Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

martes, 24 de enero de 2012

A PEDACOS

24.1.12

SHANGHAI. Aquest migdia hem anat al que havia de ser una desfilada de dracs pel centre de Shanghai, com a celebracio per la setmana de festa que acaba de comencar. Al final, pero, nomes han estat 5 minuts de tambors amb un sol drac i no gaire treballat. Recordo que a Barcelona havia vist algun cop les desfilades de dracs a Xina, i semblaven molt mes espectaculars. Estic segur que n'hi ha, pero no l'hem encertat en trobar-la.



Per no llencar la tarda, hem anat a caminar pel barri antic de Shanghai, que per cert esta a 5 minuts del pis. Estava plenissim de gent, gairebe no es podia caminar!! Tambe hem menjat els que diuen que son els millors "Dumplings" (que son com boles de pasta amb carn a dins) de la ciutat. En la meva opinio, res de l'altre mon.



Esta clar que Shanghai es una ciutat construida a pedacos, ja que es tot una barreja d'edificis alts i moderns amb cases velles i tradicionals. Quan el govern ho decideix, les casetes son destruides per deixar lloc a rascacels. A la majoria de gent aixo no li agrada, pero a mi m'encanta aquesta forma tan practica d'actuar. Dos exemples: el primer avui al barri antic, on les casetes tipiques xines contrasten amb els rascacels del voltant (per exemple, la torre de Rolex). El segon, des del pis de l'Alejandro, l'Oriol i el Jere, on una zona que sembla destruida per bombes esta al costat d'una urbanitzacio d'edificis de 35 plantes per occidentals.


1 comentario:

  1. Nil, realment els contrastos a Shanghai són molts! m'agraden aquestes casetes de fusta i també els rascacels.
    Bon any xinès!
    Un petó
    Lou

    ResponderEliminar