Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 15 de enero de 2012

A CASA?

15.1.12

SHANGHAI.


No puc dir que aquests dos dies a Hangzhou hagin estat dels millors a Xina, ja que entre el malestar del primer dia i la pluja durant tot el cap de setmana, no he pogut fer gran cosa. Ahir a la nit, pero, vaig anar amb el Tim a un bar tipicament xines de la ciutat, on erem els unics occidentals entre mes d'un centenar de xinos. Si a Shanghai ja tinc la sensacio de sentir-me observat, a Hangzhou he tingut aquesta sensacio multiplicada per 10... 

Durant les hores que vam ser en aquest bar, van retransmetre dos partits del Barca. La feina ben feta com la del Pep Team no te fronteres, i ho demostra el fet que arribi a un local perdut al mig de Hangzhou.


Aquest mati el check out era a les 12h. Despres de menjar per 80 centims, hem anat amb el Tim a l'estacio amb la intencio de canviar el bitllet pel primer tren que sortis cap a Shanghai, ja que no hi havia res mes a fer entre la pluja i haver de moure les maletes amunt i avall. La jugada ens ha sortit be, ens l'han canviat pel del tren d'alta velocitat pagant sols 3 euros de mes (en total 8).

Durant el trajecte estava content perque tenia la sensacio d'estar tornant a casa despres d'un mal cap de setmana en una ciutat desconeguda. Pero ara ho estava pensant i...Shanghai no es casa meva. Per que tinc aquesta sensacio? Si ara que encara visc a la residencia universitaria penso aixi, quan estigui al pis i porti 2 anys en comptes de 5 mesos com pensare?

1 comentario:

  1. Jolin! ja veig que el Barça no té fronteres.. mai se sap on et trobaràs un dels seus partits.. jajaja espero que hagis tingut un bon cap de setmana i sembla que sigui bastant barat, això de la Xina no? un bitllet d'un tren d'alta velocitat per 8 euros? que bé!
    I si a Shangai t'hi sens com a casa serà que hi estàs molt bé! me'n alegro! :)

    Que vagi molt bé! ^^
    Clara Canyís Cabutí

    ResponderEliminar