Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

lunes, 30 de enero de 2012

VELLES I BELLES SENSACIONS

30.1.12

GUILIN.


Ahir acabava d'actualitzar el blog i marxava corrent cap a l'hostal a reunir-me amb els altres: tocava sortir a coneixer tambe com es la nit a Guilin. Si a Shanghai els occidentals ja som els diferents, fora de la gran ciutat encara mes. De fet, a la discoteca que vam anar erem els unics estrangers. I gracies a aixo tothom volia parlar, ballar i passar-s'ho be amb nosaltres.

No soc cap expert, pero a tot Xina les discoteques son molt diferents que a Europa. Aqui la pista de ball es forca petita. Gairebe tot el local son taules on els xinos mengen, beuen i disfruten de la musica. Fet aquest incis, i tornant al que estava dient, ahir anavem de taula en taula i tothom ens oferia de tot. Com que jo no volia beure alcohol, em vaig posar les botes a base de "palomitas", sindria i tot el que hi havia. No vaig fer gaires fotos, aquesta es una de les poques que tinc.


Aquest migdia, despres d'anar a menjar al Moro (algun dia prometo parlar del Moro, a qui ja considero un dels pilars de la meva vida a Xina), ha estat el moment de llogar una bici i anar cap al nord seguint el riu.

Igual que quan el Huang em va deixar la seva bici de carretera fa uns mesos, he disfrutat com un nen recordant velles i belles sensacions. Aquest cop, pero, ho he pogut fer per camins i envoltat de natura, i no pel centre de Shanghai. Han estat gairebe 3 hores en un dia especialment fred i amb una bici que gairebe es queia a trossos - normal tenint en compte que ens ha costat 1 euro llogar-la tota la tarda -, pero la sensacio de llibertat que he tingut ho ha valgut tot.




Dema al mati s'acaba la nostra estada a Guilin, ja que agafem un tren en direccio a Nanning (per sort aquest cop "nomes" seran 7 hores). En general la valoracio d'aquests quatre primers dies es molt positiva, espero que tot segueixi igual o millor. 

Aquest es l'hostal on hem dormit aquests dies...per 4 euros la nit! Just a l'entrada hi ha un mural amb dedicatories, i en ell un burro catala acompanyat d'un escrit en la nostra llengua. Al final sera veritat que els catalans estem per tot arreu! 



2 comentarios:

  1. Nil,
    només perqúe et quedi registrat en el blog els aconteixements paral.lels a Catalunya: mentre tu viatjaves en tren, caminant i en bici (no en avió) i trobaves un recordatori d'un ruc català a Xina, aquí, Spanair desapareixia amb tot el projecte que duia darrera. Curioses coincidències.
    Una abraçada i a continuar amb l'aventura.
    JoC

    ResponderEliminar
  2. Hola Nil!! quin viatge! :)
    Si els xinos ens inveeixen Catalunya, nosaltres els haurem d'invair a ells.. tot i que en un poble ja hi cabriem tots, oi? jajajaja
    Que vagi molt bé la resta del viatge! :)

    Clara Canyís Cabutí

    ResponderEliminar