Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

miércoles, 4 de enero de 2012

DES D'OCCIDENT

5.1.12

SHANGHAI. Despres d'acabar l'examen de xines, vaig anar a sopar amb el guetto. Al tornar a l'habitacio, la porta estava novament tancada. Al principi vaig pensar que havia tornat a fallar el mecanisme, pero estava equivocat. Eren els Reis, que com ells mateixos diuen, no sempre venen d'Orient, enguany han vingut d'Occident.

Per celebrar-ho, ens vam ajuntar a una habitacio els 5 Camineros de la UPC i vam fer un banquet amb el meu pernil i altres embotits que van posar l'Olau i l'Alejandro, mentre veiem la primera de les pelicules d'American Pie. Aixo olora a vacances!

Publicado por en

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)