l'han batejat amb el nom de "The camel", pero potser perque per a ells no hi ha diferencia entre els dos animals.

 

I abans d'anar a dormir, una merescuda pizza financada amb els diners NO gastats en la visita del parc natural. No se quantes fotos ens han fet al restaurant, pero moltes. I es que estavem els quatre tirats a la cadira i dormint mentre no ens portaven el plat. Fins i tot la cambrera ens ha hagut de despertar per dir-nos que el menjar ja estava a taula...Dema mes!

QUE COMENCI L'AVENTURA

25.1.12

SHANGHAI. Dema a les 16.25h agafo un tren en direccio a Guilin, al sud de Xina. Sera l'inici d'un viatge de mes de 3 setmanes que em portara a veure Guilin i els seus voltants, Nanning, i tot Vietnam de nord a sud. Ahir vaig anar al Decathlon versio xina a comprar-me la tipica motxilla d'excursio, on no hi he posat gaire mes coses que un parell de mudes, xancletes, banyador i tovallola. Em recorda a les sortides que feia de petit amb l'esplai Shalom, amb la diferencia que llavors anava a Vilafranca del Penedes i ara vaig a un pais desconegut. Tambe en aquella epoca em passava el dia abans plorant perque no volia marxar, i avui friso per comencar l'aventura.

I es que, com dic, sera una aventura. De moment l'unic que tenim son aquests dos bitllets de tren: el de dema fins a Guilin i el de Guilin a Nanning d'aqui 6 dies. Dema es repetira la historia de l'anada a Beijing: 21 hores de tren en seients durs amb el tren mes barat que hi havia, i sense saber encara on dormirem quan arribem. M'agrada!

Per sort, marxo amb la tranquilitat de saber que quan torni tinc un lloc on dormir a Shanghai. Aquesta es la meva habitacio. De tant catala que soc, aquesta primera setmana al pis he dormit sense llencols i amb l'edredon dels antics llogaters, ja que fins dema al mati les alemanyes no em poden donar el seu i no en volia comprar un de nou per aquests pocs dies.

A PEDACOS

24.1.12

SHANGHAI. Aquest migdia hem anat al que havia de ser una desfilada de dracs pel centre de Shanghai, com a celebracio per la setmana de festa que acaba de comencar. Al final, pero, nomes han estat 5 minuts de tambors amb un sol drac i no gaire treballat. Recordo que a Barcelona havia vist algun cop les desfilades de dracs a Xina, i semblaven molt mes espectaculars. Estic segur que n'hi ha, pero no l'hem encertat en trobar-la.

Per no llencar la tarda, hem anat a caminar pel barri antic de Shanghai, que per cert esta a 5 minuts del pis. Estava plenissim de gent, gairebe no es podia caminar!! Tambe hem menjat els que diuen que son els millors "Dumplings" (que son com boles de pasta amb carn a dins) de la ciutat. En la meva opinio, res de l'altre mon.

Esta clar que Shanghai es una ciutat construida a pedacos, ja que es tot una barreja d'edificis alts i moderns amb cases velles i tradicionals. Quan el govern ho decideix, les casetes son destruides per deixar lloc a rascacels. A la majoria de gent aixo no li agrada, pero a mi m'encanta aquesta forma tan practica d'actuar. Dos exemples: el primer avui al barri antic, on les casetes tipiques xines contrasten amb els rascacels del voltant (per exemple, la torre de Rolex). El segon, des del pis de l'Alejandro, l'Oriol i el Jere, on una zona que sembla destruida per bombes esta al costat d'una urbanitzacio d'edificis de 35 plantes per occidentals.