Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 19 de enero de 2012

UNA DE M2 AMB EL TIM

19.1.12

SHANGHAI. Aquest mati ja he comencat a fer el trasllat al nou pis. A mes he tingut la sort de tenir bons contactes, i unes alemanyes que se'n van a finals de mes em donaran tot el que van comprar per la seva estada aqui: llencols, mantes, coixins, coberts, plats, etc.


Per celebrar aixo i que ja han sortit algunes notes i de moment totes genials, aquesta nit toca el que s'esta convertint en un classic: una de M2 amb el Tim. El M2 es un club de Shanghai on he anat mes vegades que sumant tots els cops que he sortit de festa a Barcelona (tot i que no te gaire merit perque gairebe es podrien comptar amb els dits de la ma).


No es que jo m'hagi fet baix, es que el Tim medeix 1'94 m. El tema de l'alcada es gracios, sobretot en una ciutat tant cosmopolitana com Shanghai. Despres d'aquests mesos he arribat a la seguent conclusio: pels asiatics soc alt, pels espanyols i americans soc normal i pels alemanys i nord-europeus soc baix.

No hay comentarios:

Publicar un comentario