Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

viernes, 13 de enero de 2012

MAI MES AL MCDONALDS

13.1.12

HANGZHOU.


Estic a l'hotel de Hangzhou, completament fet pols. La causa: haver menjat al McDonald's, n'estic segur. Aquest mati amb la pressa per agafar el tren nomes he agafat un menu a aquest "lloc de menjar". Des que me l'he pres he comencat a sentir-me debil, amb calfreds per tot el cos i porto tota la tarda amb ganes de vomitar al llit.

Fa ja hores que no menjo i segueixo estant fatal. A mes al carrer esta plovent i sembla que dema ho continuara fent. Espero que la situacio millori els proxims dos dies, o sino haure llencat temps, diners i salut per res.

Publicado por en

1 comentario:

  1. Anónimo13 de enero de 2012, 15:09

    Hola Nil des de Vilanova!!
    Llegeixo que el teu estomeg esta patint, a veure si el cuidem més perque entre la primera borratxera, primera i lluny de casa, el gambei i el menjar al Mac Donalds l´estàs "maltractant" massa, deu enyorar la fruita les coses a la planxa , el fasulet i patata, els rostits o el fricandó de la nostra gastronomia.
    Espero que milloris i que el senyor Mac Donalds no et doni massa més malestar, no t´ho mereixes!!
    Fins la propera,
    Eva Cabutí

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)