Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

lunes, 23 de enero de 2012

L'ANY DEL DRAC

23.1.12

SHANGHAI. Avui es el primer dia d'un nou any en el calendari xines, que es lunar i, per tant, cada any cau en un dia diferent. Ahir vam deixar enrere l'any del conill, i avui s'inicia el del drac, en un cicle de 12 que es va repetint.


La nit d'ahir, que va ser el meu segon cap d'any en menys d'un mes, es pot descriure en una frase: els xinos son uns piromans! Durant tota la nit i a tot arreu els petards no van parar d'explotar. Semblava que Shanghai estigues en guerra, i no exagero. I no nomes aixo, sino que a mes els llencaven sense cap mena de precaucio, encenent traques i coets uns al costat dels altres sense ni avisar-se. Estic segur que hi va haver mes d'una baixa al llarg de la nit...

Aquest n'es un exemple grafic, on son els mateixos guardies de seguretat del complex residencial on vam anar a sopar els qui encenen una traca enorme sense dir-se res els uns als altres. I creieu-me, era una senyora traca.



La nit era gelida, de fet els ultims dos dies ha nevat a Shanghai, pero la municio no parava d'arribar per escalfar l'ambient. Aqui la paraula crisi no existeix...tot es d'una altra dimensio.



I aquest mati, quina sorpresa m'he endut al veure el metro mes ple que mai. On va tota aquesta gent? A Barcelona els dies 1 de Gener els carrers semblen deshabitats. Aqui sembla que tot el contrari.

3 comentarios:

  1. Nil,
    jo crec que són tants que hi ha gent per tot: per "pironar", per dormir i per ocupar el metro el 1r dia de cap d'any.
    Bon any !!
    JoC

    ResponderEliminar
  2. "xi nan quai la"-transcripció fonètica,més o menys,- he,he
    Bon any Nil! sota aquest drac que sembla t'està donant sort i molta empenta.
    ...propòsits, il.lusions, metes...per aquest 2012
    I com diem per aquí: Foc a la bèstia!!!
    Cuida't molt
    una abraçada

    ResponderEliminar